Atina, la bruixa

Un relat de: Maria Sanz Llaudet

Recordo l'Atina com si encara pogués veure-la davant meu, amb aquell vestit ajustat de color fúcsia i una pashmina de tons pastels sobre les espatlles. Jo havia anat a l'aeroport per recollir una amiga, la Maite, que tornava d'unes vacances a Grècia. Pel que semblava, l'Atina i la Maite havien viatjat en seients contigus i havien congeniat. L'Atina parlava un castellà força correcte, tot i que amb un accent peculiar que no vaig saber ubicar. No es podria dir que fos una dona especialment maca, tot i que del seu rostre emanava una delicada harmonia, com si totes les faccions s'haguessin posat d'acord per formar un conjunt seductor que induïa a contemplar-la. Tenia la pell bruna i els cabells llargs, d'un negre atzabeja. Però el que més destacava eren els ulls clars, d'una estranya i encisadora tonalitat violàcia, profunds i enigmàtics, com dues gemes tornassolades i refulgents.

Reconec que em costava deixar de mirar-la. Hi va haver moments que, al sentir el seu esguard, jo enretirava el meu a corre cuita, avergonyida del que pogués pensar. Però al moment les nostres mirades es tornàvem a trobar, com si una mena d'hipnosi captivés les pupil·les.

Després de recollir els equipatges, vàrem seure a la terrassa d'una de les cafeteries de l'aeroport. La conversa es va iniciar amb les anècdotes del viatge i en les incidències meteorològiques que havien sofert mentre volaven. La Maite no parava de dir que s'havia sentit força neguitosa perquè era una de les tempestes més estridents i il·luminades que podia recordar. L'Atina, en canvi, semblava divertida amb els temors de la meva amiga, i afirmava que s'havia sentit tranquil·la i que, gràcies a la seva grata companyia, la travessia se li havia fet curta.

Va ser després d'una estona que la conversa va derivar cap a temes més personals. Vaig començar a explicar la causa del meu infortuni, després de les nombroses i poc fructíferes entrevistes de feina. L'atur se m'esgotava i la meva preocupació augmentava cada dia que passava. La Maite de seguida se'm va oferir a fer córrer la veu entre les seves amistats. Deia que miraria de trobar-me alguna cosa, encara que fos transitòria, i jo li ho vaig agrair. Però el desànim persistia: em quedaven pocs estalvis i, si la sort no em venia una mica de cara, era probable que hagués de deixar el pis de lloguer i marxar cap al poble, a casa dels pares. Almenys no em faltaria el plat a taula, però no em volia ni imaginar en què es convertiria la meva vida.

-De què treballaves? -em va preguntar l'Atina.

-He fet d'administrativa durant vint anys. Fins que va plegar la multinacional on m'havien contractat, un laboratori farmacèutic. I tu, quina feina tens? -vaig interrogar-la encuriosida.

-Sóc bruixa. He vingut per reunir-me amb altres bruixes per invocar, mitjançant la litúrgia, el conjur del solstici d'estiu. Serà aquest vespre, a la mitjanit.

La Maite i jo ens vàrem mirar en silenci. Crec que els pensament van coincidir a imaginar que es tractava d'una broma, però la mirada intensa que ens va clavar l'Atina va fer que haguéssim d'admetre que la resposta havia estat sincera.

-Perdona la curiositat -vaig interpel·lar sense poder-me resistir-. Vols dir bruixa de les que veuen el futur amb una bola de vidre i tot això?

-No exactament -ens va dir ella, somrient. -De fet, la meva missió com a fetillera de més prestigi entre les bruixes, és la de reorganitzar els col·lectius de cada zona i fer que es conservin els rituals i els sortilegis que han de permetre la nostra supervivència. Darrerament hi ha hagut canvis importants, ordenats per les altes jerarquies, que no s'han assolit amb prou diligència. Així doncs, amb la finalitat d'orientar a les meves germanes, m'han encomanat la tasca de liderar i supervisar la dansa invocadora dels elements.

-Quins elements? -vam fer la Maite i jo, totes dues alhora.

-Els elements de la natura, és clar. Nosaltres fem d'intermediàries entre ells i els humans. Quan apareixen o donen indicis que són allà amb nosaltres, els convidem a iniciar una dansa màgica i sensual al voltant de la foguera i, en ofrena, cada bruixa acosta les seves espelmes a la flama sagrada, que és el símbol de benaventurança i de protecció contra tots els mals. Llavors, s'encenen els ciris i es dipositen al voltant de la rotllana de foc.

