Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

20 Relats, 71 Comentaris
7158 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web d'articles és diu Lletra Perenne i està a: http://ca.lletra-perenne.wikia.com

Actualment disposo de fòrum: http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Que vagi bé!!!

Últims relats de Unicorn Gris

  • Estúpidament feliç, jo l'Unicorn.

    Unicorn Gris - 17-04-2018 - 34 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sé que al Racó i a Umbria, als fòrums hi tinc certs enemics, però jo passo del seu fòrum i bé me'n ric, sé que la tele és tant banal que passo de mirar-la gens i que els amics troben novia i alguns passen de mi, sé que la meva salut no és brillant, estic una mica cascat, però més

  • Sóc el trist de la ciutat.

    Unicorn Gris - 16-03-2018 - 227 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    SÓC EL TRIST DE LA CIUTAT. Vaig conèixer el Racó Català, la ilusió em va dominar, suposo que sempre he estat ambiciós; al principi va funcionar, però l'"spam" no el van tolerar, i la filosofia ni sentir-ne parlar. Sóc el trist de la ciutat, la gent m'ha marginat, bé m'haurà d més

  • La cançó del Tribunal Constitucional.

    Unicorn Gris - 01-02-2018 - 163 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    On li fa mal? On li fa mal? Té problemes en la nació? La independència fa el tostó? El Tribunal li ajudarà si això fa mal. Si té algun dels drets mal tutelats, o el govern ha abusat, potser cal el tribunal!! El Tribunal sempre té la seva solució, donar un bon i fort xarop de bas més

  • Poesia sobre Espanya, Catalunya i el 155.

    Unicorn Gris - 23-10-2017 - 203 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una poesia simple us vull contar, sobre el 155, Catalunya i Espanya. Un dia, malgrat les dificultats, Catalunya amb Espanya volia trencar, malgrat Espanya no ho volia acceptar. Malgrat els actes de violència, en el referèndum va guanyar el si, i Espanya diu que no té ningun valor, el més

  • En Till Eulenspiegel i el seu barril de llet.

    Unicorn Gris - 15-10-2017 - 123 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    ¿Sabeu qui és en Till Eulenspiegel? És un personatge literari, molt famós durant la Baixa Edat Mitjana, que anava de poble en poble guanyant diners per on podia i fent barrabassades de tant en tant. Aquí el veurem fent una de les seves més enginyoses. més

  • La vertadera raó de la ruptura de Marc amb la seva ara excompanya sentimental Eli (nom en clau)

    Unicorn Gris - 29-07-2017 - 172 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dia: ja fa alguns anys; lloc: en un carrer solejat de Tarragona. El Marc passeja amb son germà i de sobte li diu: - ¿Saps Roger? La noia que m’agradava, la Eli (nom en clau), he descobert que ella i jo som incompatibles. - ¿Perquè? ¿Què ha passat? – diu mon germà sorprès. més

  • Aventures de la Dragonlance. Demostració de la "amabilitat" dels monstres d'aquests móns.

    Unicorn Gris - 20-03-2017 - 357 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    És una habitació mal iluminada, però lo suficient com per entreveure-hi dos personatges: el primer, i molt més enorme, és un gran fimir lligat amb cadenes a un llit, i malferit per un combat molt llarg; l'altre, és un jovenet ésser humà que el mira amb mirada preocupada. La resta de persones més

  • La cançó de l’entreteniment filosòfic.

    Unicorn Gris - 29-12-2016 - 254 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La cançó de l’entreteniment filosòfic. L’home conegut com a Unicorn Gris, servidor vostre (UG) i el seu amic en TC caminaven per una avinguda de Reus. Parla en TC: - Així, UG, després de tant de temps fora de l’escenari d’escriptor, t’has decidit a tornar a escriure de nou? més

  • L'auca del Mixinet.

    Unicorn Gris - 05-11-2016 - 401 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Un bon dia, a casa de mon pare, un veí li va trucar; portava un gatet deliciós en braços, i si era d'ell li va preguntar. Mon pare li va dir que d'ell no era, però que el cuidaria bé si li volia donar; el veí no va trobar inconvenient en donar-se-li i el petit gatet s'hi va quedar. més

  • Osset de Peluix (60). Presentant al Martí, l’amic de “tatuatge”.

    Unicorn Gris - 26-09-2016 - 359 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Les quatre noies i el noi surten del Bailie’s i es troben amb el Martí, el noi punk que els espera. - Tu!! – Diu la Miranda. - Martí – diu la Esse, i corre als seus braços. - ¡¡T’he trobat tant a faltar!! El Martí li frega els cabells amb efecte, l’abraça i diu: - Jo tam més

  • Osset de peluix (59): Sobre els amors de la Esse.

    Unicorn Gris - 18-09-2016 - 274 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    - Simpy, com t’he de dir que, a mi, els amors no m’interessen. Només m’interessa mirar la televisió, llegir i anar al meu treball laboral. Sóc en bona part una solitària. ¿Estàs en contra de la gent així? - Pero – diu la Simpy – segur que deu haver-hi algun noi que… - Esper més

  • Osset de peluix (58): La sorpresa amorosa de la Anti.

    Unicorn Gris - 11-09-2016 - 238 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    El noi, conegut per tota la colla de la Miranda excepte per l’Èric, s’acosta a la Anti i l’abraça. És una sorpresa majúscula… - Pero Mike!! - diu la Simpy; - què fas tu per aquí? Em pensava que tu i la Anti us duieu a matar… - Qui és el Mike? – pregunta l’Èric. més

  • La cançó dels pets (recordant la Trinca).

    Unicorn Gris - 15-08-2016 - 419 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Introducció. Aquesta és una cançó antigua, dels clàssics (no té res a veure amb el grup de rock català Els Pets) de la Trinca, és a dir, mentre la Trinca encara existia i estava activa. He perdut (no sé si ho retrobaré) la cançó original que tenia jo, però almenys en recordo una part més

  • Zenó de Citium i la seva relació amb els diners

    Unicorn Gris - 07-08-2016 - 537 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    S'explica que Zenó de Citium, creador de l'estoÏcisme, era un home que sempre deia a tothom que els diners no eren importants. Ho volia fer creure a tothom. Aleshores un alumne seu, un dia per sorpresa, li va dir: - Zenó, la teva flota de vaixells s'ha enfonsat i has perdut molts calers i mercaderies. Em sap greu per tu. més

  • Vida de Marcus Passotus (paròdia fictícia sobre una visió del procés i mort de Sòcrates).

    Unicorn Gris - 13-06-2016 - 333 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    En Marcus Passotus era, possiblement, dels 500 jutges que condemnaren a Sòcrates, el qui menys li importava Sòcrates i el socratisme. Ara veurem aquest "real" personatge que ilustra, del socratisme, el cantó indiferentista i allò no idealista. A veure... Any 399 a.C. . En Marcus Passotus, (...) més

Últims comentaris de l'autor

  • Unicorn Gris | 17-04-2018 | Valoració: 8

    Hola Montserrat.

    Abans que res, gràcies per animar-me una mica en la meva cançó "El trist de la ciutat". vas ser amable tot i que el comentari va ser curt.

    En quan al teu relat, paraula que l'he llegit de la A a la Z, però, sense voler ofendre ningú, no l'he entès molt. No molt. Una dona que compra un despertador, un guàrdia civil que apareix i desapareix, el despertador que sona sobtadament, el teu home amb una altra dona.

    Potser serà que no sóc un geni (sense bromes: no ho sóc, em faltaria molt per a ser-ho), però no he entès molt el teu relat. No senyor. Ho lamento.

    Malgrat tot, i sincerament, et diré que, encara que no entenent-lo molt, m'ha entretingut. Un diamant en brut que val la pena d'acariciar, segons opino jo. Insisteixo, sincerament.

    Res més sobre aquest tema.

    Ens veiem per Relats, espero. Una abraçada.

  • Unicorn Gris | 07-04-2018 | Valoració: 10

    Em sembla un relat bo, dinàmic, visual, bastant atractiu, i relativament ben explicat.

    Si l'he entès bé, es tracta d'un lleó que té atemoritzat un poble, fins que surt un frare que, amb la seva mirada i presència, l'espanta, i aleshores es manté l'atmósfera visual.

    Està ben aconseguida l'atmosfera del relat, de misteri, fins i tot dels trossos que no acabo d'entendre del tot.

    T'animo a seguir escrivint.

    Una abraçada.

  • Unicorn Gris | 30-03-2018 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu relat.

    Realment, algnes persones (no és el meu cas, almenys no generalment) els agrada presumir de bon cos si en el seu cas el tenen. Conec una noia que possiblement també li agrada presumir de cos. És una interessant reflexió, encara que és humorística, sobre la gent de majoria d'edat o poc menys a qui li agradi presumir de "cos serrà". Insisteixo, no és el meu cas.

    Moltes gràcies pels teus comentaris.

    Ens veurem!!!

