Petites reflexions (I)

A mi ara em passen coses per l'estil. Acostumo a escoltar, últimament, la cançó de Lluís Llach, la trobo genial i la guardo en la memòria, almenys aquests dies.

El camí és molt lent, per a mi, amb bardisses de tota mena als costats i a pas feixuc i incomprès.


Sergi

I per una de les casualitats típiques d'aquesta pàgina, vinc a parar fins al teu breu i preciós relat i em quedo entre les paraules, vagarejant...

Llegeixo la teva biografia i després torno a les línies i a les imatges que dibuixen... i per agrair-te el plaer de la lectura, t'invito per si et ve de gust a passejar per la meva platja Assedegada..., donat que veig que totes dues som dones de mar i d'onades...

Tornaré, ja que he començat pel principi i tinc camí per davant!

Avui t'envio una abraçada blava per celebrar la descoberta,
Unaquimera

M'agradaria veure més reflexions de la mateixa qualitat ben aviat en aquesta pàgina.

M'ha fet gràcia la teva bio. Jo també soc de ciències, caigut en el parany de l'escriptura des de fa ben poc. I pel que veig, amant com tu de les històries de ficció.

Ànim i fins el proper relat!

Una abraçada,

Carles

Jo també publico petites reflexions... malauradament no tan poètiques.
M'ha agradat molt.

Una abraçada de l'arbequina.