De veritat de la bona, és PRECIÓS.....

Podria dir-ne moltes coses d'aquest relat,... podria fer servir paraules com SUGGERENT, INTERESSANT, SENTIT, INTUITIU, EMOCIONAL, VALENT, DECLARATIU, VISIONARI, MISTIC,...... però amb una paraula n'hi ha prou, una paraula que per a mi les resumeix totes,.... és PRECIÓS.

El títol ja ho diu tot.... MOLT BONIC POEMA

una abraçada.

hi ha una cançó que diu "m'en vaig amb el vent".... que vols venir?

Una abraçada.

un 10.

Quina idea més millor.

I com sempre gràcies.

un nanorelat que mai he oblidat es "I cuando despertó el dinosaurio seguía allí"

M'agradaria llegir relats curts d'aquest estil que facin pensar molt amb poques paraules, que despertin la evocació. Son la meva debilitat.

en fi, que molt bé.

Hola quimera,

He estat temps lluny d'aquesta web (la vida que ja se sap que et porta i se t'emporta),... i em van venir ganes de tornar a escriure alguna coseta. Vaig escriurte dos petits relats, molt dolents per cert,... però que motl dolents,... i que estava segur ningú comentaria,.... i a voltes em trobo amb el teu bonic missatge-comentari de salutació per la retrobada,,... guay,... massa,... molt guay.

Llavors m'he acostat a llegir alguna nova creació teva i m'he trobat aquesta petita delicia,..... ja no m'en recordava de lo bé que escriviu alguns de vosaltres.... Ha estat un plaer i una enveja tornar a llegir-te.

I gràcies per ser com ets.

Marco3434

llegint el per ara únic comentari voldria fer un aclariment.

Efectivament sembla superb dir que sóc atractiu, intel·ligent o bona persona.... pero justament ho escric per que és com em vull sentir,.... ja he dit a la introducció que crec que les coses les amoldem amb el nostre pensament a la nostre visió, així que si cada dia em repeteixo que sóc bo, guapo o llest, mica a mica potser em sentiré així i aquest es justament l'objectiu,.... és una pregària d'accció de gràcies i de modificació d'actituts no una relació de les meves característiques personals. Em reservo la meva pròpia i real opinió sobre aquests aspectes.

Gtàcies per llegir i comentar.

t'envio un 10.

Relat difícil d'entendre. Segur que hi ha un missatge però l'has amagat tan bé que no el capto.

Petons

Molt bon relat.

Descrius molt be el fet de viure fisicament junts però emocionalment separats. El teu regal de Nadal es d'aquells que hom no oblida.

Sols unes preguntes ¿per que un final tan sobtat?, ¿es que no habien parlat abans tots dos de que allò s'enfonsava?, segur que era previsible i inevitable pels protagonistes aquest final, llavors ¿és necessari la carta per descarregar tanta ira?, ella tenia ja unaltre home per la qual cosa molt d'amor pel primer no tenia en els últims messos, ¿tota la culpa del desamor és del home com mostra el diari?, ¿i si fos l'home qui tingués una amant i en el dia de nadal li donés porta a ella?, ¿seria en aquest cas culpa de la dona per no satisfer les necesitats d'ell?.......

Es un relat magnígfic que obre un munt d'interpretacions, entre altres la ineptitud masculina per descobrir que les coses realment importants de la vida son els petits detalls.

M'agradaria ara que fossis capaç de ampliar el relat amb com viu el home el regal. Posat en el cos de l'home i mira de ser capaç de justificar per que ell va actuar tan insensiblement amb ella durant tan de temps. Si ell no la estimava no hi ha color i la carta li rellisca, pero si la estimaba ¿com creus que se sent ara? ¿i com creus que es valora a si mateix? ¿i com creus que actuarà a partir d'ara?.

Crec que has tocat un dels nussos gordians de les relacions de parella d'avui en dia, el de la manca de comunicació. Et felicito pel relat!

Molt bo el relat pel que fa a les diferents visions del mon de l'home i la dona, l'ús de el meu o la meva en el mon masculí i el seu rebuig en el femení. El tema es mereixia un relat i l'has desenvolupat amb estil. Gràcies per la lectura.

M'ha agradat la combinació que fas entre uns sentiments de perdua i la pluja com allò que sempre perdura com fidel companya. També m'han agradat algunes expressions com "fils d'aigua". Tot plegat és molt bonic!

Com has dit be que la nota es sols una circúmstancia. A tu t'agrada escriure i ho fas molt be i a nosaltres ens agrada llegir-te i ho gaudim, i aixó és l'important.

Endavant i no pensem més en el que només saben molestar.

Una abraçada

M'ha agradat el teu relat.

Jo crec que som tan joves com els nostres desitjos i il·lusions i tan vells con les nostres pors i temences, i que la vida es per viure-la. Però no ser que dirà el teu psicòleg d'això.

En primer lloc dir-te que t'estic agraït de que hagis llegit amb tan bons ulls el meu petit relat "Diari d'un seductor", es un gran elogi venint de tu!.

Per aixó he volgut llegirte i conèixet una mica i cercant al atzar m'he trobat amb aquest a petita joia. M'ha agradat molt!.

Em falta alguna dada per fer-me més idea de la situació com les edats, i també crec que el càstig del professor en la realitat hagués estat més gran. Però amb tot crec que és un magnific relat!.

Ademés si tu has trobat semblances en el meu relat jo també n'he trobat en el teu ja que jo he estat professor d'escacs i també he donat classes de matemàtiques a joves d'institut, i tinc clar que les mirades provocadores és una cosa que pot trasbalasar, i força, a qui no tingui els peus ben posats al terra.

una abraçada