-I cada bruixa ha de dur una candela? -he sentit que preguntava la Maite.

-Depèn de la categoria i el nivell assolit. N'hi ha que en poden portar moltes més, i de tots els colors.

-I és cert que quan balleu la dansa al voltant de la foguera, ho feu ben nues? -vaig interpel·lar, fruit de la curiositat que se m'anava despertant.

-No dona, això és una llegenda que feien córrer en el passat, -va intervenir la Maite, intentant minimitzar el que li havia semblat una pregunta excessivament atrevida.

Llavors, la fesomia de l'Atina va eixamplar-se per iniciar un somriure que va convertir-se finalment en una rialla franca.

-Què hi trobeu d'estrany en el fet que ens lliurem de la roba per a rebre els elements de la natura? Que els heu vist mai vestits la terra, el foc, l'aigua o l'aire? Ja és prou gruixuda la pell que cobreix el nostre esperit.

Després d'aquella explicació es va fer un silenci sobtat. Crec que tant la Maite com jo teníem tantes coses a preguntar que no sabíem per quina començar. Jo em vaig decidir per la que em tenia més preocupada.

-Atina, potser abuso plantejant-te el meu dubte d'una manera tan directa -vaig titubejar abans de seguir-però tu creus que trobaré feina aviat?

-Pots estar-ne ben segura. Aquest vespre encendré tres espelmes verdes amb el teu nom -em va contestar l'Atina quasi al moment-. El verd simbolitza la feina i els fruits que se'n deriven.

-Però imagino que feu bruixeria de la bona. Vull dir que no feu màgia negra ni invoqueu al dimoni, oi? -vaig atrevir-me a preguntar, tot i tremolar-me la veu.

-No fem tractes amb el dimoni, i certament, la nostra intenció és la d'ajudar els humans, però hem de reconèixer que quan atorguem un do o un bé quasi sempre és en perjudici d'algú altre. Així, doncs, si la màgia és blanca o negra només dependrà de qui rebi l'efecte del nostre embruix -va respondre, amb el posat seriós.

-No t'entenc gaire bé -vaig replicar.

-Sí dona, t'ho explicaré: tu em demanes un lloc de treball, i jo invocaré els meus aliats perquè facin possible la meva petició. Per tu serà màgia blanca, però no ho serà pas per aquella altra noia que estava destinada a la mateixa feina i no la cridaran. Ja veus que tot és relatiu, fins i tot la màgia.

-I no podreu fer res per aquella altra noia? Vull dir... i si ho necessités més que jo?

-Has de pensar que el poder de les bruixes es basa en seguir els dictats d'unes lleis emanades de ciències ocultes -va fer l'Atina amb posat resignat-, i aquestes ens prohibeixen expressament indagar quin hauria estat el resultat en cas de no realitzar-se l'encanteri. Potser un altre dia serà ella l'afortunada i tu la que t'hauràs de conformar.
.
-Si és així no ens hi pensem més, que jo en tinc molta, de necessitat. Dius que puc comptar-hi segur? -vaig repetir eufòrica.

-No tinguis cap mena de dubte que d'aquí nou dies, a partir de demà, estaràs treballant.

Set. Només van ser set els dies que vaig haver d'esperar abans no em van trucar d'aquella empresa a la que, feia mesos, havia enviat un currículum amb poques esperances que m'avisessin pel procés de selecció. Al novè dia, tal com havia predit l'Atina, ja estava asseguda davant la taula d'un despatx, esperant les ordres del meu cap.

Coincidència o no, m'hauria agradat poder oferir-li el meu agraïment a l'Atina, però mai no vam tornar-la a veure ni a saber-ne res. No obstant, i malgrat el temps transcorregut, la Maite i jo no hem perdut el costum de passar una tarda de l'any a l'aeroport. Concretament, la que precedeix al solstici d'estiu . Sempre hi ha coses a demanar, i mai no se sap si podríem tornar a coincidir amb l'Atina, o amb alguna altra bruixa que vingués amb la intenció de dansar al voltant de la foguera dels desigs.


