Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAL Nº 168: L'"AMIC" MOU

Intervenció de: Fidel | 19-04-2011

Diuen alguns entesos que un bon poeta és aquell que és capaç de poetitzar tots els temes; fins i tot els aparentment ‘menys’ poètics.
És per això, i perquè som en plena orgia futbolística i de Barces- Madrids que us proposo el tema que vindrà. En primera instància havia pensat alguna qüestió relacionada amb el Sant Jordi, però llibre si roses... ho trobava molt típic i recurrent i.. ailàs !, m’he dit, fes alguna coseta popular i difícil ,haha...
Sí, és ell, inconfundible. L’”amic” Mou. Nascut en i per la polèmica. Segurament el personatge més mediàtic aquests dies ara que estem immersos en plena febre de ‘clàssics’. Idolatrat i odiat, estimat o dilapidat, ell.

De Fotos Fidel

Per (encara) alguns, un grandíssim entrenador de futbol, una persona que sempre va de cara, seriós... Coneixedor de la matèria, treballador, gran estratega, psicòleg, treballador meticulós, incisiu, sincer, intel•ligent, capaç, pragmàtic i eficient com el que més, amb experiència, i un munt de títols que l’avalen.
Per d’altres (molts, cada vegada més), arrogant, pallasso (amb perdó), monarca de la ‘xuleria’, tibant, delirant, poc afable, groller, victimista i ploraner, boca moll, fora de to i de mida... Ultra-conservador, avalador d’un futbol defensiu, especulatiu, carrincló...La bèstia negra i/o l’antibarcelonista personificat.
Avui, ja ho sabeu, ni més ni menys... entrenador del Real Madrid, el rival de sempre.

Us poso un repte prou difícil: versificar sobre el personatge: els seus trets físics (guapo, interessant, per moltes italianes un dels homes més sexys...), els psicològics i/o els professionals del món futbolístic (entrenador, del Madrid, la seva possible arrogància...). També òbviament, podeu fixar-vos amb la institució que actualment representa: al totpoderós Real Madrid; o recaure amb temes més genèrics de futbol. Tot està obert, o... no...
Llibertat absoluta de creació, això si...:

1 poema per participant
Poesia o prosa poètica sense límits extensius.
Termini: DIMARTS 26 D’ABRIL, A LES 23,59 h.

Vinga poetes !, aboqueu tot el que dueu dins: ràbia, ira, malestar, admiració, indiferència, distància, crítica. Imagineu que us el trobeu de cara. O que heu de parlar d’ell a tercers. O que li feu una dedicatoria, etc. Això si, en forma de poesia.

ÀNIMS !!

Salut i repte !!


Fidel

Respostes

  • "Sense títol" i per no molestar a ningú FORA DE CONCURS!
    Núria Niubó | 21/04/2011 a les 00:25
    [Respondre]


    Ni m’inspira, ni m’incita.
    Mal carat i mal girbat
    Un personatge, és clar!
    Mediàtic i antipàtic.
    I per més “guapo” que sigui,
    ni que em pagués deixaria
    que em mirés ni d’esgairó!
    És clar que a la meva edat,
    qui hauria de pagar sóc jo!
    i… a ell..
    ni cinc cèntims d’euro,
    no senyor!

    És fàcil dir-ho , eh!
    És tan mediàtic i antipàtic!
    • x Fidel
      Núria Niubó | 21/04/2011 a les 00:30
      [Respondre]
      Fidel, perdona la meva intervenció, només ha estat un "divertimento", però el cert és que sóc incapaç de fer un poema seriós...
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL Nº 168: L'
    T. Cargol | 21/04/2011 a les 08:51
    [Respondre]
    Renegat i tossut, totalitari,
    fantasma de capat, rei del femer,
    revirat i cornut, estrafolari,
    avinagrat i llord i mentider,...

    Provocador a sou , del tot falsari,
    maledicent, injuriós, i malagent,
    cregut nen de la mare, pulsilànim,
    esmaperdut, sense ous, però exigent!

    Carallot: que t'esbombin i t'¡estaquin,,
    que t'escanyi un xorisso del carrer.
    Un mal vent se t'endugui, xoriguer!
    Ves a embrutar-te al llit o fes un pet!
    ...
    Com home de futbol juga el partit
    sense puntades,
    o que per sempre et diguin malparit,...
  • Amnèsia (o Síndrome de Diògenes)
    deòmises | 26/04/2011 a les 19:28
    [Respondre]
    Per cercar el meu origen, regiro la brossa i m'enduc
    Allò que em sembla familiar, la part que algú
    Pugui dir-me que és el ventre que em va engendrar,
    O almenys una reminiscència del femer d'on vinc.

    Esquinço les bosses i n'extrec la immundícia.
    Així jugaré a soldats i putxinel·lis sense ànima
    Per apaivagar la ira gelosa perquè segueix l'òrbita
    Del món i no admira la meva presència majestàtica.

    Davallo pels carrerons, entre contenidors i papereres,
    I em barrejo -em costa poc esforç- amb les ombres
    Que dibuixen la bella silueta del meu cos d'escultura
    Vivent, gairebé al punt de besar l'asfalt i les voreres.

    Per recordar el meu nom, he de saber que rima amb userda,
    O potser sigui més fàcil utilitzar el femení de verd?



    d.
  • El seny català i els “ Mous”
    joandemataro | 26/04/2011 a les 20:29
    [Respondre]
    Avui, fillets meus,
    una rondalla us diré
    del nostre estimat País.

    Diuen que allà l’any 2000,
    en eixes contrades vivien
    Uns apocats catalans
    que poc gosaven cridar.
    I és clar, com és normal,
    tothom en treia profit.

    Els polítics de Castella
    se’n fotien de l’Estatut,
    manipulaven les masses
    dient veritats a mitges
    barrejades amb infàmies.

    I ací, tan bondadosos,
    tot s’ho anaven empassant.
    “ El bon català és pacient,
    assenyat i dialogant “- deien amb gran orgull.
    No sabien que allà a Castella
    també tenien ses dites,
    i en to de burla bramaven
    “ Mentre hi hagi tant de burro,
    nosaltres traurem profit”.

    I per si això fora poc,
    un dia vingué un pallús,
    prepotent i malcarat,
    conegut com el gran “ Mou”,
    que entrenava figurins
    no pas per jugar a futbol
    sinó per fer el joc brut.
    Usava tot tipus d’argúcies…
    Estratègia, deien ells.
    Provocava amb la paraula
    i feia del camp herbassar
    per impedir el bon joc.
    Estratègia, deien ells.

    I en començar els partits
    tot era insults, trepitjades,
    empentes, provocacions,
    puntades de peu als turmells.
    Estratègia intel.ligent!

    Però aquells catalans tan prudents,
    com sempre, com pardalets
    anaren a jugar net
    i foren vençuts, ai pobrets,
    una vegada I una altra…
    Ara un all, ara una ceba,
    sempre els donaven pel XXX.
    I és que hi havia tants “ Mous”…

    Recordeu, fillets meus,
    perquè mai més torni a passar,
    la història cal recordar.
    Ara som independents,
    no us deixeu mai trepitjar
    per aquells espanyolistes.

    Celebreu la Nova Diada
    del gran triomf del 2020,
    quan el Poble Català
    per fi es va alçar en massa
    i es proclamà independent.

    Estat Català, any 599 d.I ( després de la Independència)

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats