marco3434

Barcelona,

35 Relats, 41 Comentaris
28052 Lectures
Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Aqui ve la meva petita descripció que podeu llegir, o que podeu ignorar, abans de continuar viatge.

Si heu decidit seguir i heu arribat ací la meva enhorabona. Se us concedeixen 10 punts. Per bescanviarlos podeu consultar la taula que Ron Weasley te penjada a la sala comú de Grifindor.

M'agrada llegir relats i encara més escriure'ls, notar com em cau al damunt la pluja fina, passejar per prats verds i molls, escalfar-me al sol, aspirar l'olor de les plantes remeieres, sentir la grandesa de les muntanyes, escoltar la remor del bosc, deleitar-me amb el so de la veu femenina i fer l'amor amb tendresa.

Si, crec que encara val la pena viure una miqueta més. La mort es un gran dó que ens han fet però la vida és un de més gran encara. Fruim una miqueta més d'aquest calze abans de deixar-ho tot enrere.

Vinga, valents i apa lins.

menfis3434@hotmail.com

Últims relats de marco3434

Últims comentaris de l'autor

  • marco3434 | 15-06-2011 | Valoració: 10

    De veritat de la bona, és PRECIÓS.....

    Podria dir-ne moltes coses d'aquest relat,... podria fer servir paraules com SUGGERENT, INTERESSANT, SENTIT, INTUITIU, EMOCIONAL, VALENT, DECLARATIU, VISIONARI, MISTIC,...... però amb una paraula n'hi ha prou, una paraula que per a mi les resumeix totes,.... és PRECIÓS.

  • marco3434 | 15-06-2011 | Valoració: 10

    Saps? M'agradaria veure't per un foradet mentre realitzes aquest mantra d'agraïment cap a l'altre i cap a tu mateixa,.... mentre agraeixes aquest un camí tan ple de flors, llums i colors, com és el que dibuixes.... mentre deixes que la gratitud t'ompli de joia..... doncs només espero que puguis gaudir de tot això durant molt i molt de temps......

    I, per cert, gràcies pels compartir les teves vivencies.

  • marco3434 | 14-04-2011 | Valoració: 10


    El títol ja ho diu tot.... MOLT BONIC POEMA

    una abraçada.

  • marco3434 | 07-04-2011 | Valoració: 10

    Has fet un escrit molt inspirador i molt bonic, un cant a l'optimisme, una declaració d'intencions, quasi un brindis al sol,..........preciós....

    Però el final quan reconeixes que ja has arribat, que ja has fet el cim en la teva búsqueda de parella, fas canviar el ritme del relat i sorprens al lector alhora que l'allunyes del somni, doncs es difícil que els lectors es puguin reconeixer a si mateixos amb tal expressió de felicitat (la certesa absoluta és una cosa que poden aconseguir molt poques persones)... Crec que amb el teu final no deixes que el lector t'acompanyi i pugui acabar de compartir el relat amb tu..... És el teu relat i és el final que has triat, de fet sembla un bonic regal que des del cor fas al teu estimat... I segur que ell t'ho agrairà de la mateixa manera, de tot cor,.... però el preu que pagues és una finalització del relat que sobta i que costa de compatir .

    De tota manera crec que tens fusta d'escritora i sobre tot anima i esperit per expressar sense por ni recança sentiments, emocions i vivencies,... segur que tens molt a oferir i aviat ens ho ho faràs veure,......m'agradarà seguir-te llegint.

    Una abraçada,




  • marco3434 | 15-01-2010 | Valoració: 10

    hi ha una cançó que diu "m'en vaig amb el vent".... que vols venir?

    Una abraçada.

  • marco3434 | 14-07-2009 | Valoració: 10

    un 10.

  • marco3434 | 26-10-2008 | Valoració: 10

    Quina idea més millor.

    I com sempre gràcies.

    un nanorelat que mai he oblidat es "I cuando despertó el dinosaurio seguía allí"

    M'agradaria llegir relats curts d'aquest estil que facin pensar molt amb poques paraules, que despertin la evocació. Son la meva debilitat.

    en fi, que molt bé.


  • marco3434 | 18-09-2008 | Valoració: 10

    Hola quimera,

    He estat temps lluny d'aquesta web (la vida que ja se sap que et porta i se t'emporta),... i em van venir ganes de tornar a escriure alguna coseta. Vaig escriurte dos petits relats, molt dolents per cert,... però que motl dolents,... i que estava segur ningú comentaria,.... i a voltes em trobo amb el teu bonic missatge-comentari de salutació per la retrobada,,... guay,... massa,... molt guay.

    Llavors m'he acostat a llegir alguna nova creació teva i m'he trobat aquesta petita delicia,..... ja no m'en recordava de lo bé que escriviu alguns de vosaltres.... Ha estat un plaer i una enveja tornar a llegir-te.

    I gràcies per ser com ets.

    Marco3434

  • marco3434 | 13-09-2008

    llegint el per ara únic comentari voldria fer un aclariment.

    Efectivament sembla superb dir que sóc atractiu, intel·ligent o bona persona.... pero justament ho escric per que és com em vull sentir,.... ja he dit a la introducció que crec que les coses les amoldem amb el nostre pensament a la nostre visió, així que si cada dia em repeteixo que sóc bo, guapo o llest, mica a mica potser em sentiré així i aquest es justament l'objectiu,.... és una pregària d'accció de gràcies i de modificació d'actituts no una relació de les meves característiques personals. Em reservo la meva pròpia i real opinió sobre aquests aspectes.

    Gtàcies per llegir i comentar.

  • marco3434 | 23-06-2008 | Valoració: 10

    t'envio un 10.

  • marco3434 | 27-12-2007

    Relat difícil d'entendre. Segur que hi ha un missatge però l'has amagat tan bé que no el capto.

    Petons

  • marco3434 | 07-01-2007 | Valoració: 10

    Molt bon relat.

    Descrius molt be el fet de viure fisicament junts però emocionalment separats. El teu regal de Nadal es d'aquells que hom no oblida.

    Sols unes preguntes ¿per que un final tan sobtat?, ¿es que no habien parlat abans tots dos de que allò s'enfonsava?, segur que era previsible i inevitable pels protagonistes aquest final, llavors ¿és necessari la carta per descarregar tanta ira?, ella tenia ja unaltre home per la qual cosa molt d'amor pel primer no tenia en els últims messos, ¿tota la culpa del desamor és del home com mostra el diari?, ¿i si fos l'home qui tingués una amant i en el dia de nadal li donés porta a ella?, ¿seria en aquest cas culpa de la dona per no satisfer les necesitats d'ell?.......

    Es un relat magnígfic que obre un munt d'interpretacions, entre altres la ineptitud masculina per descobrir que les coses realment importants de la vida son els petits detalls.

    M'agradaria ara que fossis capaç de ampliar el relat amb com viu el home el regal. Posat en el cos de l'home i mira de ser capaç de justificar per que ell va actuar tan insensiblement amb ella durant tan de temps. Si ell no la estimava no hi ha color i la carta li rellisca, pero si la estimaba ¿com creus que se sent ara? ¿i com creus que es valora a si mateix? ¿i com creus que actuarà a partir d'ara?.

    Crec que has tocat un dels nussos gordians de les relacions de parella d'avui en dia, el de la manca de comunicació. Et felicito pel relat!


  • marco3434 | 07-01-2007

    Molt bo el relat pel que fa a les diferents visions del mon de l'home i la dona, l'ús de el meu o la meva en el mon masculí i el seu rebuig en el femení. El tema es mereixia un relat i l'has desenvolupat amb estil. Gràcies per la lectura.

  • marco3434 | 01-01-2007

    M'ha agradat la combinació que fas entre uns sentiments de perdua i la pluja com allò que sempre perdura com fidel companya. També m'han agradat algunes expressions com "fils d'aigua". Tot plegat és molt bonic!

  • marco3434 | 29-12-2006 | Valoració: 10

    Com has dit be que la nota es sols una circúmstancia. A tu t'agrada escriure i ho fas molt be i a nosaltres ens agrada llegir-te i ho gaudim, i aixó és l'important.

    Endavant i no pensem més en el que només saben molestar.

    Una abraçada

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: