El meu psicòleg diu... (Passió)

Un relat de: Frèdia

Hi ha un moment inevitable en la vida de totes les dones. A aquest moment inevitable el meu psicòleg l'anomena renúncia. De fet és un terme ampli, que comprèn diverses pèrdues: la ufanor, l'atractiu, l'agilitat, la capacitat de donar vida... La renúncia, com el xarampió, es cova. Un cop covada, arriba l'acceptació. La travessia entre la renúncia i l'acceptació acostuma a ser convulsa. El meu psicòleg diu que és un procés natural al qual no hi hauria d'oposar resistència. També diu que a tota pèrdua segueix un dol que cal respectar per mantenir l'equilibri interior. La renúncia al desig, a la passió, és, de totes les pèrdues imaginables, la més dolorosa. Segons assegura el meu psicòleg, mentre no renunciï viuré amb l'ànim estremit. És el que em toca: ja sóc una dona madura. Però també sóc una dona que es rebel·la.

El meu psicòleg diu que la maduresa té avantatges. Insisteix a convèncer-me que quan una dona es deslliura del desig, pot gaudir de la llibertat. Descriu la llibertat com un estat ideal que té un halo de perfecció, en el qual les necessitats terrenals van essent substituïdes per les espirituals. Sosté que la solitud és un bé preuat per l'esperit. I em recalca que mentre tingui necessitat de ser estimada no podré fugir del cercle viciós, perquè la por a la solitud no em permetrà renunciar, més aviat em farà caure en l'engany i veure miratges.

Jo el deixo enraonar. Mai no li explico que ja visc immersa en un, de miratge. Mai no li comento que, abans que l'acceptació s'apoderi dels meus dies, m'he esforçat a deixar de banda tota lògica i he optat per posar-me una bena als ulls i anar contracorrent amb una il·lusió inusitada. I juro que val la pena: té vint-i-vuit anys, els cabells rinxolats i el somriure més sensual del planeta. I a més, quan em fa l'amor, a cau d'orella xiuxiueja dolçament:"T'estimo." Sí, això és el que el meu psicòleg diu.



Comentaris

  • M'agrada el teu psicòleg[Ofensiu]
    nuriagau | 11-05-2011

    Als dos primers paràgrafs, la protagonista es limita a repetir-nos allò que li diu el seu psicòleg. Reflexions que, aparentment, són assenyades sobre la passió i la maduresa.
    El tercer paràgraf, ja és la pròpia protagonista qui ens parla. Certament, ha caigut en un miratge dels que li advertia el seu psicòleg. ( ;-P)
    Ens seguirem llegint,
    Núria
    PS: Un sorprenent microrelat que celebro que m’hagin recomanat. Ha estat un plaer llegir-lo.

  • VOLS DIR...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 08-11-2010

    ... que quan vas anar a veure al teu psicòleg no et vas confondre de pis i vas trucar la porta d´un esculptor?
    Perquè només a una estàtua de pedra, sigui nova o vella, se li pot demanar que transpiri espiritualitat alliberada com està de sentiments.
    L´ésser humà porta data de caducitat, la SENSUALITAT, els SENTIMENTS, l´AMOR no caduquen mai, mal els hi pesi als adoradors d´estatues o imatges de qualsevol mena.
    Moltes felicitats per aquesta primera lectura i moltes gràcies pel teu comentari.
    Des de la meva maduresa, una forta abraçada.
    Jaume

  • Red Pèrill | 20-10-2010

    Molt bo jajaja, molt bo 2 o 3 vegades...

  • felicitats 2[Ofensiu]

    ..(perdó; problemes amb el teclat)..i dir-te que m'ha agradat molt...continuaré llegin-te

  • Felicitats[Ofensiu]
    Toni Viadé i Moreno | 11-10-2007 | Valoració: 10

    Només puntuar-te amb un deu i dir-te q

  • Doncs, si...[Ofensiu]
    RATUIX | 07-06-2007

    Quan les coses del cervell es poden saltar pel que demanen les vísceres...
    Molt ben fet.

  • 10x10 microrelats[Ofensiu]
    kispar fidu | 27-04-2007

    Una terapia per a desfer-se del desig i aconseguir la llibertat, mentre a cau d'orella, el seu psicòleg li diu: "T'estimo", desfent l'objectiu de les paraules dites anteriorment.

    ens veiem entre lletres,
    Gemm@

  • -----[Ofensiu]
    portuguesi | 09-03-2007

    El teu relat em sembla maniniqueu. El fas anar per on vols, sense coherència amb la realitat. Bueno, potser no he sapigut escollir els relats teus que m'agradarien.

