15 mentides i una pregunta

M'ha agradat molt el teu relat. Es original i almenys a mi m'ha fet somriure en certs moments. Desprens tendresa

comuniques amb força.

Personalment m'interessa molt més comunicar que l'estil. No sé...ja m'estic liant.

Crec que la vida es com un acudit. No importa ni la llargària, ni com ho fás. El que importa es la gràcia que te.

La veritat eds massa valuosa. estalviem-la.
Mark Twain.

m'agradat llegir-te i que em llegeixis.

Jo sempre dic que vaig amb la veritat per davant que sóc molt sincera però estic segura que diria alguna d'aquestes mentides.per tant com diuen: "Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra" ( no sóc religiosa però aquesta frase és ben certa)

A "L'última nit de Borís Grushenko" de Woody Allen (últimament massa sobrevalorat) hi ha una escena gènial (tota la pelicula es molt bona, prefereixo aquest Allen a "altres Allens", encara que això a ell no sembla agradar-li massa, com va deixar força clar a "Stardust Memories").
Grushenko (Allen) s'enrola a l'exercit rus per lluitar contra els Francesos. Finalment la batalla acaba. El terreny es plé de moribunts o morts (francesos i rusos, sobretot rusos). Llavors un sacerdot ortodox es passeja pel camp dient: -"Déu està en nosaltres! Per això hem guanyat, Déu és amb nosaltres!". I Grushenko, que és a prop contesta:-"Sí, ha estat una sort que Déu estigués amb nosaltres, per que si no hauría estat una masacre"............

i la mentida té mala premsa, però quan pots destrossar a algú amb una veritat crec que dir-la és d'una crueltat major que dir una mentida pietosa.

També depèn del tipus de persona.
A mi si la meva parella m'estima i m'enganya amb algú altra, però només és un affaire, que no m'ho digui ni boig i que no me'n assabenti perquè sigui un destraler i no sap ni enganyar.

No el deixaria mai per la infidelitat, si no per cafre, per no ser elegant i haver deixat que me'n enteres. Reconec que sóc estranya, però si li importes a algú algun cop t'haurà de mentir. Ho tinc assumit.
Hi ha gent que vol la veritat a tota costa, jo sospeso, el preu emocional d'aquesta veritat.
Potser m'interessa o potser no, si la persona m'importa. I es pot aplicar a tots els àmbits de la vida.
Jo respecto als amants de la veritat, també respecto els silencis. Vull ser feliç.

He trobat aquestes reflexions lúcides i que copien a la realitat i ens assenyalen a tots, amb el dit de la hipocresia. O no.

gypsy

Una agradable lectura, amb reflexions interessants i algun acudit macabre a la reraguarda.

-T'ha agradat el relat?

Pregunta l'escriptor al seu amic, a qui sempre dona per llegir les seves obres.

-Pots pujar-hi de peus, noi, és molt bo!

Diu l'amic, que cada cop que veu un grapat de fulls a les seves mans, maleeix el dia en què va decidir llegir per primer cop quelcom escrit pel seu company...

:)

Bromes a banda, apunta't un triple, noi.

PD: Sorties guapot aquesta tarda (22/03/2007) a EL CLUB, tot veient pel·lícules sense banda sonora i finals feliços i no tan feliços!

Siau!

Sergi -el desaparegut intermitent-

Que bo que bo!
M'agrada i dóna per pensar!

Realment sorprenent!!! És com la vida, preguntes retòtiques amb respostes a l'aire sense veritat alguna en elles. I preguntes sense resposta, perquè estem tant disposats a quedar bé essent alhora falsos amb nosaltres mateixos iamb els altres? Plasmes diàlegs que tots hem presenciat en un o altre moment de la nostra vida i moltes vegades som els protagonistes...Serà que la vida és una obra de teatre? És un punt a plantejar-se, té tants actes i tants personatges que els que la veuen no arriben mai a veure el final de l'obra, potser aquí està la gràcia, qui sap.
He de dir que molt ben trobat el tema i la idea a més de bona està plasmada de manera original. Felicitats!!! Molts petonets frustrats
Et seguiré la pista

Realment el relat fa penar, som molt valents tots al jutjar les mentides, però m'agradaria veure a cadascun de nosaltres en una situació com les que descrius, i m'agradaria veure la nostra cara si per resposta trobessim la veritat.
A vegades les mentides, siguin piatoses o no, són necessaries.

M'ha agradat molt aquest relat, mai m'havia parat a pensar-ho. M'ha agradat la dels monstres, i el pare menteix dient que no existeixen. Dius coses que fan pensar.

1 ptó:

b#NaT#b

M'ha fet gracia el 9 jeje.
Et continuare llegint!

Un petó des del sud!



Fada Vermella.

veritats... si no de mentides piatoses, que hom considera que són honorables, perquè son piatoses, qui devia inventar aquest concepte era idiota, però sembla que la majoria, vivim millor amb la mentida que enforntant la veritat. Anàlisi realista i molt ben treballat de l'essència de l'èsser humà.

15 veritats, perquè són 15 esclats de vida.

Deixa'm ser crític i dir-te que estic bastant d'acord amb algun comentari, respecte els finals d'algunes escenes. Al meu parer, això passa amb els números 1,2,3,4,13,14 i 15.
Si fossis perfecte, deixaries de ser humà.

Extraordinaris el 9 i l'11-12.

Una abraçada

mentides piadoses que responen a 15 i més preguntes un pèl ingènues... però molt reals.
Sí, la veritat està sobrevalorada, però mai no ens l'acabem de creure.
Felicitats!

Un prestigiós pneuròleg americà (no em facis dir el nom ara) afirmava en una entrevista que "el cervell humà dissenyat per sobreviure no per cercar la veritat i, per tant, si s'ha d'enganyar s'enganya". Magistral la idea i el plantejament que has fet.

Un relat original i molt realista, ens fa reflexionar sobre la veritat, la mentida... pero sobretot sobre aquelles anomenades "mentides pietoses". Algú va dir un cop que el món seria molt millor si tothom fos sincer i digués sempre el que vol dir.
El millor, el número 11 i 12 jeje...
M'has fet recordar una cançó d'en Sabina, te la deixo al fòrum per si la vols llegir.

Petons sincers!!! ;)

A qui beneficia més les mentides?
A qui les rep, no.
Ja que viu enganyat! No s'adona de res.

És el mentider que s'amaga egoistament
per evitar els seus propis sofriments,
per no haver de veure la decepció
en els ulls dels altres!

Sí, tots hem utilitzat alguna vegada alguna d'aquestes mentides, abans en deien piadoses, ara ja no ho sé. En alguna em sobra l'explicació final, potser a la 14, ja es dóna per entesa la conclusió, crec. Aquest llistat de mentides encara podria créixer molt més.

Doncs això simplement m'ha encantat. Fa pensar....i em plantejo què és la veritat? Jo cerc que el nostre punt de vista.

La pregunta del final... m'encanta.
Una cosa (no sé si és relat, article, etc) molt ben parida.

Una abraçada.

Arbequina.

5.

- No ets tu, sóc jo.... i aquella noia d'allà

Genials! M'han agradat molt aquests microrelats. Ni una paraula sobrera. Cada mot hi encaixa a la perfecció en aquestes miniatures. Molt bó.

Les mentides donen sentit a la vida i aquí exposes uns quants exemples quotidians que ho corroboren...
Dues dites que m'han vingut al cap :
" La veritat existeix. Només s'inventa la mentida" d'en Georges Braque.
" Si la teva intenció és descriure la veritat, fes-ho amb senzillesa i l'elegància deixa-la pel sastre" d' Albert Einsten.
La vida és una successió d'invents i la mentida és vital per assumir la realitat...

Ja tenia ganes de llegir-te !(sempre ho he fet)
Ah!... em va encantar conèixer-te, era un tema pendent que tenia feia molt de temps...

petons des de la línia de 6.25

angie

quanta raó tan ben exposada...em quedo amb la número 9!

Encara que jo no el considero un poema, aquesta expirementació teva, amb un relat totalment diferent al que ens tens acostumat, sorprèn.

En moltes ocasions, allò que en diem "mentides pietoses" és el que ens sembla el millor per no fer les coses més difícils. Sovint però, això és una mentida en sí mateixa, doncs aquesta pietat és un egoisme del que parla, que tem la reacció a la veritat.

No puc dir-te que no m'hagi agradat, mentiria, però és que cada una d'aquestes mentides dóna tant de sí! I em dóna la sensació que totes continuades acaben esdevenint lleugerament repetides. A part de com a experiment no estigui malament, no deixa veure com de bé escrius (boing, boing). Serà un recurs per un moment de crisi creadora?

Valga'm Deu quina joia ens has donat!.

Ets un magnífic observador de l'anima humana, i a més a més un gran relataire que sap contar amb aquella senzillesa que tenen els mestres de veritat.

La meva millor enhorabona de debó debó.

tan habituals que... fins i tot semblen humanes, necessàries, obligades, decents, educades, moralistes, higièniques, úniques... i és que la VERITAT és un error col-lectiu.
Has escrit un relat on el text és tan bàsic i imprescindible que els adornaments literaris li farien nosa. Té el text un efecte colpidor ja que barreja l'aparent innocència de la pregunta amb l'acidesa amagada de la resposta
Chapeau!
Una abraçada.

Amarg, amargant; tendra, ingènua; quotidiana, simple; enguniosa, atenta; insòlita, palpable;...
Doncs tot això, el que es desprén del teu 'projecte'. És, per mi, un curt de curts; un 'flas' -m'importa un dimoni emplomat com s'escriu-del continu passar les viveències, els moments... De veritat, bo.

PS. "El caçador del NARD" en realitat és "el caçador del NORD", Ara queda comprés?

M'ha sorprès aquest poema. Hi ha moltes veritats que se'ns escapen i moltes mentides per a respondreles.

M'ha semblat meravellòs.

No t'aturis

Juseph