EL PRIMER CATALÀ A LA LLUNA

Un relat de: pivotatomic

Pa pa pa pa pá, pa pa pa pa pá, Ca ta lu nyaaa Ra diuuu!

Bon dia Catalunya! Són les set i l'actualitat del matí arriba marcada per un fet que, sens dubte, passarà a la història amb lletres majúscules. Avui, Onze de setembre del 2014, està prevista l'arribada a la Lluna de la nau Ramon Llull, que dipositarà a la superfície del nostre satèl·lit a en Joan Fontcuberta, l'home que a partir d'avui serà recordat com el primer català que va trepitjar un altre planeta!
Connectem ara amb el nostre enviat al Mar de la Tranquil·litat, Marc Mundet, perquè ens faci una darrera hora de com van els preparatius per aquesta jornada històrica. Marc?

-Bon dia, Antoni! Doncs aquí, al Mar de la Tranquil·litat, el lloc escollit per l'allunatge de la Ramon Llull dins d'unes quantes hores, ja comença a estar tot previst per rebre el Mòdul Lunar. Des de primera hora del matí les diferents associacions i particulars que no han volgut perdre's l'esdeveniment han estat duent a terme una activitat frenètica per rebre a l'heroi del dia, l'astronauta Català Joan Fontcuberta, que passarà a la història com el primer català en trepitjar la Lluna. Aquí, al meu darrere, es prepara, per exemple, la Colla Vella dels xiquets de Valls, que rebran l'arribada de la nau amb un castell molt especial: ni més ni menys que un Quatre de Cinquanta-quatre sense folre ni manilles. Tenim amb nosaltres al senyor Bartomeu Quatrecases, cap de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que ens explicarà com va néixer la idea de fer aquest castell. Bon dia, Bartomeu!
-Bon dia.
-Aviam, Bartomeu... expliqui'ns com van tenir la idea de fer aquest castell.
-Doncs, home... Quan ens vam assabentar de tot això del Primer Català a la Lluna vam pensar que els Xiquets hi havíem de ser. Llavors un dels joves es va recordar que a la lluna la gravetat és sis vegades menor que a la terra, el que vol dir que es poden aixecar castells sis vegades més alts. El més alt que teníem era de nou pisos. Vam multiplicar i la resta...
-...la resta serà això que veurem d'aquí a una estona, que ja t'asseguro, Antoni, que és espectacular! Digui'ns, Bartomeu, quin ha estat el principal problema per aixecar aquest castell?
-Doncs, sap que passa? Que al ser tan alt el castell, l'anxaneta corre el perill de sortir de l'atmosfera de la Lluna i perdre's en l'espai exterior. Se'ns en van escapar tres abans no vam començar a trobar-li una mica el truc! També ens ha costat molt acostumar-nos als vestits espaials, que dificulten força els moviments. I no vull parlar de la distància a recórrer. Pensi que la gent que està als pisos més alts del castell triguen gairebé vint minuts a poder-hi pujar. La part positiva és que fer llenya no és cap problema, perquè ja pots caure de ben amunt, que arribes a terra com una fulleta que cau de l'arbre!
-Doncs ja ho veus, Antoni. Aquest és l'ambient que es respira des del Mar de la Tranquil·litat, a poques hores de l'arribada de la Ramon Llull.
-Gràcies, Marc. I ara tornem i a la Terra i fixem-nos en...

* * * * * * * * *

El Periódico de Catalunya. 11/10/2014
Editorial

LA LLUNA... CALIA?

Ha arribat el gran dia. Aquest matí, si tot funciona com està previst, Catalunya haurà fet, novament el cim. I aquesta vegada assolirà el més alt de tots. La Lluna! Però, més enllà de la descomunal operació de marketing que això suposa pel país i de la il·lusió aixecada entre la ciutadania, en un dia com avui cal fer-se aquesta reflexió. Calia, als catalans, anar a la Lluna? Calia gastar-se kajerillons d'euros en fer arribar la Ramon Llull al Mar de la Tranquil·litat abans, per exemple, que l'AVE hagi arribat a Barcelona? (per molt que des del ministeri de Foment s'asseguri que aquesta vegada és la bona i es torni a demanar una mica de paciència i sentit de l'humor al poble català).
Calia posar un Català a la Lluna quan a la resta ens costa una mitjana de quatre hores anar de Barcelona a Torredembarra un diumenge qualsevol, i, a sobre, pagant l'autopista a una mitjana d'un euro el kilòmetre?
Calia reconvertir l'aeroport del Prat en una base de llançament de coets lunars? No hagués estat millor fer-lo un aeroport normalet, però des del que el catalanet d'a peu hagués pogut volar directament a Nova York, Shanghai o Ciutat del Cap, enlloc d'haver de fer com ara, que cal passar per la T-4 de Barajas per volar de Barcelona a Mallorca?
Calia lluitar tant perquè la placa que Joan Fontcuberta deixarà a la Lluna estigués escrita en català Nivell D, mentre que, després del darrer decret de les Corts Espanyoles, es relega l'ensenyament de la nostra llengua a les escoles a només els dies 29 de febrer, de forma optativa i en horari extra escolar?
En definitiva, en un dia com aquest que, es vulgui o no, passarà a la història del país, ens sembla raonable deixar una mica de banda el cofoisme i la rauxa que tant ens agraden als catalans i fer d'advocat del diable llençant a l'espai aquesta pregunta:
La Lluna... calia?

* * * * * * * * * * * * * * * * *


-Vuit i vint-i-tres minuts, matins-espai-sí; matins-espai-no. La pregunta que fem a la nostra audiència aquest matí històric és la següent: Estarem millor els catalans després d'haver arribat a la lluna? De moment, un 63% dels espectadors opinen que no i només un 37 % pensa que sí. Unes estadístiques que ens fan pensar i que ara volem comentar amb alguns dels nostres col·laboradors habituals. A tu que et sembla, Pilar? Estarem millor els catalans després d'haver arribat a la Lluna?
-Home, Josep. Jo crec que aquesta no és una pregunta que es pugui contestar només amb un sí o amb un no. Penso que, més que estar millor, el fet d'haver arribat a la lluna farà que el país s'ompli d'un orgull nacional que...
-Molt interessant això que ens estàs apuntant, Pilar. Però abans de seguir escoltant-te voldríem fer una connexió amb el nostre enviat especial al Mar de la Tranquil·litat. Espartac? Com van les coses per allà?
-Doncs aquí, Josep, el sentiment general és d'una gran emoció, mentre s'espera l'arribada cada vegada més imminent del Mòdul Lunar Ramon Llull. A la meva dreta, podreu veure els membres de l'Orfeò Català assajant les notes d'Els Segadors. Ara no els podem escoltar perquè estan tots dins els seus vestits d'astronauta i el so no ens arribarà als nostres auriculars fins el moment de la veritat. Però abans han fet un assaig i us ben prometo que la seva és una interpretació que realment fa posar els pels de punta -i no ho dic per la manca de gravetat, eh? Més enllà, els trabucaires d'Olesa de Montserrat, els diables de Sabadell i els gegants i la cobla La Principal de la Bisbal treballen a tota pressa per intentar que no s'hagi de suspendre la cercavila prevista. Com ja sabeu, l'atmosfera de la lluna no es prou densa com per retenir l'oxigen, de manera que ni es pot encendre foc, ni es poden escoltar els trets dels trabucs ni la música de la cobla. Això fa impossible que aquestes entitats puguin dur a terme d'una manera mínimament normal les seves activitats. Inicialment, una empresa catalana s'havia compromès a tenir-los llest un micro espai on es crearien condicions idèntiques a les de la terra per poder fer la cercavila lunar prevista. Però les proves que s'han fet aquest matí no han sortit gens bé i, ara per ara, aquest acte tan nostrat perilla. Us mantindrem informats de qualsevol canvi en properes connexions.
-Perfecte, Espartac. Esperem que tot se solucioni. I ara, abans de tornar amb l'opinió de la Pilar, Mònica: quin temps farà avui a la lluna?
-Doncs poques sorpreses en aquest tema, Josep. Fred i vent, encara que no s'esperen precipitacions. I és que com diuen els astronautes de la NASA, Josep, Si a la Lluna aigua vols trobar, a can Veri l'hauràs de comprar...

* * * * * * * * * *

-¡Poner un Catalán en la Luna! ¡Esta sí que es buena! Como si los ciudadanos de Cataluña no tuvieran otras preocupaciones que ir haciendo colonialismo trasnochado en nuestro satélite. ¿Y después qué vendrà? ¡Pues otras chorradas como la independencia, claro! En la Luna se deberían quedar Rovireche y todos los de su calaña. ¡Vivir para ver! ¡Un catalán en la Luna! ¡Digo yo que lo correcto sería decir UN ESPAÑOL en la Luna! En fin, continuamos en las mañanas de la COPE hablando con don José Millán-Astray, tataranieto de...

* * * * * * * * *

-...I seguim amb De bon matí, el magazine matinal de Radio Santa Coloma, avui en directe des del Mar de la Tranquil·litat, on s'espera d'un moment a l'altra l'arribada de la nau amb el primer català que trepitjarà la Lluna. Però mentre arriba el moment tan esperat, tenim amb nosaltres al senyor Pere Masllorens, compositor de la sardana Quatre barres, un satèl·lit, que sonarà quan la Ramon Llull prengui terra. O hauria de dir lluna? he he he... En fi, senyor Masllorens, com es fa això de composar una sardana llunàtica, he he he...

* * * * * * * * * *

La Vanguardia 11/10/2014
La contra (fragment)
Joan Fontcuberta, primer català a la Lluna
"Un petit pas per a mi, un gran pas per a la catalanitat"

Tinc 45 anys. Visc a Olot. Estic casat i tinc tres fills. Sóc llicenciat en Filologia Catalana per la universitat de Copacabana i en literatura catalana per la universitat de Jalisco. Vaig passar un càsting de més de 15.000 persones per entrar al programa Operació Lluna. I, després Catalunya em va triar per ser el primer català a l'espai. He passat els darrers tres mesos entrenant-me a la NASA i allà diuen que sóc molt millor astronauta que Neil Armstrong.

No troba que la frase que ha escollit per quan arribi a la Lluna no és massa original?

Per què ho diu?

Home, recorda molt a la que va pronunciar Neil Armstrong, no?

En realitat, Armstrong era un copión. La frase que s'ha fet cèlebre no era seva. Se la va copiar del rei en Jaume, que la dir quan va posar els peus a Mallorca per primer cop. Així que, en realit
at, només recuperut allò que és nostre. Més del que es pot dir dels papers de Salamanca, que encara són allà, per cert...

No li fa una mica de por això d'anar a la Lluna?

Gens ni mica. El Ramon Llull és el millor vehicle espacial que s'ha fet mai. I amb tecnologia 100% catalana, vull destacar. De fet, em sentut més segur a l'espai que anant un diumenge a buscar bolets. Tal com estan el trànsit i les carreteres...

Què va sentir quan el van escollir?

Dona, ja s'ho pot imaginar! Passar el càsting ja va ser una passada -pensi que la cua d'aspirants donava tres voltes al Palau Sant Jordi. Després, el programa va ser duríssim. Em van nominar tres vegades i no vaig ser mai el favorit de l'audiència. Sempre triaven a la Monserrat Betet, la representant del Centre Excursionista de Catalunya, i jo estava convençut que guanyaria ella. Per això, quan el darrer dia el presentador va dir el meu nom va ser com... Com si em posessin en òrbita. I mai millor dit, oi?

Es veritat que el 100% de la tecnologia de la nau és catalana?

Totalment. Era una de les coses que buscaven els de Gestmusic. De totes maneres, no es pensi que va ser massa difícil. Si un es posa a buscar, descobreix que tres de cada quatre dels millors científics del món són catalans. El que passa és que es posen noms anglesos i alemanys perquè els contractin més fàcilment, igual que feien abans els actors. Una llàstima. Però així és com està la ciència a casa nostra!

I després de la Lluna, què?

Tinc diferents ofertes. Quedar-me a la NASA, escriure un llibre per a Planeta o presentar la nova temporada de Caçadors de Bolets. M'ho he de rumiar. Però ja li dic que duc dins el cuquet de la tele.

Tremoleu, rovellons...

* * * * * * * * * * * * *

-Salutacions cordials, amics de Futbol a Catalunya Ràdio. Avui amb la transmissió en directe del partit amistós entre les seleccions nacionals de Catalunya i el Congo, que forma part dels esdeveniments commemoratius de l'arribada del primer català a la Lluna. Més de 55.000 persones han vingut fins a l'estadi desmuntable batejat amb el nom de Francesc Macià per assistir a aquest encontre històric. Inicialment, el partit havia de ser entre les seleccions de Catalunya i Brasil, però la intervenció de la Federació Espanyola de futbol va fer que la canarinha acabés excusant la seva participació, com també ho van fer després els equips d'Argentina, Itàlia, Escòcia, Xina, Liechtenstein i les illes Feroe. Després de plantejar-se un partit de vidus contra casats dels veterans del Barça i l'Espanyol, la Federació Catalana va aconseguir, finalment, la presència del potent combinat congolès, que ha volgut jugar desafiant les amenaces de la Federació Espanyola, el Ministerio de Deportes, la Conferència Episcopal, el PP i el videoclub Viva España. Un gest que honora a la nació amiga del Congo, malgrat els rumors malintencionats que apunten que per jugar el partit cada jugador africà s'embutxacarà dos milions d'euros. Sigui com sigui, l'ambient aquí al Francesc Macià és extraordinari, com ho demostra la gran afluència de públic que no s'ha volgut perdre aquest esdeveniment. Els recordem que el partit es jugarà amb unes regles especials, atesa la manca de gravetat i el fet que els jugadors hauran de fer-ho amb vestit i escafandre. I ara, Ruth, pots donar-nos les alineacions?
-Si, Quim. Per Catalunya jugaran, a la porteria...

* * * * * * * * * * * *

-Bona nit. Comencem el Telenotícies vespre d'avui connectant en directe amb el Mar de la Tranquil·litat on, en breus moments, s'espera l'allunatge de la Ramon Llull, portant el primer català que trepitjarà la Lluna. Núria, ha arribat ja la nau?
-Doncs sí, Ramon. Fa breus segons que el Mòdul ha pres lluna suament, davant la mirada emocionada de milers de curiosos que han rebut la seva arribada entonant Els segadors. Veiem ara com Joan Fontcuberta, l'astronauta català, obre l'escotilla de la nau i surt a l'exterior, amb la Senyera plastificada a la mà dreta, a punt per convertir-se en la segona bandera que onejarà a la Lluna. Foncuberta baixa, un a un, els tres graons que te l'escaleta i es prepara per fer la seva històrica passa... Que acaba de fer en aquets instants! En aquests instants s'apropa a la tribuna on l'esperen el president de la Generalitat, el Conseller en cap i una representació del Parlament de Catalunya, portant tots ells els corresponents vestits espacials amb els anagrames de la Generalitat de Catalunya, la senyera i els distintius de les marques patrocinadores: Llet Nostra, Vichi Català, Casa Tarradellas i el web relatsencatala.cat. Qui no ha pogut venir, finalment, és el president del Govern Espanyol, que ha al·legat problemes d'agenda, encara que ha enviat en el seu nom al secretari del tercer ajudant del sots comissari de la Delegació del Govern a Catalunya. Mentre, al darrere, veiem com s'aixeca el castell de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, mentre l'Orfeò entona l'himne de Catalunya i...sí... des de l'estadi Francesc Macià arriben per circuit tancat els crits de gooool! dels seguidors catalans, que celebren així la dissetena diana del combinat català davant del congolès. Per desgràcia, el que ha acabat fallant és la micro atmosfera on havia de tenir lloc el cercavila de foc preparat pels diables de Sabadell, la Cobla La Principal de la Bisbal i els trabucaires d'Olesa, als que, ara mateix, veiem amb una expressió desolada davant la impossibilitat de poder dur a terme les activitats previstes. Una llàstima que no desllueix, però, aquest moment històric...

* * * * * *

-Benviguts a una nova edició de La nit al dia. Avui, com és normal, no ens podem escapar de comentar l'arribada de Joan Fontcuberta a la Lluna. I ho volem fer amb el senyor Pere Deulofeu, cap de colla dels diables de Sabadell, que han estat un dels protagonistes involuntaris dels actes de la diada. Què ha passat, senyor Deulofeu? I el que és més important: Per què?
-Bona nit, Mònica. Doncs una vergonya! L'empresa que havia de fabricar-nos la micro atmosfera no ha aparegut per enlloc i ens ha deixat tirats com una burilla. Es veu que han agafat els diners que els vam avançar i els han fet servir per comprar loteria de Nadal enlloc de per fer la feina. I per dissimular, ens han enviat quatre operaris magrebins que no sabien ni parlar català i que ha vingut d'un pèl que no fessin esclatar la tribuna del President de la Generalitat per error. Una vergonya! Mentre siguem un país on passen coses com aquestes, ni Lluna ni punyetes. Ja li ho dic jo!




Comentaris

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/ada relataire:

    Des de l’Associació de Relataires en Català (ARC) volem recordar-te que està en marxa el Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 “Barcelona, t’estimo”.

    Et convidem a consultar les bases d’aquesta convocatòria actualitzada (les trobaràs a la pàgina d’inici d’RC) i a participar-hi de nou amb el teu relat (només cal que s’adeqüi a l’extensió prefixada i que pertanyis a l’Associació).

    Gràcies a l’avançada,

    ARC

  • isidre lluçà | 14-01-2009 | Valoració: 2

    Tu saps qui és rapea444.
    T'he vist per un forat amiguito, ell te tanta mala bava com tu

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Bon Nadal[Ofensiu]
    Nina Abril | 26-12-2008

  • Què bó!!![Ofensiu]
    surina | 20-08-2008

    Es la primera vegada que entro a la teva pàgina. De fet sóc nova d'aquest estiu. No m'imaginava que fossis tant divertit. És un relat dinàmic on es fa patent la teva gran imaginació. Felicitats!

  • El primer català a la Lluna...i gràcies[Ofensiu]

    Hola, pivot!

    He iniciat la lectura i he rigut, he continuat llegint i he rigut. I mentre escric el comentari no puc evitar alguna rialla. Molt divertit! I, a més a més, intel·ligent i sorprenent.

    Per cert, moltíssimes gràcies per comentar el meu relat! Els teus concells m'han resultat molt útils per adonar-me dels errors que no havia vist. I quants errors! Com tu mateix em dius, em falta moltíssima pràctica.

    I, per acabar, et torno l'abraçada(encara que no sé si podré igualar una abraçada atòmica).

  • F E L I C I T A T S !!!!!!![Ofensiu]
    Nina Abril | 22-07-2008

    Avui DIA 22 ets un xic més vellet!!

    Per molts anys.

    petons


  • Happy birthday[Ofensiu]
    gypsy | 21-07-2008

  • Envial a tribuna@guimera.info [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 16-07-2008 | Valoració: 10

    Hola;

    El relat en un arxiu word annex a l'e.mail

    Imagimo que voldras posar imatges ?. També anexes a l'email [ juntament amb el text ]

    Gràcies

    Antonio Mora Vergés
    www.guimera.info

  • la lluna la pruna...[Ofensiu]
    neret | 30-11-2007

    quina ironia i quina conyeta... que deia aquell... noi, feia dies que no em passava per aquí, però veig que no he de perdre el costum, perquè m'has fet passar una bona estona! Un sentit del humor molt sa i molt agut, amb un format poc literari (si se'm permet) però que treu molt partit al mitjà.

    Ben jugat!

  • Eps, noi![Ofensiu]
    rnbonet | 28-11-2007

    Perquè en aquesta ocasió cal escriure 'noi' i no 'xicon'. I saps per què? Perquè a un valencianet se li escapen -com anguiles escuredisses- moltes de les 'entre-línies' que hi ha al missatge. Això sí, les referències -els referents-´a EL PERIODICO, la COPE i alguna altra, les copse. Hi ha, però, d'altres, que no arribe a entendre TOT el significat 'ocult'.
    El text es llegeix bé. No es fa pesat, sinó amable. El ritme canviant d'un mitjà a un altre li dona una visió de conjunt que anomenaríem anecdòticament "d'espai televisiu". O de 'crònica contemporània'.
    Dues apreciacions, que em semblen escaients:
    * L'escriptor coneix el món de la ràdio i el televisiu. (Un servidor també ha passat per aquest tràngols -per això 'nota' alguns conceptes, certes interpretacions, etc.-)
    * Una pregunta: El 'suporter radiofònic' (primera intervenció) ja està a la Lluna?
    En resum, un text nou, diria que NOVÍSSIM, dintre la 'mostra' habitual del 'pivotatomic' (sense accent, per orígens).
    PS. GRÀCIES (no sé si de bell nou, però amb majúscules -i amb accent gràfic- ) per totes les atencions rebudes.
    I SALUT I REBOLICA, que no ens manquen!

  • Hola...[Ofensiu]
    Baiasca | 21-11-2007

    responent al teu comentari, que valoro molt perquè és la primera vegada que algú em comenta sense dir "que bonic" o similars...

    Vull respondre't dient que no m'agrada fer servir esquers, per tant el personatge de la Pocahontas no n'era un.

    Ni tampoc volia fer una gran referència als personatges Disney.

    Simplement volia fer una mena de comparació amb la meva vida.

    Tot i així, ara que m'ho has dit, és una bona idea que possiblement desenvolupi en un text futur.

    T'en dono les gràcies molt molt sincerament :)

    I he fet servir la Pocahontas per raons purament i personalment afectives i romàntiques. Soc molt romanticona ^^

    Una abraçada:

    Yasmina

  • JOJOJOJJOOO,[Ofensiu]
    gypsy | 18-11-2007 | Valoració: 10

    m'encanta, m'encanta!!
    Saps? sembla un guió del Toni Soler per al Polònia, enfoten-se de tot !

    M'agrada perquè és MEGACATALÀ!!!, els detalls, els programes, El periódico- sí calia anar a la lluna, of course!!!-, és igual que ho tinguem tot fet una merdaa!!
    He rigut molt. Gràcies, m'encanta que em facin riure!
    Lo del castell de 54, m'ho he imaginat, i lo de fer llenya, també, jajaa.

    Bé, magistral, de debò, un dia passant pels diferents programes catalans i anticatalans hahahaha!

    Genial Piv!

  • Tot un encert[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 13-11-2007

    les parodies que fas dels diferents mitjans de comunicació (tertulians inclosos).

    M'agrada la idea de que tothom hagi arribat abans i no s'expliqui de quina manera.

    Molt divertit.

  • Òstia, quina sàtira més bona! :DDDD[Ofensiu]
    Autobahn | 13-11-2007 | Valoració: 10

    M'he descollonat viu, jo sol a casa, llegint el teu relat :D
    El relat m'ha semblat que té sàtira política, social i costumbrista de primera categoria. El títol m'ha deixat, al principi, una mica descolocat perquè justament jo mateix (sota el nom de relataire escriptor -Florenci Salesas i Pla- no aquest, que faig servir per comentar) n'estic fent un de suposadament humorístic sobre astronautes, que encara no ha sortit publicat. Afortunadament, no té res a veure amb el teu, el qual em sembla absolutament admirable en el seu estil.
    És saníssim, inteligent, observador, rabiosa i desacomplexadament local i actual ("un Quatre de Cinquanta-quatre sense folre ni manilles", la conya marinera de l'AVE...bestial!!! :D) i, per aquest motiu, més etern que una botifarra.
    Buscant-li tres peus al gat, una de les claus mestres evidents que fan que el relat tingui una clau potentment absurda és el fet que tothom ja hi és a la lluna,. molt abans que el senyor Fontcuberta hi arribi ¿Estem els catalans constantment a la lluna? ¿Ens calia- com diu l'editorial impagable del Periódico- anar-hi? ¿És que realement no hi som a tota hora?
    Penso que has estat tant catxondo com elegant -has aconseguit enfotre te'n de tot dèu, de manera que la sàtira té moltíssima més credibilitat que si haguèssis volgut acontentar un petit sector o ideari- i alhora pitjant l'accelerador sense complexos. Auqests textos, si són tan bons com el teu, fan riure i pensar a la vegada encara que, no pateixis, no m'has fet capficar... però el sentit de l'humor ajuda a passar putades com les de l'AVE, etc.
    Moltíssimes gràcies!

  • Català a la Lluna[Ofensiu]
    Nina Abril | 13-11-2007 | Valoració: 10

    jajajajajajaja com m'he divertit!

  • Mola la teua lluna![Ofensiu]
    Dolça Parvati | 12-11-2007

    Hola, xico! M'he divertit d'allò més llegint el teu relat. Fantàstic el teu domini de l'estil periodístic. I la paròdia de la política i la cultureta, genial!

  • Molt divertit i mordaç, i, malgrat la temàtica... realista.[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 12-11-2007 | Valoració: 9


    I és que, com diu el Sr. Deulofeu, som un país on les coses (i les cases) s'intenten fer, no ja per la teulada, sinó directament sense plànols, arquitectes o caps d'obra.

    Una visió molt divertida de la dinàmica absurda (més absurda que el teu propi relat) en què estan immersos els polítics i les institucions.

    El súmum d'aquest absurd és que el primer català en trepitjar la Lluna n'és pràcticament l'últim.

    Només he trobat a faltar una cosa:

    ¿Va caure la Sagrada Família quan tunelaren per sota?

    Sergi Y.

Valoració mitja: 8.71

l´Autor

Foto de perfil de pivotatomic

pivotatomic

42 Relats

587 Comentaris

154467 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Xatos, què us puc dir que us pugui interessar de veritat? No massa, suposo. Tinc 41 anys (Quaranta-un? Ja? Collons, ja sabien el que es deien els romans quan es van empescar allò de "Tempus fugit irreparabile"!), sóc de Sabadell, el bàsquet és la meva passió (d'aqui el sobrenom, que em va posar un amic que m'estima com us podeu imaginar) i m'ha agradat llegir des de ben petitet. Escriure va començar a agradar-me bastant més tard i, per ser-vos sincer, he escrit ben poc tenint en compte el molt que m'agrada. Suposo que és perque, un cop acabat, el relat gairebé mai em sembla digne de ser llegit i això fa que em talli bastant a l'hora de fer-ne un altre.
Agrairé molt i molt qualsevol tipus de comentari (especialment els crítics), encara que ja us aviso que estic molt més interessat en els comentaris sobre l'estil que no pas sobre el tema (com veureu, són força intrascendents els meus temes).
I, si us agrada, tampoc no us talleu. Feu-m'ho saber també. Potser així m'animo a escriure una miqueta més i li dono el cop de gràcia a la literatura catalana :-)

Si voleu contactar amb mi per a qualsevol cosa: Knick34@hotmail.com



R en Cadena

"EmmaThessaM em va encadenar i jo he passat la cadena a Carles Malet i Thalassa"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")