La Venus de ciment

Un relat de: pivotatomic

El detectiu - gavardina gris, barret de feltre, pistola sota l'aixella, ulls desencantats, mig somriure cínic- encén una cigarreta malgrat l'oposició tossuda de la brisa nocturna que bufa en aquell moll solitari. La tènue flama tremola gairebé tant com els seus dits, tacats de sang, mentre intenten sostenir el cilindre blanc.

"El tabac et matarà", pensa amb sarcasme.

Mentre nota el càlid consol del fum baixant-li per esòfag, els seus ulls grisos tornen, una i una altra vegada, a la plana superfície de l'oceà. La lluna, més brillant que mai, i el mar, quiet com una bassa d'oli, li permeten endevinar la silueta de la noia, convertida en una Venus subaquàtica amb els peus enfonsats en el seu pedestal matusser.

Estossega i l'espasme li porta als llavis el regust salat de la sang. "Ja no falta massa", pensa.

La noia - llavis de maduixa, rossa platí, escot vertiginós, faldilla brevíssima, maluc fimbrant- l'havia portat a vendre des del primer moment. Havia jugat amb ell com una madame ho faria amb un adolescent acabat de sortir de l'ou. I ell, tot i haver-la vist a venir de lluny, s'havia deixat entabanar, incapaç de resistir-se a l'embruix del seu cos d'escàndol i de la seva veu de gata maula, amb la que cada nit destrossava clàssics del jazz en un night club llardós del carrer 47.

"Ens en sortirem" - li xiuxiuejava ella a cau d'orella mentre els seus cossos posaven a prova les molles del matalàs - "Som més llestos. Ja ho veuràs". I ell, tot i saber que no, que ningú se'n surt quan es creua en el camí de segons qui, feia veure que sí, que tot aniria com la seda d'aquells llençols que amb prou feina els cobrien, només per poder menjar-li els llavis i enfonsar-li el cap entre els pits un cop més.

Però la veritat és tossuda. Ningú se'n surt quan intenta jugar-li a la Cosa Nostra. I ell, tot i ser-ne conscient, l'havia seguida en el seu pla absurd, perquè qualsevol cosa era preferible a veure-la marxar.

Per un instant, va arribar a pensar que els sortiria bé. Va ser allà, a l'andana, quan la tenia a ella penjada d'un braç i amb l'altra mà sostenia la maleta plena de bitllets. Si el maleït exprés de Miami no hagués anat amb retard! Llavors, va sentir una mà a l'espatlla i el canó d'un colt ensorrant-se-li a les costelles i va saber que el somni s'havia esvaït. El pitjor, però, va ser veure la por i la incredulitat pintats en els ulls d'ella, incapaç d'assumir la inexorabilitat del seu destí. Potser per això, ni tan sols quan la va sentir suplicar per la seva vida i jurar-los que tot havia estat idea d'ell, que l'havia obligada a ajudar-lo a punta de pistola, va ser capaç de deixar d'estimar-la.

La cigarreta s'acaba. Les imatges es difuminen. Seu damunt d'una gran caixa de fusta per evitar desplomar-se.

Ara, ella és una mes dels pobres desgraciats que es creien molt llestos i que es podreixen al fons del port, amb unes sabates de ciment, i ell, un tipus patètic, de mitjana edat, amb dos dolors que el torturen. Un de sord i indefinible al pit, producte d'un cor fet bocins, i un altre de molt més agut i urgent a la boca de l'estómac, allà on una bala del 45 li ha obert un forat per on se li escapen la sang i la vida, amb cada bàtec del cor.

"Sort que aquesta nit em batega molt de pressa", és el seu darrer pensament.

Comentaris

  • gypsy | 18-10-2007 | Valoració: 10

    breu i ben escrit. Ben dibuixat en tant poc espai.
    Molt de cinema. Una història que ja es veu que acabarà malament; tot i així té un encant, un "charm", una coqueteria literària que es pot entrellucar per tot el relat. Està com abellit, com quan un fotògraf fa una fotografia genial, estudiada, però d'aparent senzillesa.

    Una venus de ciment, un acompanyant moribund i els mots encerclant-los.

  • M'ha agradat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 03-04-2007 | Valoració: 8

    Un estil xulesc, tipus "Bond, James Bond", que no està malament. M'agrada.

    Una abraçada!!

  • bones!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 15-11-2006 | Valoració: 10

    Un relat molt bo, sí senyor (em sembla que sí he escollit bé jejee). L'he trobat tot molt ben trenat, tot i que des d'un principi ja m'ensumava la història, però els detalls que hi afegeixes són molt bons i ajuden a recrear la història de manera perfecta. El millor, però, ha estat la frase final, tota una metàfora aquest últim pensament!
    Per cert, m'ha recordat una cançó de Sabina.... (crec que ja em va passar un cop, m'ho hauré de fer mirar...jeje)

    Petonsssss!!

  • Thalassa | 22-08-2006 | Valoració: 9

    arribat aquí, plenament decidida a imprimir-me un relat i llegir-lo, per allò dels 15 min... La veritat és que no m'he pogut creure que el teu darrer part hagués estat tan curt.

