Un lloc segur

M'ha encantat! He quedat hipnotitzat pel seu ritme, per les seves belles frases; m'he emocionat amb la història, amb el macabre final... Semblava que sentís el soroll de les onades... I les ganes de trobar el lloc segur...


Una abraçada!

Roa.

no he trobat extracte de la traducció de Marià Manent. El teu relat m'ha recordat aquest llanguíssim i bell poema:

"...[...] El timonel tenía agarrada la rueda
y el barco se movía, se movía
sin que una sola brisa lo moviera.
Cada marino en su puesto intentaba
tensar los cabos, y no tenía fuerzas:
¡éramos una tripulación difunta, cadavérica!
[...]
Más fuerte y más terrible
seguía retumbando bajo el agua:
alcanzó la nave, dividió la bahía
y, como plomo, la nave desapareció bajo sus aguas
[...]
Aturdido por el ruido aterrador
que cielo y mar estremecía,
mi cuerpo quedó a flote
como quien lleva ahogado siete días
[...] esta alma mía
en medio del mar se sintió muy sola:
tan sola que ni el mismo Dios parecía
estar entre las olas..."

(Samuel Taylor Coleridge)

té tota l'atmosfera d'un poema llarg de'n Coleridge, poema que és tot un petit llibre "La balada del vell mariner", on la mort és dins el vaixell ple de fantasmes i avança perdut per camins intransitats.
Hi ha molta angoixa en aquell poema.
També en aquest teu relat, de foscor i de castig.
Les veus, les ordres, el llast del pobre supervivent, arrenglerat amb les ombres dels seus cadàvers.

(Em sap greu dir-te que el relat m'ha recordat aquest gran poema, aclaparador i terrible)

petons

gypsy

un bon relat Sr. pivot, ... com sempre teixiu una bona història, creant un bon clímax, i d'un bon desenvolupament, tot i que com diu en Bruixot, el tercer paràgraf és el que ranqueja un pèl, ... mmm, i des del meu punt de vista, i ja sabeu que jo no en sé gaire, la primera frase, és una mica massa llarga, tot i que hi poseu les pauses adequades que fa que la salveu amb professionalitat, ..

una abraçada,

OhCapità.

que el teu relat va produir en mi un efecte estrany: primer, ganes d'escriure, i això només passa amb els relats realment bons, segon, ganes de continuar la història. A la meva manera, clar.
I ho vaig fer. De fet el relat en si està penjat a RC però tant irreconeixible que mai hauries deduït que havia vingut provocat pel teu sinó fos que ara mateix t'ho estic confessant.
El que va passar és que em vaig imaginar el vaixell ple de cadàvers navegant solitari... i aquí la meva imaginació malaltissa es va disparar: el haig imaginar arribant a una illa, on dos germans nigromants esperen que arribi algun vaixell per a fer els seus experiments. I al final vaig escriure "Caminaràs sota la llum de la lluna plena". He pensat que potser et faria gràcia saber-ho (encara que el meu relat no és res de l'altre món).
Sobre el teu relat, hi ha punts magnífics: la primera frase, de mestre. La frase final, rodoníssima.
El punt feble: el tercer paràgraf. Sembla que s'arrossegui, explica les coses amb massa detalls o amb massa pocs, és massa "informatiu" i poc literari. Ep, és una opinió, eh? Per cert, abord hauria de ser a bord (que m'hauré cregut, JO donat lliçons de ortografia, déu meu!). I això de avençar no m'agrada, prefereixo avançar...
En resum, amb algun retoc al tercer paràgraf quedaria un relat molt bo, suggeridor (ho ha estat en mi), inquietant, i molt ben construït.
Ah, per cert, el ultim repte, el de la ràbia, jo apostava pel teu repte. Em va encantar! I no ho dic per fer la pilota, que tinc testimonis...

Ens veiem un dia d'aquests!

Xavier - Bruixot

...ben treballat, i amb aqueixes imatges cinematogràfiques que ens tens acostumats.
M'ha recordatun repte. Potser?
Molta salut i molta rebolica!

Curt i intens. Ajustat al format que requereix el concurs "Scribo", tot i que el relat ben bé hagués pogut ésser un capítol d'una història més llarga.

No se't dona gens malament aquest gènere. Encara recordo el teu "Vudú", que em va fer posar la pell de gallina.

Una abraçada i fins aviat,

Carles

unes imatges amb molta força, amb aire de tragèdia, no sé si grega o catalana. Se't dóna molt bé això de crear, amb poques línies, una història amb molt de sentit. Encara que aquesta m'ha deixat amb ganes de saber-ne més coses... no es mereixeria una preqüela? (no sé pas si s'escriu així)

pot aribar a extrems frebils, malatissos i terrorífics, com bé ens demostra el teu relat. L'he trobat molt ben escrit i àgil de llegir. Tal i com redactes, és fàcil ficar-se dintre de la situació (com si un estigués veient una película).

Encantada de llegir-te!