Comentaris

  • Una amiga meva..[Ofensiu]
    bloodymaruja | 20-10-2013

    Es va quedar a l'atur i la única sortida que se li va acudir per mantenir els 3 fills va ser obrir una consulta de tarot, I li va anar molt bé M'agrada molt com has explicat la feina d'aquesta bruixa actual. Una gran dosi d'imaginació..Molt bon relat.

  • Possiblement...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 13-02-2011 | Valoració: 10

    Possiblement no atinaré a trobar les paraules adequades per a fer un bon comentari. Però el que sí és cert, es que, escriguis el que escriguis tens el poder d’atreure’m... no sé pas si l’Atina hi té alguna cosa a veure...!
    —Joan—

  • Jjeje[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 29-07-2010 | Valoració: 10

    Pel comentari de la Maite (Unaquimera) he vist que no tot era tan fictici, eh? De fet, el relat és encantador. Atrapa des de la primera paraula, està (i no és que et vulgui fer la pilota de manera descarada, encara que ho pogués semblar) molt ben escrit (polit, correcte i literàriament elaborat), té consistència i un missatge molt especial: les bruixes no són dolentes ni avorrides (llevat de la de les tres bessones!). M'ha arrencat un somriure, de veritat. I coincidència o no, resulta sorprenent aquesta crònica.

    Tot i que últimament no trec gaire el cap per aquestes latituds, no volia deixar passar l'ocasió d'escriure't almenys quatre línies per desitjar-te un magnífic estiu, ple de festa, alegria i molta màgia!

    Una abraçada!

    v

  • gràcies pels teus comentaris i...[Ofensiu]
    joandemataro | 25-07-2010 | Valoració: 10

    màgica història....
    seguim llegint-nos, al final no faig vacances, de poeta vull dir, ho necessito sino se m'omple el cap i és pitjor..
    una abraçadota ben gran
    l'aixalabrat de mataró
    joan

  • Senzillesa encisadora[Ofensiu]
    copernic | 06-07-2010


    Un relat que m'ha captivat per la seva senzillesa. Només amb la fluïdesa de la història i amb quatre adjectius encertats ja en fas prou per interessar al lector. Com tu dius, un text divertit que sempre es pot convertir en un bon exercici d'escriptura, un escalfament dels dits per anar mantenint en forma el cervell i la imaginació. Una abraçada!

  • Una descoberta amb embruix[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-07-2010 | Valoració: 10

    Apa, bonica!
    Has rememorat perfectament l'escena de l'aeroport!
    I això que ja fa temps que va tenir lloc...

    Tot llegint el teu relat, he recordat aquell vol, la impressió que em va causar l'Atina el primer cop que la vaig contemplar en seure al meu costat ( a mi també em costava deixar de mirar-la, ni que fos per concentrar-me en la safateta que ens feia arribar l'hostessa! ), les converses que varem mantenir tot volant, la tempesta que ens va sacsejar i que em va arribar a neguitejar força ( ai, com queda en el subconscient l'empremta d'aquelles pel·lícules d'accidents aeris! ), el teu somriure de benvinguda quan vaig traspassar la porta amb l'equipatge, les presentacions i la teva mirada fixa en l'Atina, la xerrada en la terrassa de la cafeteria, la teva exposició sobre les circumstàncies laborals que tan et preocupaven, la meva proposta d'ajuda, el teu agraïment malgrat el desànim que t'endevinava... i el nostre silenci estorat quan "ella" ens va desvetllar, amb tota tranquil·litat, seriosa i sincera, la seva ... professió?

    La coincidència o descoberta, tal fa el nom que li posem, em va inspirar a mi aquelles Onades, i a tu aquesta narració... però sobre tot ens ha proporcionat una excusa per instaurar "el costum de passar una tarda de l'any a l'aeroport" tal com tu dius ;-)))
    I jo afegeixo: en excel·lent companyia, la d'una boníssima relataire, dona i persona!

    Ah, per cert: ja vas formular el teu desig, la passada nit de solstici? Espero que es compleixi!

    T'envio una abraçada embruixada,
    Unaquimera
    Maite

  • Magnífic relat, Gessamí[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-06-2010 | Valoració: 10

    Perfectament estructurat, amb el tempo correcte per a atreure la curiositat del lector i molt ben documentat en lo que es refereix a les activitats de les bruixes.

    Escrius molt bé, Gessamí. La teva és una literatura entretinguda i didàctica, sempre interessant. Chapeau!

  • Intrigant!![Ofensiu]
    Naiade | 07-06-2010 | Valoració: 10

    Un relat entretingut, d'aquells que t'atrapen des del primer moment.
    De vegades m'he preguntat si poden succeí aquestes coses de veritat. Segurament que nosaltres mateixos amb les ganes d'obtenir alguna cosa fem sortir la força del nostre interior i arribem a aconseguir-ho.
    Però qui sap si algú ha trobat la manera...

    Una forta abraçada

  • el poder de la ment[Ofensiu]
    Avet_blau | 01-06-2010 | Valoració: 10

    es posible que algunes persones puguin
    desenvolupar poders i forçar el destí?
    poden els desitjos e il.lusions,
    tenir l' empenta de la ment, com aliada.

    tenim molt per aprendre !
    avet

  • Al nostre escepticisme[Ofensiu]
    Xantalam | 24-05-2010

    li costa ben poc de creure-hi; només cal que en tinguem necessitat i es donin les circumstàncies adients per a que el més gran incrèdul hi resti un abnegat seguidor de les més inversemblants pràctiques. Bon relat, Gessamí, els diàlegs són molt creïbles, ben narrat, original.

    PS Gràcies pel comentari, em va agradar que t'emocionés, no tinc gaire pràctica en la prosa, i vaig fent molt ocasionals provatures.

  • montserrat tafalla rigol | 21-05-2010 | Valoració: 10

    Hi ha tantes coses que ignorem...

    Qué no eren titllades de bruixes les remeieres?
    Qué no eren cremats els químics de l'antigor?

    Jo no m'atraviria a negar l'existència de les respectives Atines. No, no fos cas que em tirin un mal d'ull.

  • entretingut ,recreatiu, delejant[Ofensiu]
    panxample | 18-05-2010 | Valoració: 10

    hola soc el bruixot, ex cap de l'Atina, lamento comunicar-te que a partir de avui, no col·labora amb nosaltres, tot i que és una molt bona professional, el motiu del acomiadament .
    No assolir objectius i favoritismes
    M'agrada molt el teu relat
    felicitats,
    Avant

  • I et faltava fer un conte de bruixes![Ofensiu]
    nuriagau | 18-05-2010 | Valoració: 10

    Aquest cop he arribat la primera, per casualitat!

    Un relat sorprenent per als que coneixem l'estil dels teus relats. És una història diferent a totes les altres, malgrat conservi totes les característiques que defineixen la teva prosa exquisida i poètica

    La història és divertida i inversemblant (que no se m'enfadin les bruixes, eh?). El fil argumental es va definint especialment a través del diàleg. El lector presencia aquesta conversa des del punt de vista de la narradora i viu les sensacions que aquesta va percebent en els diferents moments.

    Celebro que t'hagis animat a publicar tants relats darrerament!

    Núria

    PS: Potser alguna tarda prèvia al solstici d'estiu em passaré per l'aeroport.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maria Sanz Llaudet

Maria Sanz Llaudet

54 Relats

912 Comentaris

92752 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Vaig arribar a aquest món una matinada de ple hivern, un dissabte del mes de gener que em va batejar amb el signe d'aquari, amb ascendent escorpí (ara que ja tenim confiança, us ho puc confessar)
Quan vaig ensenyar-vos el meu primer relat, l'octubre del 2006, us deia que feia pocs anys que havia començat a escriure. Ara ja en fa uns quans més. No sé si en aquest temps he aprés a escriure gaire més del que sabia -que era poc-, però seguiré posant-t'hi tot l'esforç de que sóc capaç i, per fer-ho, rés millor que tenir l'oportunitat de llegir-vos i gaudir d'aquestes històries i vivències que entre tots compartim. Sembla ser que finalment he corregit la meva tendència a posar punts suspensius a tota frase que se'm posava pel davant, però el més important per a mi és que segueixo sentint aquella necessitat que m'empeny a deixar constància escrita de pensaments, vivències, sentiments...
Gràcies a tots, i especialment a aquells que tingueu la paciència de llegir-me. Els que a més tingueu la bona voluntat de comentar-me, doblement agraïda.
El meu correu: gess.artre@ono.com