Et diràs... Itàlia

Lliguem els sentiments més forts a les persones, i perquè enganyar-nos, als fills. Però també creem lligams amb llocs especials, olors d'infantesa, tactes concrets, sabors inimitables, que confereixen la darrera capa d'un goig únic. El teu relat és això, un cúmul de sentiments i lligams fets nom. El nom més preciós del món per a una mare.

angie

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Deixa'm repetir unes paraules teves precioses i que, com a mare, m'han tocat el cor:

"Besa la seva filla, estrenyent-la fortament contra el seu pit, i sent que la tendresa i l'amor són tan intensos que no hi hauria manera de separar-la d'aquest cos petit, tan seu, amb qui tindrà tantes coses per compartir i aprendre."

No puc afegir res més.

Núria Gausachs i Cucala

És veritat, per què no Itàlia!
Els records bons, els agradosos, sempre ens fan somriure, sempre ens donen moments de felicitat.
Descrius una mare valenta, sense fer servir floritures ni exageracions. Senzillament amb una exposició de fets i la seva acceptació.
Ja saps, que m'agrada com escrius!
-Joan-

M'ha agradat molt. M'ha semblat molt tendre i molt ben escrit.
He llegit més escrits teus i m'han semblat molt bons.
Seguiré llegint les teves obres. Endavant!

... molt tendra i commovedora.
M'agrada molt el canvi d'actitud que mostra la mare. Primer, com és normal en rebre una notícia com aquesta, no s'ho pot acabar de creure, se sent confosa. Però després es demostra que és una dona forta i que té moltes il·lusions i somnis per complir.
Felicitats, Gessamí_blau, per aquest relat tan colpidor.

Fins aviat.

m'he quedat sense paraules. Has aconseguit crear una història molt commovedora, que arriba al cor dels lectors i els fa sentir moltes coses. A mi, particularment, m'ha encantat, i m'ha transmès tota mena de sensacions: primer, he copsat tot d'una la incredulitat i la "galleda d'aigua freda" que ha suposat la notícia de tenir una nena amb aquesta malaltia per la mare. Després, en la fase de l'acceptació, trobo que la comparació d'un desengany passat ajuda molt a connectar les idees i dotar-les de realitat. I finalment, la tria del nom... m'ha semblat un instant preciós, i l'acceptació de la mare, un amor immens cap a la seva filla, sense límits, com el de qualsevol mare. Moltes felicitats!

àgil, amè. L'he trobat curt.
Has dibuixat una dona humana,valenta, positiva,tendra, entranyable, que sap agafar-se les malifetes de la vida amb optimisme.
M'ha encantat. Et felicito mil vegades.
Un petó.
Nonna_Carme

una nova vida que comença a bategar, una nova aventura tant per la mare com per la filla. Aquesta nova aventura sorgeix amb un regust amarg, fins i tot una certa sensació de desengany. Però és literalment meravellós. La incertesa hi és. Acompanyarà molt de temps a la mare. I no obstant això, en tenir la critatura als braços, pensa en el millor que mai li hagi passat. Hi pensa perquè associa els bons moments que ha viscut, la bellesa d'una incomparabla Itàlia, a la sensació, sens dubte meravellosa, de tenir la pròpia filla per primera vegada entre els braços.

Gràcies per aquesta demostració no només de literatura, sinó també de tendresa i veritable amor.

Una abraçada molt forta, Gessamí_blau, i gràcies a tu per tots els teus comentaris!

Vicenç

tan tendre i fantàstic, justament ara li estava fent cinc cèntims a la meva companya de feina!El títol m'ha cridat molt l'antenció i et puc assegurar que l'últim paràgraf m'ha estarrufat!
Un plaer llegir-te companya!

Arrevreure!

El que descrius en el teu relat és un d´aquells cops que et poden marcar de per vida. En canvi has tingut la delicadesa de donar-li la volta. Has estat molt ferma, positiva i a la vegada l´has embolcallat d´una tendresa que m´ha emocionat moltíssim.
He llegit altres relats teus i t´he de dir que he fet una descoberta literària molt interessant.
Et felicito Gessamí-blau i t´agraeixo el teu comentari.
Una abraçada.
Mercè

que m'ha semblat dal tot real. Com de colpidor deu ser trobar-se inesperadament... segur que la reacció dels pares no pot ser altre, un silenci, unes mirades, unes carícies, uns records, unes llàgrimes, uns plans desmuntats i que s'han de reconduir. Has sabut modelar els sentiments mes profunds tendres i bells de la maternitat i la paternitat en situacions adverses i ho has fet amb elegància i un gust exquisit. Es un relat meravellós.

J. Lluís Cusidó

per la descripció del moment, se de què parlo quan dic que es molt real.

A risc de semblar una insensible o alguna cosa pitjor diré que m'ha semblat maquíssim.

Molta força per la Lidia :)

un petó!

No deixar-se anar. Poca solta no convé, en aquestes ciscumstàncies; tampoc, però, amargura. Potser, deixar fer, deixar anar. I molt, amor de mare, comprensió de dona... sense esperar miracles.
És bo, concís i valuós el relat.
'Tutxons'... i salut i rebolica!

que és més important el "com" s'explica una història que la narració en sí mateixa. En aquest cas crec que s'ajunten ambues coses i, a més, ho fas amb una tendresa exquisida.
Moltes gràcies pel comentari.

Amb quina tendres i amb uin bon gust has descrit una situació que convida a un dramatisme que seria ben lògic. En canvi tu ens deixes aquesta meravella de relat en què, amb un nus a lo gola, acompanyam aquesta dolça mare en una metamorfosi positiva i encoratjadora. És una delícia de narrració.

la que té aquesta mare d'explicar-se i explicar-nos el que viu. La millor.

Realment, aquest és un relat molt especial, tant pel què narra com per com ho fa.
Sense recórrer al dramatisme, has descrit una situació d'aquelles que esgarrapen ràpidament les capes d'indiferència que el dia a dia ens deixa caure damunt la sensibilitat i ens excita l'empatia bàsica.

Fas esment a les projeccions que qualsevol fa davant el fet de ser pare/mare... Fas referència a la capacitat d' il·lusió que les persones podem desplegar davant dels canvis... Fas una aturada sobre la tendresa que inspira una criatura entre els braços... Fas tot un joc simbòlic a partir de noms i esperances, esperit de lluita i amor que s'enfronta al desengany...
Qualsevol d'aquests temes donaria per més d'un relat!
I tu els ofereixes aquí plegats, un darrere l'altre, sense empènyer, sense amoïnar, desfilant suau, amb naturalitat...
M'alegro d'haver vingut a llegir-te!

Ah! Gràcies per la felicitació, tan puntual, oportuna i càlida!

T'envio una abraçada intensa, ben viva,
Unaquimera

sí, per què no?, aquest nom especial com l'ésser especial que ha tingut aquesta mare. L'amor supera tots els obstacles.
I entre una mare i un fill, sigui com sigui, hi ha un amor indestructible.

Un relat amb molta tendresa, la comparança amb noves ciutats és com obrir la ment a noves situacions, al que vingui, tant se val!

:)

gypsy

la vida , plena de incògnites, i sorpreses
imprevisible, i traidora.
relat dur i tan real alhora,
la ciencia avança , pero sempre queda
un recó per lo improvable,
malgrat tot, sempre l' amor,
acaba donant vida a la tristor.

Avet

M'agrada com escrius, et continuaré lleguin!. "Ets sensible"
Els teus relats tenen contingut... i per més.

Vagi bé.
!M'has donat una idea?.