Detall intervenció

CONVOCATÒRIA REPTE POÈTIC VISUAL 196 – FUNÀMBUL –

Intervenció de: Xantalam | 03-12-2011


Amics poetes, reptaires de cor, us deixem aquesta imatge feta a Brno, Eslovàquia. Com en l’anterior repte es tracta de creació artística de la qual en poden gaudir mentre passegem pel carrer, un riquesa que poques vegades tenim ocasió de percebre a les ciutats.



CONDICIONS:

Poesia o prosa poètica.
Termini: divendres, 16 de desembre a les 21h
Una obra per autor.
No límits d’extensió (dins uns límits raonables).



Salut i Reptes,

allan lee & xantalam


Respostes

  • RE: CONVOCATÒRIA REPTE POÈTIC VISUAL 196 – FUNÀMBUL –
    Xantalam | 04/12/2011 a les 23:38
    ups! Brno, República txeca, sorry
  • RE: CONVOCATÒRIA REPTE POÈTIC VISUAL 196 – FUNÀMBUL –
    Lavínia | 05/12/2011 a les 12:42
    Molt bo!!
    • RE: RE: CONVOCATÒRIA REPTE POÈTIC VISUAL 196 – FUNÀMBUL –
      Xantalam | 11/12/2011 a les 19:15
      gràcies Lavínia, esperem també el teu!

      Recordeu que hi ha hagut un canvi en el termini del Repte:

      Fins dilluns 12, a les dues del migdia.

      Gràcies.
  • Funàmbula transparència angèlica
    deòmises | 06/12/2011 a les 18:14
    ese ángel es el peor de los dragones

    J. E. CIRLOT



    FUNÀMBULA

    La recerca de l'àngel és la corda flèbil
    Del dèbil equilibri i la soga ferma al voltant del coll,
    Que asfixia i dóna vida alhora.

    I sóc funàmbula existència que gira al ritme
    Del caprici d'un joc diabòlic fet de foc i de gel,
    De lentitud i de velocitat extremes.

    I el temps transcorre i acaba abans que me n'adoni...

    *

    TRANSPARÈNCIA

    Mira'm endins de l'ànima; hi trobaràs la límpida
    Aigua cristal·lina del doll més clar que desitges,
    El camp de sitges per omplir de somnis, de paraules,
    De vivències, la transparència que anheles.

    L'oferiment de calidesa contra la impia intempèrie,
    Envers la bufetada de l'huracà, que vol tombar-te,
    I el guariment de ferides i de records que et desvetllin,
    El teu repòs també.
    El teu repòs també. I descendeixo abans d'hora

    Als Inferns de l'absència teva, al silenci lluny de la veu,
    Del cor net d'immaculada puresa que glapeix en el teu pit,
    I he de calmar l'ímpetu de voler recórrer amb impaciència

    El camí que ens separa a contratemps, el cànem que lliga desig
    I empara el trontoll. I pregunto, per evitar la temptació de la pell
    Teva: Esdevindràs estàtua de sal si goso mirar enrere?

    *

    ANGÈLICA

    Guardes al fons de les oceàniques pupil·les el dimoni
    Que em roba el descans? O l'he conegut en besar-te els llavis?

    Àngel a l'abast del món i escàpol, tristesa bella, llàgrima i rialla,
    La nit ha arribat i resto entre el descuit de seguir recordant-te
    I els límits de la recerca més febril, mentre el buit em crida.

    Clou-me les parpelles i et veuré amb més claredat, seguint
    Els teus passos dins del laberint del teu encís, fins trobar-te.


    * * *



    d.
    • Funàmbula transparència angèlica (aquí!!)
      deòmises | 06/12/2011 a les 18:16
      ese ángel es el peor de los dragones

      J. E. CIRLOT.



      FUNÀMBULA

      La recerca de l'àngel és la corda flèbil
      Del dèbil equilibri i la soga ferma al voltant del coll,
      Que asfixia i dóna vida alhora.

