Venjança catalana

Un relat de: pivotatomic

Mentre observa com les famolenques flames devoren les teulades de palla del llogarret, el guerrer sent un udol rabiós a la seva esquena. Es gira sense pressa i descobreix dos camperols abraonant-se-li i brandant, maldestres, els seus estris per llaurar. El guerrer percep la por i la desesperació en els seus rostres i esbossa un somriure de llop dolent sota la poblada barba.

No tenen cap possibilitat.

Fent un moviment sec i automàtic, gita la seva llança curta contra el que ha aconseguit acostar-se-li més. L'home cau traspassat de banda a banda, sense emetre ni un gemec. Amb la mà que li ha quedat lliure després d'utilitzar la llança, extrau el punyal que duu a la cintura i, amb un gest felí, s'escapoleix de l'escomesa del segon pagès, que ja ha arribat a la seva alçada. L'home deixa caure l'aixada amb tota la força que proporciona una vida estripant terrossos, però l'arma improvisada sols fendeix l'aire. Amb prou feina rau lleument el braç del seu adversari. Sense mostrar dolor, el guerrer culmina la finta iniciada i enfonsa, fins al mànec, l'afiladíssim punyal al cor del seu atacant. El segon pagès mor gairebé sense adonar-se de què l'ha matat. Cau a plom i la seva sang, que li brolla a borbollons del pit i la boca, rega per darrer cop aquella terra àrida en la que ha deixat la vida, intentant arrencar-ne els aliments per a ell i els seus.

El guerrer observa la matança amb indiferència. Després, arrenca un parrac del quitó d'un dels cadàvers i l'utilitza per netejar la sang de la fulla del punyal. Un cop ha deixat brillant el seu acer el torna a la funda de cuir i, silenciós, es gira per seguir contemplant l'espectacle, magnificent i terrible, del foc consumint el poble.

Dos homes, d'estampa idèntica a la seva, arriben a la carrera.

-Missenyor, què fem amb les dones i els nens?

Bernat de Rocafort, cabdill almogàver, clava els seus ulls, glaucs i gèlids, en l'horitzó. Mentre els soldats esperen resposta, recorda un cop més la celada del rei Paleòleg i la mort a traïció del seu senyor, Roger de Flor, i d'altres companys al palau d'Adrianòpolis. Lleons catalans morts a mans de xacals grecs, que els havien atret al seu cau amb mentides i falsedats, pensa.

L'escalfor de l'incendi, que ja s'ha apoderat fins de la darrera de les cases, inflama l'ambient. El foc és a tot arreu, reflexiona Rocafort mentre sent com la terrible calor gairebé li crema el cabell i les celles. Amb tot, no es mou. Es queda allà per demostrar als seus homes que ni les flames són capaces de fer-lo moure's d'un lloc, si ell no desitja marxar-ne. Fa dos anys que la seva companyia saqueja les exhaustes terres de Tràcia i Macedònia, després de la traïció del rei grec. I tampoc no hi ha hagut força capaç de posar fi a la seva devastadora venjança.

Per fi, decideix que, per molta que en vessi, no hi haurà mai prou sang per pagar-los un deute com el que els bizantins han contret amb ells. Llavors, sense apartar els ulls de l'incendi, ordena amb veu glaçada:

-Mateu-los. A tots.

Comentaris

  • Envial a tribuna@guimera.info[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 07-04-2009 | Valoració: 10

    Hola,

    El relat en lletra arial 12 en un arxiu en wpord annec a l'email adreçát a tribuna@guimera.info

    Si tens una imatge, trambé com annex al mateix e.mail [ NO DINS DEL TEXT ]

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

  • Realista...[Ofensiu]
    Laiesken | 03-01-2007 | Valoració: 9

    Tal com era en aquella època. Vides dures dónen lloc a homes durs. Un apropament a la fosca realitat medieval d'aquells temps.

    Salut


    Sir Darkest

  • Amic Pivot[Ofensiu]
    Carles Malet | 20-09-2006 | Valoració: 10

    El teu relat, breu, intens i senzill, se'ns ofereix just en un moment que la història sembla reclamar de nou episodis de violència i venjança. Fins i tot les casualitats fan que el nom Paleòleg apareixi en el relat, en el moment en què una cita del seu homònim desferma la set de sang entre comunitats que han comès com únic pecat viure en un mateix món en el qual els éssers humans ens capfiquem més a trobar discordances que no pas a cercar els obvis i naturals punts de trobament.

    Fins aviat, Pivot.

    Carles

  • breu i concís[Ofensiu]
    neret | 10-09-2006

    T'he de lloar aquesta capacitat que tens per ser tan sintètic, per empescar-te una situació i explicar-la en tan poques paraules. Ens situes a l'época, al tarannà del guerrer i planteges uns fets que fan pensar. A més, amb poques línies desplegues un vocabulari envejable, molt treballat.

    Et criticaria només algunes expressions, com "moviments felins" i "la sang brolla a borbollons" que sonen molt tòpiques, de tant que s'han fet servir. Crec que es podrien millorar.

    I també hauria escurçat una mica el paràgraf on expliques la campanya dels almogàvers. No és que no estigui bé, al contrari, però en un text tan volgudament curt, crec que aquesta explicació podria ser més breu per fer encara més dinàmic el text.

    A part d'aquestes nimietats, trobo que és un bon relat.

    Felicitats.

  • El teu relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 10-09-2006 | Valoració: 10

    ......està molt bé, crec que difineix en claretat la justa venjança que el almogàvers perpretaren contra el grecs per la seva infamia. No hem d'entrar si està malament o bé, l'historia n'està plena d'actes com aquest, però si ens posem en el seu lloc. Som uns guerrers que anem a ajudar als grec s i desprès per por de que els conquerim també a ells, ens traiexen. Bé som així el humans, però crec que qualsevol hauria fet el mateix.
    Et seguiré llegint.
    Una abraçada.

  • Perdó![Ofensiu]
    Sol_ixent | 10-09-2006

    "tornar a llegir fa poc" --> volia dir "tornar a penjar fa poc"... Si vols criticar-lo, ja saps!!!

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 10-09-2006

    ...per la rèplica del missatge, ja m'ha quedat clar el que vols dir, ja. Mira, potser en properes ocasions en faré un de nou seguint les teves "directrius"!!!

    Precisament, la pel·lícula "Salvador" la vull anar a veure tan bon punt s'estreni. No sé si per casualitat o no, però el personatge de Puig Antich m'atrau molt, en vaig conèixer la seva història fa poc -és evident, tinc 21 anys!- i em va sobtar des del primer moment. Mira, fins i tot li vaig escriure un poema -A Salvador- que vaig tornar a llegir fa poc. Així que quan hi vagi, ja et diré què tal.

    Doncs res més... que tindré més en compte això que m'has dit quan, en properes ocasions, escrigui sobre temes tant complexos i diversos com aquest!

    En fi, cuida't molt i que acabis de passar unes bones vacances!

    Sol_ixent

  • No sé...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 09-09-2006

    ...si agrair-te o " desagrair-te" el teu comentari, però hem de ser conscients que si volem dedicar-nos a escriure -o almenys intentar-ho, com en el meu cas- hem d'acceptar les crítiques, tant bones com dolentes.

    No et criticaré que em posessis un 1, evidentment, els comentaris són totalment subjectius i cadascú pot dir i escriure el que li doni la gana. Ara, vull que et quedi clar que la nota li poses al protagonista perquè jo, en aquest cas, tan sols he actuat com a narradora, i no comparteixo per res les seves idees.

