Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

14 Relats, 54 Comentaris
3751 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web d'articles és diu Lletra Perenne i està a: ca.lletra-perenne.wikia.com

Actualment no tinc fòrum.

Que vagi bé!!!

Últims relats de Unicorn Gris

  • Aventures de la Dragonlance. Demostració de la "amabilitat" dels monstres d'aquests móns.

    Unicorn Gris - 20-03-2017 - 98 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    És una habitació mal iluminada, però lo suficient com per entreveure-hi dos personatges: el primer, i molt més enorme, és un gran fimir lligat amb cadenes a un llit, i malferit per un combat molt llarg; l'altre, és un jovenet ésser humà que el mira amb mirada preocupada. La resta de persones més

  • La cançó de l’entreteniment filosòfic.

    Unicorn Gris - 29-12-2016 - 67 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La cançó de l’entreteniment filosòfic. L’home conegut com a Unicorn Gris, servidor vostre (UG) i el seu amic en TC caminaven per una avinguda de Reus. Parla en TC: - Així, UG, després de tant de temps fora de l’escenari d’escriptor, t’has decidit a tornar a escriure de nou? més

  • L'auca del Mixinet.

    Unicorn Gris - 05-11-2016 - 160 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Un bon dia, a casa de mon pare, un veí li va trucar; portava un gatet deliciós en braços, i si era d'ell li va preguntar. Mon pare li va dir que d'ell no era, però que el cuidaria bé si li volia donar; el veí no va trobar inconvenient en donar-se-li i el petit gatet s'hi va quedar. més

  • Osset de Peluix (60). Presentant al Martí, l’amic de “tatuatge”.

    Unicorn Gris - 26-09-2016 - 203 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Les quatre noies i el noi surten del Bailie’s i es troben amb el Martí, el noi punk que els espera. - Tu!! – Diu la Miranda. - Martí – diu la Esse, i corre als seus braços. - ¡¡T’he trobat tant a faltar!! El Martí li frega els cabells amb efecte, l’abraça i diu: - Jo tam més

  • Osset de peluix (59): Sobre els amors de la Esse.

    Unicorn Gris - 18-09-2016 - 118 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    - Simpy, com t’he de dir que, a mi, els amors no m’interessen. Només m’interessa mirar la televisió, llegir i anar al meu treball laboral. Sóc en bona part una solitària. ¿Estàs en contra de la gent així? - Pero – diu la Simpy – segur que deu haver-hi algun noi que… - Esper més

  • Osset de peluix (58): La sorpresa amorosa de la Anti.

    Unicorn Gris - 11-09-2016 - 88 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    El noi, conegut per tota la colla de la Miranda excepte per l’Èric, s’acosta a la Anti i l’abraça. És una sorpresa majúscula… - Pero Mike!! - diu la Simpy; - què fas tu per aquí? Em pensava que tu i la Anti us duieu a matar… - Qui és el Mike? – pregunta l’Èric. més

  • La cançó dels pets (recordant la Trinca).

    Unicorn Gris - 15-08-2016 - 202 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Introducció. Aquesta és una cançó antigua, dels clàssics (no té res a veure amb el grup de rock català Els Pets) de la Trinca, és a dir, mentre la Trinca encara existia i estava activa. He perdut (no sé si ho retrobaré) la cançó original que tenia jo, però almenys en recordo una part més

  • Zenó de Citium i la seva relació amb els diners

    Unicorn Gris - 07-08-2016 - 338 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    S'explica que Zenó de Citium, creador de l'estoÏcisme, era un home que sempre deia a tothom que els diners no eren importants. Ho volia fer creure a tothom. Aleshores un alumne seu, un dia per sorpresa, li va dir: - Zenó, la teva flota de vaixells s'ha enfonsat i has perdut molts calers i mercaderies. Em sap greu per tu. més

  • Vida de Marcus Passotus (paròdia fictícia sobre una visió del procés i mort de Sòcrates).

    Unicorn Gris - 13-06-2016 - 203 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    En Marcus Passotus era, possiblement, dels 500 jutges que condemnaren a Sòcrates, el qui menys li importava Sòcrates i el socratisme. Ara veurem aquest "real" personatge que ilustra, del socratisme, el cantó indiferentista i allò no idealista. A veure... Any 399 a.C. . En Marcus Passotus, (...) més

  • La poesia sobre el "no parlar massa ni triar un mal tema".

    Unicorn Gris - 13-03-2016 - 282 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Parlar (que no és escriure) és un art de bon viure, més has de procurar unes normes adaptar. La filosofia és bona cosa però al parlar fa nosa; i per tal d'adoptar un bon credo, has de procurar moderar l'ego. (...) més

  • Abraham Lincoln i els seus dos amics enfrontats.

    Unicorn Gris - 11-08-2015 - 284 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Apreciats relataires, tots sabem qui va ser en Lincoln: el noble president nord-americà que va eliminar l'esclavitud de la Terra i alhora el vencedor de la guerra dels unionistes contra els confederats. El que potser no sabem d'ell, és que durant uns anys va treballar com a advocat i va tenir una més

  • Estimat i desafiant full en blanc.

    Unicorn Gris - 22-03-2015 - 706 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Estimat i desafiant full en blanc, Cada vegada que et veig ets per a mi com un amic i alhora un enemic, en certa manera. Et veig al natural, sense continguts, com un multiplicat per zero, i no aguanto la temptació de pegar-te una bona escriptura, de plasmar-te les meves emocions, les meves vivè més

  • Osset de peluix (57). L’endevinació de la Esse.

    Unicorn Gris - 04-10-2014 - 443 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La Esse ja ha tornat del lavabo, i està disposada a fer la seva endevinació sobre l’Èric i la Miranda. La Anti mira atentament. Passa les mans davant de l’Èric i tanca els ulls. - Ets un noi excepcional encara que no ho sàpigues. Però t’espera un notable repte. Un drac agressiu t més

  • Rajoy: ''fes riure, m'has de votar''.

    Unicorn Gris - 14-04-2014 - 560 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En Rajoy canta la seva versió del "fes-me riure" ("make me laugh", "haz reir") que forma part del gran film "Singing in the Rain". Un clàssic immortal. Aquesta és la seva versió (jo m'he limitat a traduir-la al català; és clar, és fictícia): (Rajoy): Fes riure, fes riure, perquè més

Últims comentaris de l'autor

  • Unicorn Gris | 26-03-2017 | Valoració: 10

    Jo actualment tinc un gat, abans en tenia altres dos (en pots llegir les auques si vols) i me'ls he estimat i, el que encara viu, estimo molt (els altres dos els venero en el seu record i la seva memòria).

    El teu relat és molt propi dels qui tenen gates (jo tenia gosses) i està en general molt ben explicat. Fa pensar.

    Per mi, qui no té un animal, no sap el que es perd (i ho dedico a ma mare, que temps enrera no volia tenir gats i ara fa anys que en té).

    Ens veiem, Montse!!

  • Unicorn Gris | 26-03-2017 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt el teu relat. Sí, realment tothom hauria de buscar una forma o altra de relaxar-se. Els mantres diuen que ajuden. Jo els he provat i no m'han servit de molt. En fi, suposo que va per gustos.

    Molt bona cosa el relaxar-se. La gent hauria de cuidar-se més.

    Em penso que ens veurem de tant en tant per aquí. Salut i sort!!!

  • Unicorn Gris | 12-03-2017 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt el teu relat i la barreja de fantasia i realitat que viu aquesta noia i el seu llibre. Trobo que tens molta imaginació. Espero que ens expliquis més relats d'aquesta nena en altres llibres... o d'una dona llegint llibres no tant benèvols.

    Una abraçada!!

  • Unicorn Gris | 03-03-2017 | Valoració: 9

    M'agrada el teu relat, del pobre noi al que li fan obsessionar per prendre drogues... a dalt de l'aerostàtic. Pobre noi, això no és tolerable.

    Un relat entretingut.

    Ens veiem!!!

  • Unicorn Gris | 02-03-2017 | Valoració: 9

    Realment, les tardes d'hivern solen ser massa tristes i grises. Això ho has retratat molt bé: la solitud, la foscor, la frescor de l'hivern...

    Et felicito. Petons!!!

  • Unicorn Gris | 24-02-2017 | Valoració: 9

    Que curiós, les dues dones "bessones" que es troben davant del super, i que una li dóna canvi a l'altra, i després coincideixen al final de la cua, i després (si ho he entès bé) aquesta dona li diu que és sa mare i la dona s'ho creu.

    Si vols un consell, escrius molt bé Montse, però procura que els finals siguin més comprensibles; sinó, pots arruinar una part de la gràcia del conte.

    A reveure, petons.

  • Unicorn Gris | 09-02-2017 | Valoració: 9

    Bonica reflexió sobre la vida a la tercera edat. I un relat entretingut i simpàtic. A tots ens cal un comptador que ens ajudi en les coses de la vida. Felicitats. I salut.

  • Unicorn Gris | 25-12-2016 | Valoració: 9

    Però interessant reflexió.

    És veritat que la Soraya només vol un cert tipus de diàleg... i si ens encoloma el pacte fiscal és només un truc per a guanyar temps.

    Crec que la Soraya és una embaucadora miserable i que el millor que podem fer és separar-nos d'ella i del seu partit. Parlo, és clar, de tenir un estat propi i d'independitzar-nos, ho vulguin o no.

    Ah, i bones festes, relataires.

  • Unicorn Gris | 23-12-2016 | Valoració: 8

    Em sembla be el teu relat. Una curiosa reflexiò sobre el relativisme, l'eternitat, els desitjos inabastables, els límits de la mortaldat...

    Crec que he entes els elements del relat però no molt bè quina és la seva moralia. ¿Potser que desitjar l'eternitat és dolent?

    Ens veiem per aqui. Una abraçada i felices festes.

  • Unicorn Gris | 20-12-2016 | Valoració: 9

    M'agrada el teu poema. Una interessant manera de fer reflexionar sobre els drets dels animals (que no són pas objectes).

    Sort de les estrofes del final que fan entendre el sentit total del poema.

    Felicitats.

    Salut!!

  • Unicorn Gris | 19-12-2016 | Valoració: 8

    Crec que es refereix a la reencarnació... tot i que d'una manera curiosa.

    Com si al morir tinguessis una nova oportunitat amb els records de la vida anterior...

    I no he entès si és que el protagonista tenia ganes de morir... o presses...

    L'úter preexistencial... una cosa curiosa. M'agradaria saber si existeix alguna cosa així que no sigui el ventre d'una mare. Potser l'espai sideral on totes les ànimes hi van a viure...

    Ja veus, jomagi; m'escrius un elogi a la meva web i jo et corresponc, i de bona gana. Pren-t'ho com un mèrit teu.

    A reveure.

  • Unicorn Gris | 19-12-2016 | Valoració: 8

    M'agrada bastant. Bon relat.

    Si ho he entès bé, són una parella de gent d'edat molt avançada, que volen recórrer els llocs antics del seu amor, i que s'ho monten com a dos adolescents... fins que al final, per causa suposadament d'un descuit, xoquen contra un camió i es maten, els pobres.

    El final no m'ha agradat tampoc molt perquè m'ha semblat massa resumit, perd una mica la qualitat inicial del relat... els finals cal assaborir-los... o almenys és el que procuro fer jo.

    Una abraçada, jomagi.

  • Unicorn Gris | 19-12-2016

    M'alegra que t'hagi agrat el meu comentari, jomagi.

    En tot cas, és la idea que jo vaig tenir sobre el relat, i així t'ho vaig comentar.

    Potser t'hauria de llegir més sovint. Ho tindré en compte.

    A reveure.

  • Unicorn Gris | 19-12-2016 | Valoració: 9

    Aquest pobre home ja portava molt de temps fent de maquinista dalt del tren i somiant amb un tren de petit... ja li tocava l'hora de jubilar-se.

    Trobo que aquest relat és bona idea i que reflecteix la vida d'alguns. Somnies amb la teva feina com a afició, hi treballes un temps, i després te'n canses i te'n vas per les teves... quan et jubiles.

    M'agrada el teu relat.

    Salut!!

  • Unicorn Gris | 19-12-2016 | Valoració: 9

    Ja ho és, això, la vida d'alguns, o semblant...

    Viure en una cabana, anar de tren en tren, sominar en tornar a marxar o tornar a casa segons el moment...

    Suposo que aquesta noia viu de la caritat.

    Hi ha una cançó que crec que és de Sau i diu així. "(...) Vol anar més lluny on els somnis néixen, tren de la mort que no sap si pararà, no enten perquè no fa tanta pressa, per cada tren que perd un somni morirà. Sota una estrella, hi haurà algú sempre, que sigui com tu, que estigui perdut!!".

    Gràcies per fer-me passar una estona entretinguda. I que la noia visqui bé.

    A reveure.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: