Làstima que les hagi de llegir on les llegeixo perquè hauria plorat amb tu. No deixes de sorprendre'm. Un petó

Carai, no perdis aquesta manera d'expressar els sentiments, si la piscina em possa la pell de gallina aquesta sembla que em porti als llindars de la mort. De la mort, de l'amor o de la vida? Quina manera d'escriure!! Continua escrivint si's plau que m'encanta. Espero que la vida et doni també bons motius per continuar escrivint i que no només sigui el dolor del desamor el motiu dels teus escrits.

Ja saps que aquesta em posa la pell de gallina, tens tanta força escrivint que és com si us estigués veient. No s'acaba el temps i tampoc les piscines, sino és amb la Mònica serà amb una altra. Ànims amic meu.

M'ha encantat el teu poema, però pensa que mai s'acaba el temps. Poder necessites una mica més de temps però no l'acabis. A vegades les relacions sentimentals són tan complicades que no les entén ni qui les passa. Escrius força bé, tens molta força amb les teves paraules.