      I sóc funàmbula existència que gira al ritme
      Del caprici d'un joc diabòlic fet de foc i de gel,
      De lentitud i de velocitat extremes.

      I el temps transcorre i acaba abans que me n'adoni...

      *

      TRANSPARÈNCIA

      Mira'm endins de l'ànima; hi trobaràs la límpida
      Aigua cristal·lina del doll més clar que desitges,
      El camp de sitges per omplir de somnis, de paraules,
      De vivències, la transparència que anheles.

      L'oferiment de calidesa contra la impia intempèrie,
      Envers la bufetada de l'huracà, que vol tombar-te,
      I el guariment de ferides i de records que et desvetllin,
      El teu repòs també.
      El teu repòs també. I descendeixo abans d'hora

      Als Inferns de l'absència teva, al silenci lluny de la veu,
      Del cor net d'immaculada puresa que glapeix en el teu pit,
      I he de calmar l'ímpetu de voler recórrer amb impaciència

      El camí que ens separa a contratemps, el cànem que lliga desig
      I empara el trontoll. I pregunto, per evitar la temptació de la pell
      Teva: Esdevindràs estàtua de sal si goso mirar enrere?

      *

      ANGÈLICA

      Guardes al fons de les oceàniques pupil·les el dimoni
      Que em roba el descans? O l'he conegut en besar-te els llavis?

      Àngel a l'abast del món i escàpol, tristesa bella, llàgrima i rialla,
      La nit ha arribat i resto entre el descuit de seguir recordant-te
      I els límits de la recerca més febril, mentre el buit em crida.

      Clou-me les parpelles i et veuré amb més claredat, seguint
      Els teus passos dins del laberint del teu encís, fins trobar-te.


      * * *



      d.
      • Funàmbula transparència angèlica (Coi!! A veure si ara sí... aquí!!)
        deòmises | 06/12/2011 a les 18:18
        ese ángel es el peor de los dragones

        J. E. CIRLOT/font>


        FUNÀMBULA

        La recerca de l'àngel és la corda flèbil
        Del dèbil equilibri i la soga ferma al voltant del coll,
        Que asfixia i dóna vida alhora.

        I sóc funàmbula existència que gira al ritme
        Del caprici d'un joc diabòlic fet de foc i de gel,
        De lentitud i de velocitat extremes.

        I el temps transcorre i acaba abans que me n'adoni...

        *

        TRANSPARÈNCIA

        Mira'm endins de l'ànima; hi trobaràs la límpida
        Aigua cristal·lina del doll més clar que desitges,
        El camp de sitges per omplir de somnis, de paraules,
        De vivències, la transparència que anheles.

        L'oferiment de calidesa contra la impia intempèrie,
        Envers la bufetada de l'huracà, que vol tombar-te,
        I el guariment de ferides i de records que et desvetllin,
        El teu repòs també. I descendeixo abans d'hora
        El teu repòs també.
        I descendeixo abans d'hora

        Als Inferns de l'absència teva, al silenci lluny de la veu,
        Del cor net d'immaculada puresa que glapeix en el teu pit,
        I he de calmar l'ímpetu de voler recórrer amb impaciència

        El camí que ens separa a contratemps, el cànem que lliga desig
        I empara el trontoll. I pregunto, per evitar la temptació de la pell
        Teva: Esdevindràs estàtua de sal si goso mirar enrere?

        *

        ANGÈLICA

        Guardes al fons de les oceàniques pupil·les el dimoni
        Que em roba el descans? O l'he conegut en besar-te els llavis?

        Àngel a l'abast del món i escàpol, tristesa bella, llàgrima i rialla,
        La nit ha arribat i resto entre el descuit de seguir recordant-te
        I els límits de la recerca més febril, mentre el buit em crida.

        Clou-me les parpelles i et veuré amb més claredat, seguint
        Els teus passos dins del laberint del teu encís, fins trobar-te.


        * * *



        d.
  • Funàmbula transparència angèlica (versió definitivíssima!)
    deòmises | 06/12/2011 a les 18:20
    ese ángel es el peor de los dragones

    J. E. CIRLOT



    FUNÀMBULA

    La recerca de l'àngel és la corda flèbil
    Del dèbil equilibri i la soga ferma al voltant del coll,
    Que asfixia i dóna vida alhora.

    I sóc funàmbula existència que gira al ritme
    Del caprici d'un joc diabòlic fet de foc i de gel,
    De lentitud i de velocitat extremes.

    I el temps transcorre i acaba abans que me n'adoni...

    *

    TRANSPARÈNCIA

    Mira'm endins de l'ànima; hi trobaràs la límpida
    Aigua cristal·lina del doll més clar que desitges,
    El camp de sitges per omplir de somnis, de paraules,
    De vivències, la transparència que anheles.

    L'oferiment de calidesa contra la impia intempèrie,
    Envers la bufetada de l'huracà, que vol tombar-te,
    I el guariment de ferides i de records que et desvetllin,
    El teu repòs també. I descendeixo abans d'hora
    El teu repòs també.
    I descendeixo abans d'hora

    Als Inferns de l'absència teva, al silenci lluny de la veu,
    Del cor net d'immaculada puresa que glapeix en el teu pit,
    I he de calmar l'ímpetu de voler recórrer amb impaciència

    El camí que ens separa a contratemps, el cànem que lliga desig
    I empara el trontoll. I pregunto, per evitar la temptació de la pell
    Teva: Esdevindràs estàtua de sal si goso mirar enrere?

    *

    ANGÈLICA

    Guardes al fons de les oceàniques pupil·les el dimoni
    Que em roba el descans? O l'he conegut en besar-te els llavis?

    Àngel a l'abast del món i escàpol, tristesa bella, llàgrima i rialla,
    La nit ha arribat i resto entre el descuit de seguir recordant-te
    I els límits de la recerca més febril, mentre el buit em crida.

    Clou-me les parpelles i et veuré amb més claredat, seguint
    Els teus passos dins del laberint del teu encís, fins trobar-te.


    * * *



    d.
  • Operació rescat
    angie | 07/12/2011 a les 22:36

    El somni d'una nit d'estiu comença,
    insomne enceta un novembre congelat,
    vostra marxa era, és i serà sempre
    un conte de fades surrealista o un malson inacabat.

    Xiula l'òliba, xiscla la fusta corcada,
    rellisca una llàgrima, estimbant-se al tendal,
    la feble esperança penja ente pinces d'estendre roba,
    els colors vius el sol els cremà.
    I de puntetes, tantejant els graons d'estrelles,
    la meva soledat de poeta es precipita al buit
    emparat per la gosadia de cercar l'equilibri vital,
    dansarina damunt el filferro, capsa de música,
    les campanes són les de Sta. Maria del Mar.
    Déu acaparà el paper d' actor en aquest teatre,
    tragicomèdia que neix i mor, el present embastat,
    disfressada com el mim que olora la rosa
    esquinço a cada passa el lligam que tenia
    amb aquest idolatrat farsant.
    Segrest sobtat d'ànimes bessones,
    ni rescat tan sols fou demanat,
    els records són salconduit cap a un passat
    ple de bones estones, de balcons florits
    i sobretaules havent sopat,
    de nassos de pallasso, d'acudits verds i
    cafès amb paper i ploma, de imaginació en venda,
    de tresors erigits damunt la roca, les columnes d'una veritable llar.

    La bella i la bèstia,
    la princesa i el gripau,
    el sastre i les mosques,
    parelles exemplars són el model pres
    d'incorruptible lligam,
    i així sense ocupar el temps en incerteses,
    oberts els pètals d'aquest pensament
    que busca vostra abraçada,
    el vol fantàstic s'inicia sense por a caure
    fora de l'abast de la nina més carinyosa
    i de la tendresa del meu estimat gegant.

    angie



  • RE: CONVOCATÒRIA REPTE POÈTIC VISUAL 196 – FUNÀMBUL –
    T. Cargol | 08/12/2011 a les 08:09
    Els que moriran et saluden

    Aparença de vida,
    aigualida sensació de perill,
    sombra d'existència,
    imatge irreal del que voldriem:
    viure en el limit sense morir,...
    La sensació dels deus: immortals!
    "Podré tornar enrera, quan no sigui massa tard,..."

    La vida penja del fil: guardar-la? Arriscar-la?
    Tot depèn, però no dibuixar-la,...
    funambulista que no caurà mai
    ni creurà l'espai indemne entre dos punts,...

    Però no dibuixar-la solament,
    si no és com un missatge pels demés,...
    "Els que moriran", avui o demà,
    o "els que viuran",
    saluden, perquè el seu fi és inevitable,
    com el nostre!
  • Deficitària funció
    Fidel | 09/12/2011 a les 14:13
    La vida em commina a ser un inexpert funambulista.
    Per imperatiu legal m’equilibro. Surto de casa suspès
    a l’alçada de quatre somnis arreplegats de qualsevol manera.
    Amb el mur esquerdat, em disposen una corda
    sobre las qual traço trencadisses utopies
    entre un fràgil equilibri. Feixuga senda aquesta,
    que m’ha de dur a la falda d’un àngel redemptor
    de consens difícil i negociació desigual.
    Mentre crepita la vella Europa,
    udolen els llops de les finances i ploren els nens,
    jo aquí, a la majúscula intempèrie i pendent d’un agre
    expedient de regulació d’ocupació; tinc por.
    Tinc por que una sobtada ventada em dugui
    a estavellar els ossos a les runes del jardí del veí.
    De moment, les dues primeres passes..., sense retorn,
    endavant precaris d’arreu !; la funció ha començat.
    L’àngel de la crisi és com un voltor que s’ho mira
    amb la distància cínica de qui escruta els més febles
    perquè ensopeguin i caiguin al buit estadístic. Com molts,
    si caic, cap tresor i l’escarni dels pobladors del cel.
    Només la meva filla i amigues ho veuran com un joc rialler
    i aplaudiran el tortuós final, sense principis,
    d’aquesta pragmàtica i deficitària funció.
  • Fil de vida
    Marc Freixas | 09/12/2011 a les 14:14
    Qui ha dit que no podem travessar
    aquest fil que porta vida?

    Qui gosa prendre mal
    si fins i tot tu tenses el cos?

    Els demés es riuen de tot, de tu, de mi...

    L'home ocell es desferma assegut, tranquil
    damunt la pedra que el subjecta
    en aquesta vida que voleia
    i respira amb paret blava
    i cel/aire també blau.
    I els peus del senyor de cara blanca
    en paret blanca i equilibri
    ja no perden el sentit
    i volen arribar
    a la pedra que subjecta
    l'home ocell i tranquil i assegut
    damunt la vida que es desferma
    i voleia mentre respira
    observant la paret blanca del senyor de cara blanca.

    Fil de tot!!!
  • La corda de la vida
    Frèdia | 09/12/2011 a les 14:42
    Com el funàmbul
    que per la corda llisca sóc.
    De ret, no en tinc,
    em mou la basarda,
    tremolen els peus
    que mai no seran ales...

    Feixuc és el camí,
    sima ben tibada,
    la bonança imperi
    o vagin mal dades.

    El destí es va acomplint,
    l’equilibri m’empara
    i al si em retorna
    en la darrera alenada.


  • RE: CONVOCATÒRIA REPTE POÈTIC VISUAL 196 – FUNÀMBUL –
    rnbonet | 09/12/2011 a les 15:32
    Participació per participació. Va la meua, tot esperant:

    La corda fluixa
    d'obligada batalla
    vivim en vida.
    Tastar el fruit d'un àngel:
    glòria! Fora mesura!

  • La treva de l'abisme
    gypsy | 09/12/2011 a les 22:18

    Acosta't al precipici
    i deixa que et travessi
    l'electricitat d'un instant
    no et giris per mirar enrere
    respira el darrer oxigen
    lliura't a la treva de l'abisme.
    • La paüra de l'abisme (Aquí, gràcies)
      gypsy | 09/12/2011 a les 22:27

      Acosta't al precipici
      i deixa que et travessi
      l'electricitat d'un instant,
      no et giris ni miris enrere
      respira el darrer oxigen i
      lliura't a la paüra de l'abisme.
  • misteriosa atlàntida
    teresa serramia | 10/12/2011 a les 09:24

    sense saber el perquè
    pertot cerquem quelcom
    somnàmbuls dins el son
    cauts caminem
    damunt cordams de vida

    un peu rera l’altre
    amb desficiosa ànsia
    i a banda i banda
    s’obren espais
    d’una immensa buidor

    la cabellera solta- l’instant bellíssim
    amb reclam amorós
    ens crida fort silent
    i sense veure-hi gens
    obrim els ulls de cop
    -precipitats al buit
    ebris de gravetat
    i ens submergim de ple
    en la fada atlàntica
  • MIRATGE
    Núria Niubó | 11/12/2011 a les 09:59

    MIRATGE


    Agosarat home que té fantasies
    i somnis onírics de noies alades.

    Cerca bell horitzó en la corda fluixa.
    Segella la vida en arriscat passatge.
    No hi ha espais inaccessibles,
    ni dubtes, ni ombres, ni pors.
    Ni temps en el no res.
    Més enllà dels núvols llença
    mirada i cor en el viatge.
    Fa darrer camí sense retorn,
    projecta amor en la llunyania
    i dibuixa nines en els seus ulls.

    Trencadissa d'il•lusions.
    Crua realitat d'un món imaginari.

    .................




  • Roca (fora de concurs)
    Xantalam | 11/12/2011 a les 17:58

    Alçaràs els braços
    lligats de mans.

    Sobre una roca et lliures
    al gir navegar
    pel cosmos
    en el tomb profund de l’obscur.

    Espireja l'alba.
    S’hi apropa una mà
    blanca com un astre.

  • RE: CONVOCATÒRIA REPTE POÈTIC VISUAL 196 – FUNÀMBUL –
    allan lee | 11/12/2011 a les 19:10
    Eh! Pallasso funàmbul!
    Guaperes, bandarra, xuleta
    de barri! t'has fotut tot el mam...?
    Què et penses que espera,
    en l'astre isolat,
    corbat per l'absència,
    sol al cel tan blau?
    Ets tu, delíric tremendis,
    borinot dels nassos,
    macarra, barrila,
    careta de blanc...!

    Eps, a fora del concurs, només faltaria ;-)))

  • CORDA FLUIXA
    Endevina'm | 11/12/2011 a les 21:45
    CORDA FLUIXA

    Creus que camines, però diries que voles
    On no hi ha límits pel somni.
    Recorres senders insegurs, imaginats,
    Dalt d’un no res fràgil, voluble,
    A l’espai vel•leïtós de l’immediat.

    Fent passes mudadisses i delicades que
    Liquiden expectatives intangibles,
    Úniques. Relacions que viuen en el dubte
    Iniciat en la línia del recel per no caure en
    Xarxes intangibles que es teixeixen tot conreant
    Amors per un àngel traïdor, un príncep desposseït.
  • Somni
    Carme Cabús | 12/12/2011 a les 03:08

    Somni


    No se m’escapis, somni,
    no deixis que m’estimbi
    damunt la neu gebrada.
    Dalt del meu cel gravites
    i en tu es lliga la corda
    en què faig de funàmbul.
    La tenebra tancada
    només amb tu atura
    la gran boca que glaça.
    I ja veus, de pallasso
    vaig vestit cada dia
    temptejant d’abastar-te.
    Perquè amb mi t’enjogassis
    i tant riguis com ploris
    i vulguis acostar-te.
    Perquè així puguis veure
    la immensa tendresa
    que per tu m’omple l’ànima.
    No deixis que m’esqueixi,
    somni meu, voler íntim,
    únic bé que m’empara.


Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.