    Respecte al relat, el vaig fer per a participar en un repte, no sé exactament què és el que em va motivar a escriure'l, però si que és cert que és un tema que sempre m'ha interessat força. És complex -íssim- i sé que no sóc ningú per a entendre-ho però... suposo que aquí està la gràcia de fer relats, igual que l'actor es creu els personatges que interpreta, l'escriptor els crea, i intenta viure'ls en primera persona. No sóc terrorista ni hi estic a favor, evidentment, però darrera de tot fet hi ha d'haver una motivació, i és això el que he intentat fer, escriure i posar-me a dins del protagonista. De la mateixa manera que hagués pogut posar-me a dins d'un botxí de Franco, ho he fet amb un militant d'ultra esquerra. Si que és fort que parli amb total convenciment i que no tingui cap mena de remordiment sobre el que ha fet, però... tu creus que molts dels membres d'ETA o qualsevol "home de Franco" que van assassinar a persones simplement perquè eren contraris a la seva ideologia se'n penedeixen? Pensa-hi bé.

    El protagonista diu que ho ha fet per ella, perquè ella també està dins de la organització, i, que seria capaç de fer-ho tot, inclús matar, però, ja saps el que diuen, que "l'amor mou muntanyes", i pot amb tot i tothom.

    Crec que ja t'he dit tot el que et volia dir, evidentment, si vols discutir alguna cosa més, estàs convidat a fer-ho. I, no et pensis que només contesto als que em critiquen negativament, sinó que intento contestar-los a tots.

    Doncs això... que suposo que ja t'ha quedat prou clar, i, que res, ens anem llegint per RC!

    Sol_ixent

  • L'element patriòtic[Ofensiu]
    qwark | 07-09-2006

    Violència, crueltat, destrucció... La guerra ens atrapa en la seva dinàmica absurda. El patriotisme, la lleialtat, la venjança disfressada de justícia... Els humans sabem trobar raons per justificar-ho tot.

    Pels fets narrats m'ha recordat una mica a un fragment del Candide de Voltaire, quan s'explica com un poble és arrassat per un exèrcit enemic però, en justa venjança, l'exèrcit propi arrassa un poble enemic.

    M'agrada l'aplicació d'aquest element patriòtic, que ens inquieta alhora de posicionar-nos èticament davant el relat. Roger de Flor, Rocafort, herois nacionals. No tenen totes les nacions herois d'aquest tipus?

    Bé, tècnicament jo hagués posat alguna cosa entre les dues darreres frases, com per allargar innecessàriament el final, el tast de la venjança. Quelcom semblant a:

    - Mateu-los

    (reflexió innecessària)

    - A tots.

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de pivotatomic

pivotatomic

42 Relats

587 Comentaris

115082 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Xatos, què us puc dir que us pugui interessar de veritat? No massa, suposo. Tinc 41 anys (Quaranta-un? Ja? Collons, ja sabien el que es deien els romans quan es van empescar allò de "Tempus fugit irreparabile"!), sóc de Sabadell, el bàsquet és la meva passió (d'aqui el sobrenom, que em va posar un amic que m'estima com us podeu imaginar) i m'ha agradat llegir des de ben petitet. Escriure va començar a agradar-me bastant més tard i, per ser-vos sincer, he escrit ben poc tenint en compte el molt que m'agrada. Suposo que és perque, un cop acabat, el relat gairebé mai em sembla digne de ser llegit i això fa que em talli bastant a l'hora de fer-ne un altre.
Agrairé molt i molt qualsevol tipus de comentari (especialment els crítics), encara que ja us aviso que estic molt més interessat en els comentaris sobre l'estil que no pas sobre el tema (com veureu, són força intrascendents els meus temes).
I, si us agrada, tampoc no us talleu. Feu-m'ho saber també. Potser així m'animo a escriure una miqueta més i li dono el cop de gràcia a la literatura catalana :-)

Si voleu contactar amb mi per a qualsevol cosa: Knick34@hotmail.com



R en Cadena

"EmmaThessaM em va encadenar i jo he passat la cadena a Carles Malet i Thalassa"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")