RE: Avui fa anys que va morir Màrius Torres

M'ha sortit tallada l'experiència; només s'ha penjat el final. Intentaré posar el principi:
Avui ha estat un dia estrany. Ens hem llevat amb la intenció de passar el dia per Viladrau i Sant Hilari, cercant el rastre d'en Serrallonga; però ha estat impossible. L'autopista anava carregadíssima. La C-17 tenia retencions fins a Vic i ens hem atipat de cotxe. A l'últim, hem decidit agafar les carreteres a on no hi hagués embussos, i deixar-nos endur pel destí, a veure a on anàvem a parar. Hem acabat a la carretera de Caldes de Montbuí, però hem passat de llarg Caldes i hem anat en direcció a Centelles, sempre triant el camí a on hi hagués menys cotxes. Finalment, com que ja era quasi el migdia, m'he ficat al primer poble que he trobat, que era Sant Quirze de Safaja, i he buscat el centre del poble. No trobàvem lloc per aparcar perquè és un poble molt petit i quasi no hi havia espai. Hem trobat una petita plaça, i he deixat el cotxe ben aprop d'una paret al costat d'una església. Al baixar del cotxe hem vist que era un cementiri; i a la porta del cementiri, hi he vist un petit monument dedicat a un dels personatges de la meva vida "Màrius Torres". M'he quedat glaçat, perquè feia anys que pensava buscar a on estava enterrat per anar-li a fer una visita algun dia.

La porta del cementiri estava tancada amb clau, i no hi havia ningú als carrers del poble. Quan ja estava resignat, i em pensava que no podria entrar-hi, ha aparcat un cotxe i ha baixat una parella gran amb unes claus. Anaven a posar flors a un familiar. Els he demanat si podíem entrar-hi, i m'han dit que sí, que encantats. El cementiri era increïblement petit, i el nínxol de Màrius torres, tan senzill i tan a prop de la terra com la seva poesia.

I el petit tros que falta, que ja enganxa amb el principi:

"Màrius Torres m'ha inspirat llibres i relats que he escrit: Llunyanies, La noia de la Residència de les muntanyes... a on fins i tot hi surt com a personatge. M'ha emocionat moltes vegades també amb la Cançó a Mahalta, que..."

Un record molt sentit i ben narrat, malgrat els talls i els salts, que han fet més emocionant la lectura. No serà una tècnica literària per enganxar-nos a la lectura de tot el text?

Els referents literaris són tan necessaris com veure aigua cada dia, esperem que això últim no acabi sent un luxe, com ho és comprendre la lectura que tens entre les mans.

El Marquet de les Roques!! Sempre que hi passo em fa sentir més enyorança, tan ben habitada fa anys, i ara tan deixada en mans dels campistes que hi van els diumenges a fer una costellada o el que calgui, sense saber-ne res del seu interior. Co diuen aquells, la bellesa no sempre està en allò que els teus ulls veuen.

Bon any, Jere.

Ferran el fosc.

La casualitat, o és molt difícil o no existeix.

https://youtu.be/1ODVLLF3RKA