    Ara, mentre juga el Barça, que tinc deu minutets per perdre el temps, o per llegir-te, que no ho faig mai, siguem sincers, perquè soc una vaga, i aprofitant que el meu home m'ha canviat temporalment per un teclat i una estona de soroll en un local perdut per la muntanya, resulta que he descobert una Venus de ciment...


    M'ha agradat moltíssim, tot el relat, de veritat, que sinó, no t'ho diria. T'hi poso una pega, però, i és que mentre llegia, m'ha sabut greu que tractéssis tan bastament la Venus, ho entenc dins del context i pel personatge que la descriu, però jo, l'hagués fet un pel més dolça, ja coneixes els meus personatges.

    Per la resta, excel·lent.

    Petons

    Thalassa

  • Novel.la negra[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 22-06-2006 | Valoració: 10

    i imatges de cinema, perfecte, entre el pensament i l'acció que configures amb art i precissió usant el llenguatge que cal en el to que cal, creant una imatge d'anys cinquanta perfecta.

    M'ha encantat... felicitats noi... com sempre genial.

  • De fa temps...[Ofensiu]
    rnbonet | 09-06-2006 | Valoració: 10

    ...que et faig notar la semblança -o relació, si vols- entre els teus relats i el cinema. Possiblement, a l'acte d'escriure, "penses" en imatges que transcrius al paper en paraules. Em semblava que era per això la teua ' suposada dificultat' per fer històries curtes, seqüències amb un plànol continu, o molts pocs, concatenats.
    Ara ho has fet, reunint en pocs renglons centenars de pel·lícules, desenes de novel·les negres, milers de vides "gansterils" (ja m'he inventat una paraula!). Utilitzant, sí, els tòpics típics, que de això es tractava. No és així, company?
    Molta salut i molta rebolica!

  • Un petit relat negre que llueix[Ofensiu]
    Carles Malet | 24-05-2006 | Valoració: 10

    entre la multitud d'històries de RC.

    Com de costum, ens demostres una habilitat natural per l'escriptura. Un petit fragment de novel·la negra clàssica, escrit amb la suficient senzillesa i ritme com perquè el lector pugui visualitzar mentalment la història de manera gairebé cinematogràfica.

    Felicitacions!

    Carles

  • La Venus de ciment[Ofensiu]
    Sergi_Casals | 15-05-2006 | Valoració: 10

    T'ha sortit un relat rodó, de tot, el que més m'agrada és el començament. Atrapes al lector en el primer parràgraf.

  • Mentre la cigarreta es consumeix[Ofensiu]
    Biel Martí | 14-05-2006

    Una cigarreta dura aproximadament entre cinc i set minuts, temps més que suficient per adonar-se'n del moment en que s'ha errat el camí, en que s'ha triat l'opció dolenta a la que s'ha anat a petar, ineludiblement. Algunes històries ja estan escrites i els antiherois hi estan abocats irremeiablement. Com et diu en qwark és tot un classic i el final per mi és el millor.
    `
    Però...

    Precisament per ser un clàssic, crec que el relat té poca personalitat pròpia, arrossegat per la tendència a complir amb un seguit de tòpics: l'escena de l'estació de tren amb la maleta carregada de bitllets i la traició final d'ella, el tipus tot sagnós fumant mentre el cos de la noia s'enfonsa, el club de jazz llardós... tot m'evocava a escenes ja vistes.
    Com a cinèfil o mitòman (a vegades es confón) que ets, ja havia llegit altres relats teus amb personatges que molt bé podrien haver sortit de pel·lícules de cinema negre americà, però hi donaves un toc, un cop d'efecte que trencava amb l'harmonia dels tòpics. Potser per curt, per haver sorgit d'un repte (que sempre suposa un seguit de condicions), aquest li manca. Fins i tot el flashback amb que es construeix la història (ell recordant mentre s'escolen l'amor i la sang) m'evoca massa altres coses.

    Com que sé que et vas "apuntar" als relataires que ens agraden els comentaris crítics, per això te'l faig d'aquesta manera, i sé que no et molestarà. Segueixo dient que tens una forma d'escriure que m'agrada molt, i el titol el trobo molt encertat i quasi poètic. El teu estil literari hi és i això fa que es llegeixi amb ganes i resulti més curt del que ja és, però jo hauria allargat el relat, hauria descrit més el protagonista, que és dèbil amb posat de fals dur, hauria aprofundit en què els uneix a la Cosa Nostra i què fan per ser-ne víctimes... És clar que jo, sovint, allargo massssssssa els relats, però,,,

    Biel.

  • Els clàssics[Ofensiu]
    qwark | 14-05-2006

    L'heroi, coneixedor del destí funest, aconsegueix elevar-se, tan a prop del màxim de felicitat, que els déus (en aquest cas afònics i amb accent italià) el castiguen per la seva gosadia, per la seva insolència. Quina força la dels finals tràgics de veritat!

    Que tenen els clàssics que són sempre tan vigents?

  • Són dels que a mi m'agraden...[Ofensiu]
    clutter | 14-05-2006 | Valoració: 10

    ... que describint una única escena, un únic moment, s'explica tota una història.
    Llenguatge, al meu entendre, molt precís i poc carregat. Relat totalment visual.
    M'ha agradat molt, pivot.

    Marta

  • molt bo![Ofensiu]
    Gemma34 | 14-05-2006 | Valoració: 10

    He llegit el repte, i quan l'he vist a últims comentats no he dubtat ni un moment a tornar-lo a llegir.
    Si et sóc sincera, el primer cop no vaig entendre el final. Però no és culpa teva, sinó de la persona que tenia al darrera, que em va distreure...

    He respirat el fum de la cigarreta, he sentit la ferida de bala d'ell, he estat en l'escenari durant els 3 minuts de lectura, com si fos testimoni de les seves últimes paraules.
    Quan llegeixo m'agrada sentir-me dins del relat. I ho aconsegueixes.
    A mi m'ha agradat no perdre'm en detalls massa descriptius.

    Et seguiré llegint.

  • molt bo![Ofensiu]
    Gemma34 | 14-05-2006 | Valoració: 10

    He llegit el repte, i quan l'he vist a últims comentats no he dubtat ni un moment a tornar-lo a llegir.
    Si et sóc sincer, el primer cop no vaig entendre el final. Però no és culpa teva, sinó de la persona que tenia al darrera, que em va distreure...

    He respirat el fum de la cigarreta, he sentit la ferida de bala d'ell, he estat en l'escenari durant els 3 minuts de lectura, com si fos testimoni de les seves últimes paraules.
    Quan llegeixo m'agrada sentir-me dins del relat. I ho aconsegueixes.
    A mi m'ha agradat no perdre'm en detalls massa descriptius.

    Et seguiré llegint.

  • Felicitats![Ofensiu]
    angie | 12-05-2006

    Darrerament estic dedicant el temps a llegir molta prosa per aquí i aquest relat m'agrada per dues vessants : l'estructura i l'ambientació tan bona que n'has fet... La història de per sí, prou coneguda però carregada de les gotes de "romanticisme" pròpies del gènere detectivesc.
    M'agrada especialment en el conjunt del relat les frases que poses entre cometes, són com una carcassa de la història, o almenys això m'ha semblat. Tot sembla girar entorn al temps que consumeix la cigarreta.

    Boníssim!

    angie

  • Felicitats![Ofensiu]
    angie | 12-05-2006

    Darrerament estic dedicant el temps a llegir molta prosa per aquí i aquest relat m'agradat per dues vessants : l'estructura i l'ambientació tan bona que n'has fet... La història de per sí, prou coneguda però carregada de les gotes de "romanticisme" pròpies del gènere detectivesc.
    M'agrada especialment en el conjunt del relat les frases que poses entre cometes, són com una carcassa de la història, o almenys això m'ha semblat. Tot sembla girar entorn al temps que consumeix la cigarreta.

    Boníssim!

    angie

  • Bona recreació[Ofensiu]
    foster | 12-05-2006

    d'un argument i unes imatges o escenes conegudes que has sabut refer amb personalitat i amb el to emotiu necessari per convertir el tòpic en una experiència particular.
    Contràriament al que et solc dir, en aquest cas m'agraden els detalls i els matisos, i trobo a faltar, en canvi, la teva usual precisió i cura en el desenvolupament del discurs narratiu...

    Fantàstica la imatge -l'he vista o llegida similar però m'ha agradat retrobar-la- de la noia convertida en escultura borrosa dins les aigües del port...
    I gràcies, també, pel verb "fimbrar", espero que no t'importi que me l'en apropiï, no el coneixia i el trobo genial, molt expressiu i alhora poc obvi...

    Tres tirs lliures per a tu! hehehe

    foster

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de pivotatomic

pivotatomic

42 Relats

587 Comentaris

154480 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Xatos, què us puc dir que us pugui interessar de veritat? No massa, suposo. Tinc 41 anys (Quaranta-un? Ja? Collons, ja sabien el que es deien els romans quan es van empescar allò de "Tempus fugit irreparabile"!), sóc de Sabadell, el bàsquet és la meva passió (d'aqui el sobrenom, que em va posar un amic que m'estima com us podeu imaginar) i m'ha agradat llegir des de ben petitet. Escriure va començar a agradar-me bastant més tard i, per ser-vos sincer, he escrit ben poc tenint en compte el molt que m'agrada. Suposo que és perque, un cop acabat, el relat gairebé mai em sembla digne de ser llegit i això fa que em talli bastant a l'hora de fer-ne un altre.
Agrairé molt i molt qualsevol tipus de comentari (especialment els crítics), encara que ja us aviso que estic molt més interessat en els comentaris sobre l'estil que no pas sobre el tema (com veureu, són força intrascendents els meus temes).
I, si us agrada, tampoc no us talleu. Feu-m'ho saber també. Potser així m'animo a escriure una miqueta més i li dono el cop de gràcia a la literatura catalana :-)

Si voleu contactar amb mi per a qualsevol cosa: Knick34@hotmail.com



R en Cadena

"EmmaThessaM em va encadenar i jo he passat la cadena a Carles Malet i Thalassa"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")