RE: CONVOCATÒRIA NANOREPTE 1078

Esglaons, graons i raons

Al principi la infinita discussió foren llargs esglaons. A mesura que avançaren les raons, s'escurçaren com els graons.

Dificultat superior

-Ara pla! Begut no puc pujar esglaons!
-Doncs prova de fer-ho seré, amb la punta d'agulla dels talons.

*Tècnica.

Qui vol pujar l'escala de dos en dos graons, de ben segur la baixarà a redolons.

El veí del vuitè segona.
A cada graó es cagava en la mare que havia parit qui sempre deixava la porta de l'ascensor mal tancada.

Lluís Companys, 1940.
Graó a graó, aquell últim any de la seva vida fou el del descens als inferns.

Tinc 18 nanoocurrències més. Com que no estaria bé incloure-les aquí encara que hi posés "fora de concurs", he agrupat aquestes divuit i les presentades en un relat que trobareu a la meva pàgina quan l’hagin publicat.

Pujar cinc graons en dos minuts está a l'abast de tothom, excepte si ets un caragol.

Sobre el graó més alt hi ha el cel. Ningú hi arriba, tots els graons són de baixada

*L'escala dels anys

El jove salta esglaons, l'adult puja graons, el vell agafat de la barana s'ho mira des del replà.

*Més amunt?

Recorda, cada esglaó assolit és una trompada més forta quan entropessis!