Ens cal la poesia com una arma

Ens cal la poesia com una arma
- llastada de futur, deia Celaya -;
potser hem de retornar a les barricades
per defensar els drets i les conquestes.

El que es va equivocar va ser John Lennon,
que ser feliç no és pas arma de guerra;
més aviat ens adorm i ens torna febles,
lents de reacció i amb por a la pèrdua.

Haurem potser d’emprar la violència
contra la violència vil amb la que intenten
omplir de sang les boques, que no surtin
ni les raons ni els crits de rebel•lia.

Ens haurem de mudar en estampida
per atropellar bancs i ministeris
fins enterrar-los en el mar, empesos
per un novell galop seguint Alberti.

Hem d’aixecar la veu de nou, bandera
contra la corrupció i la falòrnia.
La veu dels ofegats, dels que no saben,
la veu d’obrir les ments i les consciències.

Tornem a la poesia de trinxera,
llencem sonets, cançons, versos o rimes;
projectils de raó que els desocupin
dels escons que han robat amb les mentides.

Els hem de fer saber que no ens enganyen,
i que sabem què fan i què ens amaguen,
sabem que ens tenen por, per això atien
els seus gossos servils i mercenaris.

Ens cal la poesia de postguerra,
la que canta Paco Ibáñez i és encara
i més que mai vigent, la de Machado
Guillén, Dámaso Alonso, Blas de Otero,

Hernández, Goytisolo, Luís Cernuda,
León Felipe, Aleixandre, José Hierro;
aquells que ho van viure i van escriure,
aquells que van patir i propiciar el canvi.

Ens calen nous Neruda i Benedetti,
Onetti, Bertolth Brecht, César Vallejo,
Angel González, Borges, Carlos Nieto,
i rescatar els nostres, els de casa,
i cito de memòria, perdoneu-me,

Estellés, Espriu, Martí i Pol, Pedrolo,
Guillem Viladot, Maria Àngels Anglada, Agustí Bartra, Fuster,
Rosselló-Pòrcel, Palau i Fabre, Pere Quart, Maria Mercè Marsal,
Salvat-Papasseit, Biel Mesquida, Blai Bonet, Sagarra,

i tants que em dec deixar: Per això prego
que afegiu els vostres referents, tots els que falten,
i els LLach, Pi de la Serra, Bonet, Pablo Guerrero, l’Ovidi,
Luís Pastor, Krahe, Labordeta, Raimon, Paco Muñoz, Serrat, Sisa, Pau Riba,

i els nostres més propers: Marc Freixas, Poblet,
Toni Arencón, Joanalvol, Josep Bonnín, F. Arnau
i ho deixo aquí, que com més n’esmenti
més es trobaran a faltar a la llista.

Per això us demano l’exercici
d’enumerar els absents que per vosaltres
haurien de ser aquí, acompanyant-nos
en el dia en què hem decidit fer la revolta.