  • Unicorn Gris | 30-03-2018 | Valoració: 9

    Està bastant bé aquest relat de com una noia vol ingressar en un grup d'assassins. No sé, l'he trobat entretingut i agradable. Segueix així. Una abraçada.

  • Unicorn Gris | 30-03-2018

    Hola Marteta.

    Abans que res: no voldria ofendre...

    No sóc ningun geni però en tot cas no he entès gaire el teu relat. I sóc una persona que no solc fer dues o més lectures al mateix relat.

    Pel que sembla, parles de la mort...

    Crec, en tot cas, que tens molt de talent en brut i per això t'escric aquest comentari, animant-te a seguir endavant. No escric per fotre... no és aquest el motiu d'aquest comentari.

    Ànims i endavant!!

  • Unicorn Gris | 30-03-2018

    No sé, Montserrat.

    ¿Qui m'assegura que t'hagis llegit l'article? No em dius res sobre el seu contingut... Aquest comentari podria haver estat de qualsevol altre article pràcticament...

  • Unicorn Gris | 30-03-2018 | Valoració: 8

    Hola Montserrat.

    El teu conte està bastant bé, m'agrada, és imaginatiu, pobre noia, quasi em donaria pena si no fós una assassina amb sentiments suicides.

    És un bon relat de por, encara que es podria millorar en alguns punts. Bé, suposo que res és perfecte.

    Anima't i segueix escrivint.

    I ara un agraïment: gràcies per intentar animar-me en el meu article "el trist de la ciutat". Realment, alguns som incompresos... i, d'altres, víctimes. Què hi farem. Però cal seguir endavant. Faré més articles i no em desanimaré.

    Una abraçada.

  • Unicorn Gris | 30-03-2018 | Valoració: 9

    M'ha agradat el teu relat. Molt descriptiu i amè. Visca el nu femení.

    Crec que ets un bon autor i t'hauria de llegir una mica de tant en tant. En tot cas t'he afegit als meus preferits.

    Gràcies pel teu comentari al meu relat (sense bromes).

    Ens veiem, company.

  • Unicorn Gris | 28-03-2018

    Gràcies pel comentari, Loira.

    Petons, a reveure!!

  • Unicorn Gris | 28-03-2018 | Valoració: 8

    Es un article interessant.

    Potser si que tot estava planificat. Els catalans no som tontos (n'esric convençut). D'altra banda, aquesta situació no podia durar sempre.

    Confio en tu, Puigdemont.

    Visca la república catalana!!!

  • Unicorn Gris | 28-03-2018 | Valoració: 10

    Crec que tens molta raó en prevenir dels riscos de creure's massa la televisió. Per sort, tenim Internet per a contrastar informació i valorar la verosimilitud de cada mitjà.

    Costa fiar-se dels mitjans, tant mitjans informàtics com televisius!!

    Feliç resta de setmana santa!! Salut!!

  • Unicorn Gris | 27-03-2018 | Valoració: 10

    Pobra malaltona, quin mal tràngol ha passat, almenys la mare la vetllava...

    Un relat per a mi genial. I fàcil d'entendre al 90% (algun detallet no l'entenc, no soc jo cap geni).

    Has sabut triar un bon tema i l'has plasmat molt bé, felicitats.

    Ens veurem per Relats!!

  • Unicorn Gris | 25-03-2018 | Valoració: 10

    Un bon relat, imaginatiu, moralista en certa manera i bonic.

    Si déu és a la seva manera només una eina del poder i de la credulitat, aleshores apaga i fotem el camp.

    Jo no hi he cregut mai, en els miracles i en lo suposat sobrenatural. En tot cas, ja fa temps que no en passa, de miracles; ¿curiós, oi?

    Ens veurem, Vicent.

  • Unicorn Gris | 25-03-2018 | Valoració: 9

    Es un relat molt inspirador.

    Realment és un relat que fa pensar en el valor de la fe i de les creences. A vegades és millor creure que tenir, a vegades.

    La vida demana obediència i disciplina i, al no ser mai del tot segur l'èxit, calen creences i reforços morals. Un d'ells pot ser la filosofia i els seus valors morals.

    T'animo a seguir endavant. Salut!

  • Unicorn Gris | 12-03-2018 | Valoració: 9

    M'agrada aquest relat.

    Al principi tot es presenta bé, amb el passeig de dos enamorats, després l'atac de l'esquelet, i després que es desperta al seu llit recordant poca cosa. El relat és amè i fàcil de llegir i entretingut.

    Continua així.

    Una abraçada virtual.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: