Primer de tot recordava que escrivies molt bé però m'he quedat bona estona dins dels teus escrits felicitats. Bé sóc la Concep del Monturiol ( espero que em recordis) a més de felicitar-te em poso en contacte amb tu per demanar-te un favor, tu eres el coordinador d'informàtica quan van posar la xarxa inalàmbrica ara tenim portàtil i no trobo la contrasenya per entrar-hi la recordes? si recordes o saps on trobar-la em pots escriure? mmas1213@xtec.cat

Gràcies segueix endavant amb la teva escriptura

Petons

Els animals donen feina i et tenen ocupada. No és cap joguina ni cap objecte, se n'ha de tenir molta cura per ells per nosaltres mateixos i pels altres.

Una abraçada des de l'Empordà

saps què és sentir-se sol dins una multitud? aquesta pregunta és la que falta a conseqüència de tot plegat, però no la persona a qui ho dirigeixes segur que no ho sap . La tristor és el reflex que noto.

Vaig tenir un gat que va viure uns 18 anys ( ara fa uns dos anys que es va morir) .He recordat la seva tendresa, recordo quan va néixer el meu petit que tenia por que agafés celos però al contrari no el deixava mai, fins i tot a la meva falda es posava mentre donava el biberó al meu fill. Ja quan els meus fills grans eren petits era com el seu guardià. m'escoltava amb tendresa mentre jo explicava contes i fins i tot quan els hi feia un petó aixecava el cap per tenir-ne un. Només si un ha tingut animals a casa pot entendre aquestes coses.

Escrius molt bé, espero arribar un dia al teu nivell.

Jo sempre dic que vaig amb la veritat per davant que sóc molt sincera però estic segura que diria alguna d'aquestes mentides.per tant com diuen: "Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra" ( no sóc religiosa però aquesta frase és ben certa)

He tornat a comentar per poder deixar valoració que ho havia oblidat i mira que m'agrada molt!

La història m'ha tingut amb la vista enganxada al monitor, quin història més bona. Saps què et dic? a tots els Alberts els hi hauria de passar alguna cosa semblant tot i que dessitjaria que no acabés morint clar, només un bon ensurt

Saps plasmar molt bé els sentiments de la traïció, m'ha agradat llegir l'escrit.

tant com saber qui ets? tinc la referència de l'altra vegada i vaig saber el perquè, l'únic que sé és que tenim una coneguda comuna i la mateixa feina però no sé res més,reitero el meu agraïment en vers els meus relats

una abraçada

Si tornes pels meus relats gràcies per la teva crítica constructiva, de veritat que el que vull és aprendre i no em serveix que em diguin si agrada o no, vull sentir o llegir el que puc millorar. Comentaris com el teu em poden ajudar. No sabia cap més manera de donar-te les gràcies que fer un comentari per si entres.
Una abraçada

Empordanesa

El teu relat m'ha fet reviure els sentiments cap al s meus avis, és cert que hi ha una etapa de la vida en que passem una mica d'ells però això no vol dir que els deixem d'estimar, és una cadena ells ho van fer amb els seus i a nosaltres ens ho faran. El més important són els records macos que et queden d'ells.

En quan a l'escena de la nena bruna , els germans i el nen que els pares ni miraven, per desgràcia són escenes massa quotidianes, és ben bé així la vida


M'agarda com escrius continua endavant

Descrius molt bé el sentiment que se sent davant l'enyor .

Salutacions

bé jo sóc una reresa com descrius, saps perquè m'agardaven les matemàtiques? no havia d'estudiar, les entenia i per mi resoldre problemes matemàtics era com fer encreuats o passatemps. Avui en dia estic enganxada al Sudoko o al kakuro per la ,mateixa afició. sóc mestra de mates i crec que no sóc odiada intento buscar la manera divertida de fer arribar aquesta assignatura als demés.