  • És molt bo[Ofensiu]
    dacar | 29-01-2007

    És boníssim: felicitats. Ras i curt: vas directa per feina. M'encanta com ho exposes i sobretot, com ho acabes!!!!

  • doncs la meva psicòloga diu[Ofensiu]
    atram | 29-01-2007

    que totes les persones volem ésser estimades, sigui a l'edat que sigui; que mai és tard per iniciar una nova vida, o una nova relació, si és creada des de l'estabilitat emocional, que és la que ens genera felicitat i no necessitat.
    Diu que els homes i les dones som animals socials, i que la solitud i l'individualisme com a única forma de vida és un invent del segle XX que du als homes i dones a la soledat, a la infelicitat i la tristesa més profunda.

    Que s'ha destar atent i despert a la vida i a l'amor, i que una trajectòria d'una persona no es completa ni es pot jutjar fins al darrer dia d'aquella vida.

    Així que : endavant amb l'amor, endavant amb la passió, i res de renunciar allò que sentim que neix des del més profund de la nostra ànima!

    M'agrada com escrius, i el gir final de la teva història posa en escac mat les teories caduques de l'individu de les renuncies.

    Una abraçada.

    atram

  • Si fa bé l´amor...[Ofensiu]
    prudenci | 09-01-2007

    aleshores que digui el que vulgui i tu segueixes essent com ets, dic jo , no ?

  • hi ha un punt[Ofensiu]
    gypsy | 03-01-2007 | Valoració: 10

    de rebel·lia encisador en alguns dels teus relats.
    Anar a contracorrent, saltar-se les normes i el què diran. El psicòleg diu coses molt enraonades, potser massa i tot, per això és necessari, fer una petita boutade, o rebel·lió que ens ajudi a subsistir a il·lusionar-nos, a somriure, en definitiva a gaudir del poc o molt que tenim.

    A mi és aquest el missatge que se'm desprèn dels teus mots lúcids i ben pensats.

    Molts petons i els millors desitjos per aquest 2007, ara en beceroles.

    petons!.

    gypsy

  • M'ha encantat [Ofensiu]
    Bruixot | 29-12-2006

    el primer paràgraf, sobretot. Només començar a llegir-lo et quedes enganxat a la pantalla. Suposo que d'alguna manera m'he sentit identificat, tot i ser home, perquè sovint crec que ja he começat a arribar al moment de les renuncies. Sort que un no sempre fa cas a les veus que aixì ho demanen, vinguin de fora o de dins!
    Si bé es cert que hi ha renuncies inevitables, també ho és que no cal canviar amb l'edat, i que mai s'ha de renunciar a la passió ni als somnis!

    Xavier

  • Crec que cadascú de nosaltres...[Ofensiu]
    Gess Artré | 29-12-2006 | Valoració: 10

    viu les etapes de la vida en funció dels trets de caràcter, les circumstàncies i les possibilitats d'escollir. . És possible que el psicòleg obvii al menys la primera. Si dins dels trets de caràcter hi figura la passió, com se la convenç perquè deixi d'actuar malgrat hagin transcorregut els anys? Ignoro si és possible però, si ho fos, crec que ho relacionaria més amb una submissió enfront la vida que no pas com un camí per aconseguir la pau d'esperit. Tot i així, com que tots som diferents, ves a saber si per algú pot ser un bon consell.
    En tot cas, m'agrada la critica que en fas i, sobre tot, la visió rebel que transmets.
    Felicitats un cop més per un relat ben fet i amb força originalitat.
    Una abraçada

  • S'ho creu el psicòleg?[Ofensiu]
    Carles Malet | 28-12-2006

    Bona reflexió en primera persona sobre el procés d'abandonament dels plaers que sembla que hem d'acceptar com a normal en la nostra societat a mesura que envellim. I m'agrada especialment el to de crítica i revolta que acompanya l'escrit.

    Fins aviat,

    Carles

  • sóc de l'opinió...[Ofensiu]
    neret | 28-12-2006

    ... que els psicòlegs fan una funció que no seria necessària si la gent parlés més o tingués més confiança en les altres persones. Que enlloc d'explicar els problemes a un desconegut, per molt professional que sigui, segur que tenim algú més proper que ens voldrà escoltar.

    En tot cas, sembla que el psicòleg del teu conte si que està fent alguna cosa per ajudar a la seva pacient! M'ha agradat la idea!

    només un petit però: "halo" crec que és correcte, però a mi em sonaria millor aureola...

    és que no se m'acudia res més de dolent per dir-te!

    felicitats pel relat!

  • Ah noia, clar, un s'imagina i després...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 28-12-2006 | Valoració: 10

    Primer ens el "presentes" a nivell professional. I a l'última línia vas i... bé, ens el presentes a nivell "personal". Al principi de tot, alguna cosa em deia que aquest psicòleg tindria alguna cosa més a dir, en aquest relat, que la seva aportació mèdica, psicològica o psicoanalítica. Potser pel fet de saber, de bon començament, que aquest relat fa referència a la passió.

    Però has aconseguit, almenys en el meu cas, allunyar aquesta primera impressió a mesura que entraves en les elucubracions de la protagonista. Explicant les seves percepcions, arriba a descriure finalment l'amant... I aquest amant resulta ser el propi psicòleg.

    M'ha recordat el títol (només el títol) d'una novel·la d'Agatha Christie: trajectòria de boomerang. En certa manera... vindria a ser això, aquest relat, no?

    Enhorabona pels més de 120 comentaris! Ja t'has fet un bon lloc dintre d'aquesta comunitat. I un altre cop, gràcies pels teus comentaris! I pel que fa a l'últim... sí, sóc poeta, però també m'agrada força la prosa. Tinc una novel·leta pendent de publicar, i potser m'ha absorvit massa energia tot aquest procés, perquè des que ho sé sembla que s'hagi evaporat la inspiració, jejeje! Ja tornarà, millor no buscar-la perquè després no arriba mai!

    Salut i una abraçada,

    Vicenç

  • Molt clar[Ofensiu]
    Frida/Núria | 28-12-2006 | Valoració: 10

    Gairebé no tinc que afegir comentari. M'ha agradat llegir-lo.

  • molt bona reflexió sobre el temps i els desig[Ofensiu]
    marco3434 | 28-12-2006

    M'ha agradat el teu relat.

    Jo crec que som tan joves com els nostres desitjos i il·lusions i tan vells con les nostres pors i temences, i que la vida es per viure-la. Però no ser que dirà el teu psicòleg d'això.

  • Per mi no és una etapa de transició, són anys viscuts![Ofensiu]
    Núria Niubó | 28-12-2006 | Valoració: 10

    Descrius molt bé aquesta etapa de la vida d'una dona, perquè cal arribà a l'acceptació, però mai hem de renunciar a sentir-nos estimades.
    M'agrada molt com escrius, et seguiré llegint.
    Felicitats i Bones Festes,




  • El cor i les interpretacions[Ofensiu]
    qwark | 28-12-2006

    Un relat madur i substancial que, com "sense coartada" reclama una segona i una tercera lectura, pel seu final aparentment obert. Un final en el que sembla que s'hi puguin adaptar diverses interpretacions però, tornant-lo a llegir, una d'elles es va fent més convincent.

    M'agraden aquests relats que conviden a pensar. També, com de costum, esculls un rerefons que convida a reflexionar sobre temes interessants. La passió i la maduresa. La lluita del cor i la seva rendició final.

    I al final, aquest aire d'inquietant versemblança...

  • mesura[Ofensiu]
    manel | 28-12-2006 | Valoració: 10

    Hola Fredia,

    Tot just t'acabo de conèixer i porto una estona passejant per les teves històries. Un plaer, francament. Aquella sensació de mesura exacte, aquell final enginyós i sorprenent que fa que tota la història ressoni durant una estona, aquella falsa senzillesa en la construcció.
    No et perdré el contacte.

    petons
    manel

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Frèdia

Frèdia

54 Relats

634 Comentaris

71444 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
No sóc pessimista, sóc trist. No m’indigno, perquè la indignació és per als forts; no em resigno perquè la resignació és per als nobles; no callo, perquè el silenci és per als grans. I jo no sóc ni fort, ni noble, ni gran. Pateixo i somio. (Fernando Pessoa)

Imagino històries contínuament i, de tant en tant, les escric. (Mercè Bagaria)

El meu correu és: fredia@hotmail.es

El meu blog: La vida breu