Un lloc segur

Un relat de: pivotatomic

L'alba, amb els seus dits esprimatxats i de color rosa i vermell, s'eleva poc a poc per damunt del velamen del "Espiadimonis", bergantí en ruta al Nou Món, on no arribarà mai. Diminuts flocs de llum s'escolen per entre els forats de les veles maltractades, i leviten, ingràvids, fins plovisquejar damunt la pell blanquíssima, gairebé cadavèrica, del senyor de Montcalmat. Arraulit a la proa del vaixell, l'home escruta la coberta amb ulls febrils, buscant qualsevol senyal de moviment. Cap dels cadàvers putrefactes que l'envolten, però, es belluga. Malgrat tot, les veus que ressonen al seu cap, les que li van suggerir un sistema metòdic i infalible per assassinar tripulació i passatge, el segueixen advertint que en aquell veler, on ja sols hi naveguen la mort i ell, s'hi amaguen voluntats disposades a qualsevol cosa per arrabassar-li la seva fortuna.

S'abraça a l'arca, plena a vessar de monedes, mentre la suor li regalima pels cabells i li amara la roba. És que no s'acabarà mai aquella persecució? És que no n'han tingut prou amb fer-lo deixar la casa familiar i amb obligar-lo a fugir a Amèrica, on ningú coneix la seva fortuna, per protegir el seu or tan cobejat? És que mai trobarà un lloc segur on poder aclucar els ulls i abandonar-se a la son? No. Prou que ho sap. Els perills s'amaguen rere cada cantonada . Sort de les veus, que sempre l'adverteixen!

Van ser elles, un cop més, les que l'avisaren contra les intencions del capità, aquell vell filibuster que s'havia posat d'acord amb el passatge i la marineria per llençar-lo a mar i quedar-se les seves estimades dobles. Abans que en tinguessin oportunitat, ell se'ls avençà. Seguint les instruccions de les veus, havia enverinat les reserves d'aigua d'abord sense que ningú no ho advertís. A la nit, mentre els veia calmar la set amb aquell líquid letal, amb prou feines si havia pogut contenir una rialla histèrica. I així, abans de l'alba, tots eren morts. El capità i la majoria del passatge, dormint un somni sense fi als seus llits. I els mariners, fulminats allà on els havia sorprès la mort i on encara seguien, podrint-se i servint d'aliment a les gavines més agosarades.

Ara, el senyor de Montcalmat viatja a la deriva, torturat per la set i la manca de son, i terroritzat per aquelles ombres que només és capaç d'intuir i que sols esperen el moment oportú per tallar-li el coll i quedar-se l' arca.

Fent una ganyota embogida, es lliga la caixa a la cintura i l'arrossega fins la borda. Ha de seguir escapant! Ha de trobar un lloc segur! Dempeus sobre el passamans, observa les negres aigües que els reclamen a ell i al seu or. Allà a baix, li xiuxiuegen les veus per darrer cop, ningú no podrà trobar-los.

Comentaris

  • Ostres![Ofensiu]
    Alexandre Roa Casellas | 20-11-2008 | Valoració: 9

    M'ha encantat! He quedat hipnotitzat pel seu ritme, per les seves belles frases; m'he emocionat amb la història, amb el macabre final... Semblava que sentís el soroll de les onades... I les ganes de trobar el lloc segur...


    Una abraçada!

    Roa.

  • un petit extracte del poema "The Rime of the Ancient Mariner"[Ofensiu]
    gypsy | 29-12-2006

    no he trobat extracte de la traducció de Marià Manent. El teu relat m'ha recordat aquest llanguíssim i bell poema:

    "...[...] El timonel tenía agarrada la rueda
    y el barco se movía, se movía
    sin que una sola brisa lo moviera.
    Cada marino en su puesto intentaba
    tensar los cabos, y no tenía fuerzas:
    ¡éramos una tripulación difunta, cadavérica!
    [...]
    Más fuerte y más terrible
    seguía retumbando bajo el agua:
    alcanzó la nave, dividió la bahía
    y, como plomo, la nave desapareció bajo sus aguas
    [...]
    Aturdido por el ruido aterrador
    que cielo y mar estremecía,
    mi cuerpo quedó a flote
    como quien lleva ahogado siete días
    [...] esta alma mía
    en medio del mar se sintió muy sola:
    tan sola que ni el mismo Dios parecía
    estar entre las olas..."

    (Samuel Taylor Coleridge)

  • Aquest relat[Ofensiu]
    gypsy | 28-12-2006 | Valoració: 10

    té tota l'atmosfera d'un poema llarg de'n Coleridge, poema que és tot un petit llibre "La balada del vell mariner", on la mort és dins el vaixell ple de fantasmes i avança perdut per camins intransitats.
    Hi ha molta angoixa en aquell poema.
    També en aquest teu relat, de foscor i de castig.
    Les veus, les ordres, el llast del pobre supervivent, arrenglerat amb les ombres dels seus cadàvers.

    (Em sap greu dir-te que el relat m'ha recordat aquest gran poema, aclaparador i terrible)

    petons

    gypsy

  • mmm, ....[Ofensiu]
    OhCapità | 12-11-2006

    un bon relat Sr. pivot, ... com sempre teixiu una bona història, creant un bon clímax, i d'un bon desenvolupament, tot i que com diu en Bruixot, el tercer paràgraf és el que ranqueja un pèl, ... mmm, i des del meu punt de vista, i ja sabeu que jo no en sé gaire, la primera frase, és una mica massa llarga, tot i que hi poseu les pauses adequades que fa que la salveu amb professionalitat, ..

    una abraçada,

    OhCapità.

  • T'he de dir[Ofensiu]
    Bruixot | 31-10-2006

    que el teu relat va produir en mi un efecte estrany: primer, ganes d'escriure, i això només passa amb els relats realment bons, segon, ganes de continuar la història. A la meva manera, clar.
    I ho vaig fer. De fet el relat en si està penjat a RC però tant irreconeixible que mai hauries deduït que havia vingut provocat pel teu sinó fos que ara mateix t'ho estic confessant.
    El que va passar és que em vaig imaginar el vaixell ple de cadàvers navegant solitari... i aquí la meva imaginació malaltissa es va disparar: el haig imaginar arribant a una illa, on dos germans nigromants esperen que arribi algun vaixell per a fer els seus experiments. I al final vaig escriure "Caminaràs sota la llum de la lluna plena". He pensat que potser et faria gràcia saber-ho (encara que el meu relat no és res de l'altre món).
    Sobre el teu relat, hi ha punts magnífics: la primera frase, de mestre. La frase final, rodoníssima.
    El punt feble: el tercer paràgraf. Sembla que s'arrossegui, explica les coses amb massa detalls o amb massa pocs, és massa "informatiu" i poc literari. Ep, és una opinió, eh? Per cert, abord hauria de ser a bord (que m'hauré cregut, JO donat lliçons de ortografia, déu meu!). I això de avençar no m'agrada, prefereixo avançar...
    En resum, amb algun retoc al tercer paràgraf quedaria un relat molt bo, suggeridor (ho ha estat en mi), inquietant, i molt ben construït.
    Ah, per cert, el ultim repte, el de la ràbia, jo apostava pel teu repte. Em va encantar! I no ho dic per fer la pilota, que tinc testimonis...

    Ens veiem un dia d'aquests!

    Xavier - Bruixot

  • Àgil,..[Ofensiu]
    rnbonet | 18-10-2006 | Valoració: 10

    ...ben treballat, i amb aqueixes imatges cinematogràfiques que ens tens acostumats.
    M'ha recordatun repte. Potser?
    Molta salut i molta rebolica!

  • La follia és intemporal[Ofensiu]
    Carles Malet | 08-10-2006

    Curt i intens. Ajustat al format que requereix el concurs "Scribo", tot i que el relat ben bé hagués pogut ésser un capítol d'una història més llarga.

    No se't dona gens malament aquest gènere. Encara recordo el teu "Vudú", que em va fer posar la pell de gallina.

    Una abraçada i fins aviat,

    Carles

  • glups...[Ofensiu]
    neret | 08-10-2006

    unes imatges amb molta força, amb aire de tragèdia, no sé si grega o catalana. Se't dóna molt bé això de crear, amb poques línies, una història amb molt de sentit. Encara que aquesta m'ha deixat amb ganes de saber-ne més coses... no es mereixeria una preqüela? (no sé pas si s'escriu així)

  • L'avarícia[Ofensiu]
    Ligeia | 08-10-2006

    pot aribar a extrems frebils, malatissos i terrorífics, com bé ens demostra el teu relat. L'he trobat molt ben escrit i àgil de llegir. Tal i com redactes, és fàcil ficar-se dintre de la situació (com si un estigués veient una película).

    Encantada de llegir-te!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de pivotatomic

pivotatomic

42 Relats

587 Comentaris

121509 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Xatos, què us puc dir que us pugui interessar de veritat? No massa, suposo. Tinc 41 anys (Quaranta-un? Ja? Collons, ja sabien el que es deien els romans quan es van empescar allò de "Tempus fugit irreparabile"!), sóc de Sabadell, el bàsquet és la meva passió (d'aqui el sobrenom, que em va posar un amic que m'estima com us podeu imaginar) i m'ha agradat llegir des de ben petitet. Escriure va començar a agradar-me bastant més tard i, per ser-vos sincer, he escrit ben poc tenint en compte el molt que m'agrada. Suposo que és perque, un cop acabat, el relat gairebé mai em sembla digne de ser llegit i això fa que em talli bastant a l'hora de fer-ne un altre.
Agrairé molt i molt qualsevol tipus de comentari (especialment els crítics), encara que ja us aviso que estic molt més interessat en els comentaris sobre l'estil que no pas sobre el tema (com veureu, són força intrascendents els meus temes).
I, si us agrada, tampoc no us talleu. Feu-m'ho saber també. Potser així m'animo a escriure una miqueta més i li dono el cop de gràcia a la literatura catalana :-)

Si voleu contactar amb mi per a qualsevol cosa: Knick34@hotmail.com



R en Cadena

"EmmaThessaM em va encadenar i jo he passat la cadena a Carles Malet i Thalassa"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")