Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

24 Relats, 74 Comentaris
7887 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web d'articles és diu Lletra Perenne i està a: http://ca.lletra-perenne.wikia.com

Actualment disposo de fòrum: http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Que vagi bé!!!

Últims relats de Unicorn Gris

  • Lluitant i visquent

    Unicorn Gris - 28-05-2018 - 36 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tinc 41 anys i vitalitat, encara tinc temps per descobrir i experimentar, tinc la certesa de no haver aconseguit pas tots els meus somins realitzats. (¿potser massa he somniat?). Quan miro el temps dels fòrums, ho veig com temps perdut, però ja fa anys que no hi vaig, els fòrums, per més

  • El rock d'Unicorn Gris, administrador.

    Unicorn Gris - 28-05-2018 - 26 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El rock d'Unicorn Gris, administrador Jo l'Unicorn només fama vull tenir, més de fet és complicat d'obtenir, m'agradaria saber quina és la solució, potser m'ho he treballar millor!! Rock, rock, rock, rock és el rock d'Unicorn, corn, corn les visites em farien feliç però això ho més

  • Si n'era un jove escriptor...

    Unicorn Gris - 10-05-2018 - 110 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Si n'era un jove escriptor, que volia alegrar a la gent i al feixisme combatre, Ram ram ram patatapam alegrar a la gent Aquest jove escriptor La Stoa va crear però quan la web va caure en desgràcia, es va dedicar al Portal Perenne, Ram ram ram patatapam Dedicar al Portal Perenne, més

  • Cançó sobre el no retorn als fòrums.

    Unicorn Gris - 25-04-2018 - 93 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    CANÇÓ SOBRE EL NO RETORN ALS FÒRUMS. Sona pel fons una música des d'un tocadisc dels antics: - Taaa, ta ta ta, ta ta taaa, ta taaa. I jo, des d'un llit sol, tombat cap a la dreta mentre que a l'esquerra, on no hi ha ningú, és d'un altre color, canto... - El dilema s'ha acabat, aix més

  • Estúpidament feliç, jo l'Unicorn.

    Unicorn Gris - 17-04-2018 - 89 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sé que al Racó i a Umbria, als fòrums hi tinc certs enemics, però jo passo del seu fòrum i bé me'n ric, sé que la tele és tant banal que passo de mirar-la gens i que els amics troben novia i alguns passen de mi, sé que la meva salut no és brillant, estic una mica cascat, però més

  • Sóc el trist de la ciutat.

    Unicorn Gris - 16-03-2018 - 278 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    SÓC EL TRIST DE LA CIUTAT. Vaig conèixer el Racó Català, la ilusió em va dominar, suposo que sempre he estat ambiciós; al principi va funcionar, però l'"spam" no el van tolerar, i la filosofia ni sentir-ne parlar. Sóc el trist de la ciutat, la gent m'ha marginat, bé m'haurà d més

  • La cançó del Tribunal Constitucional.

    Unicorn Gris - 01-02-2018 - 188 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    On li fa mal? On li fa mal? Té problemes en la nació? La independència fa el tostó? El Tribunal li ajudarà si això fa mal. Si té algun dels drets mal tutelats, o el govern ha abusat, potser cal el tribunal!! El Tribunal sempre té la seva solució, donar un bon i fort xarop de bas més

  • Poesia sobre Espanya, Catalunya i el 155.

    Unicorn Gris - 23-10-2017 - 231 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una poesia simple us vull contar, sobre el 155, Catalunya i Espanya. Un dia, malgrat les dificultats, Catalunya amb Espanya volia trencar, malgrat Espanya no ho volia acceptar. Malgrat els actes de violència, en el referèndum va guanyar el si, i Espanya diu que no té ningun valor, el més

  • En Till Eulenspiegel i el seu barril de llet.

    Unicorn Gris - 15-10-2017 - 140 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    ¿Sabeu qui és en Till Eulenspiegel? És un personatge literari, molt famós durant la Baixa Edat Mitjana, que anava de poble en poble guanyant diners per on podia i fent barrabassades de tant en tant. Aquí el veurem fent una de les seves més enginyoses. més

  • La vertadera raó de la ruptura de Marc amb la seva ara excompanya sentimental Eli (nom en clau)

    Unicorn Gris - 29-07-2017 - 189 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dia: ja fa alguns anys; lloc: en un carrer solejat de Tarragona. El Marc passeja amb son germà i de sobte li diu: - ¿Saps Roger? La noia que m’agradava, la Eli (nom en clau), he descobert que ella i jo som incompatibles. - ¿Perquè? ¿Què ha passat? – diu mon germà sorprès. més

  • Aventures de la Dragonlance. Demostració de la "amabilitat" dels monstres d'aquests móns.

    Unicorn Gris - 20-03-2017 - 379 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    És una habitació mal iluminada, però lo suficient com per entreveure-hi dos personatges: el primer, i molt més enorme, és un gran fimir lligat amb cadenes a un llit, i malferit per un combat molt llarg; l'altre, és un jovenet ésser humà que el mira amb mirada preocupada. La resta de persones més

  • La cançó de l’entreteniment filosòfic.

    Unicorn Gris - 29-12-2016 - 273 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La cançó de l’entreteniment filosòfic. L’home conegut com a Unicorn Gris, servidor vostre (UG) i el seu amic en TC caminaven per una avinguda de Reus. Parla en TC: - Així, UG, després de tant de temps fora de l’escenari d’escriptor, t’has decidit a tornar a escriure de nou? més

  • L'auca del Mixinet.

    Unicorn Gris - 05-11-2016 - 441 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Un bon dia, a casa de mon pare, un veí li va trucar; portava un gatet deliciós en braços, i si era d'ell li va preguntar. Mon pare li va dir que d'ell no era, però que el cuidaria bé si li volia donar; el veí no va trobar inconvenient en donar-se-li i el petit gatet s'hi va quedar. més

  • Osset de Peluix (60). Presentant al Martí, l’amic de “tatuatge”.

    Unicorn Gris - 26-09-2016 - 384 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Les quatre noies i el noi surten del Bailie’s i es troben amb el Martí, el noi punk que els espera. - Tu!! – Diu la Miranda. - Martí – diu la Esse, i corre als seus braços. - ¡¡T’he trobat tant a faltar!! El Martí li frega els cabells amb efecte, l’abraça i diu: - Jo tam més

  • Osset de peluix (59): Sobre els amors de la Esse.

    Unicorn Gris - 18-09-2016 - 296 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    - Simpy, com t’he de dir que, a mi, els amors no m’interessen. Només m’interessa mirar la televisió, llegir i anar al meu treball laboral. Sóc en bona part una solitària. ¿Estàs en contra de la gent així? - Pero – diu la Simpy – segur que deu haver-hi algun noi que… - Esper més

Últims comentaris de l'autor

  • Unicorn Gris | 20-06-2018 | Valoració: 9

    Magnífica poesia!!

    El riu de la vida, del que sempre necessitem prendre un glop diari tant sí com no... Poques coses són tant adorables com el riu de la vida.

    La poesia és senzilla però romàntica i val la pena de llegir, sobretot per no ser molt llarga.

    Jo sense el riu de vida tampoc podria viure... Ah, la vida.

    Gràcies per aquest bon relat. Salut!!

  • Unicorn Gris | 20-06-2018 | Valoració: 10

    He xalat bastant amb aquest article teu. M'ha agradat molt. Crec que és una excel.lent redacció sobre el valencià i (si puc dir-ho) el català. I fas una menció al grandiós Llull.

    I tens raó en que cal respectar al president d'una altra nació. Jo em sentiria temptat d'insultar al Rajoy a la cara si el veiés però espero que em controlaria perquè cal ser educat (i no perquè no pensi que es mereix els insults). El Rajoy ja no mana però va tenir un mandat nefast.

    El valencià és una varietat dialectal del català igual que ho és el català occidental o el mallorquí.

    Bé, m'enrotllaria més però no voldria ser pesat.

    Molt bon dia, ricardet. (tindràs un diminutiu com a nom però em sembles grandiós en certa manera).

  • Unicorn Gris | 02-06-2018 | Valoració: 9

    Sí que és un bon exercici literari, el fer reflexions sobre la futura parella.

    És un bon relat i ben escrit, en el que la dona que espera una parella ja s'imagina descordant-se les camises i passant un moment inoblidable de sexe, amor i fidelitat.

    Em recorda una cançó de la Chenoa que comença així (traduït del castellà): "Vull analitzar de quin home em vaig a enamorar".

    Molt bonic.

    Ens veiem per Relats!!!

  • Unicorn Gris | 20-05-2018 | Valoració: 8

    M'ha agradat el teu relat, David.

    Tot fa pensar en la llunyania de planetes sense explorar, en criatures semi-humanes agressives, en viatges intersiderals per naus autopropulsades... és un relat bastant bo. Millorable però bastant bo.

    Espero veure't per aquí aviat, David. En tot cas, que et vagi bé. I gràcies per l'estona entretinguda que m'has fet passar (altres relats d'aquesta web no ho varen aconseguir). Salut i continua endavant!!

  • Unicorn Gris | 03-05-2018 | Valoració: 10

    Hola Aurora.

    Em sembla que has fet un molt bon relat. Sense bromes. Com si fós (potser ho és, dit sense voler ofendre) una melodia. Crec que ets una dona romàntica, cosa en que no hi estic gens en contra perquè jo també sóc un romàntic entre altres motius.

    Tens raó en que és fomut el dia en que ens sentim dèbils i ens costa molt l'exercici de viure encara que estimem la vida.

    Em sembla que al final podríem ser bons relat-aliats tu i jo. Et recomano que miris les meves tres (sí, tres) direccions que ofereixo a Relats en Català (un és de Osset de Peluix, una novela d'amor meva). No et dic més per ara.

    I gràcies per comentar en el meu relat de "no tornaré als fòrums".

    Ja parlarem. Que vagi molt bé.

  • Unicorn Gris | 30-04-2018 | Valoració: 9

    M'agrada el teu relat.

    Jo tambè vull veure la meva nació, si no pot ser lliure, almenys amb la dignitat que coincideixo amb tu, mereix.

    Visca Catalunya lliure!!

    Salut!!!

  • Unicorn Gris | 21-04-2018 | Valoració: 8

    M'agrada el teu estil. Planer, agradable, entretingut, musical en certa manera... fa passar una bona estona, i ¿perquè demanar molt més?

    Aquest noi budista extrany d'ulls enormes era curiós de "veure" amb les teves paraules. Espero que no sigui agressiu...

    Gràcies pel teu comentari a aquell article meu.

    A reveure xicot!!

  • Unicorn Gris | 20-04-2018 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest microrelat, sincerament, maca.

    M'agrada com la dona renuncia al seu nom per a "convertir-se" en un personatge de llegenda, per tal d'obtenir fama. N'obté algun resultat positiu, bé per ella. I ho fa de casa en casa....

    Potser jo hauria de canviar-me el nom i fer com ella per tal d'obtenir fama d'una vegada.... No, és mig broma.

    Ens veiem per Relats. Cuida't.

  • Unicorn Gris | 17-04-2018 | Valoració: 8

    Hola Montserrat.

    Abans que res, gràcies per animar-me una mica en la meva cançó "El trist de la ciutat". vas ser amable tot i que el comentari va ser curt.

    En quan al teu relat, paraula que l'he llegit de la A a la Z, però, sense voler ofendre ningú, no l'he entès molt. No molt. Una dona que compra un despertador, un guàrdia civil que apareix i desapareix, el despertador que sona sobtadament, el teu home amb una altra dona.

    Potser serà que no sóc un geni (sense bromes: no ho sóc, em faltaria molt per a ser-ho), però no he entès molt el teu relat. No senyor. Ho lamento.

    Malgrat tot, i sincerament, et diré que, encara que no entenent-lo molt, m'ha entretingut. Un diamant en brut que val la pena d'acariciar, segons opino jo. Insisteixo, sincerament.

    Res més sobre aquest tema.

    Ens veiem per Relats, espero. Una abraçada.

  • Unicorn Gris | 07-04-2018 | Valoració: 10

    Em sembla un relat bo, dinàmic, visual, bastant atractiu, i relativament ben explicat.

    Si l'he entès bé, es tracta d'un lleó que té atemoritzat un poble, fins que surt un frare que, amb la seva mirada i presència, l'espanta, i aleshores es manté l'atmósfera visual.

    Està ben aconseguida l'atmosfera del relat, de misteri, fins i tot dels trossos que no acabo d'entendre del tot.

    T'animo a seguir escrivint.

    Una abraçada.

  • Unicorn Gris | 30-03-2018 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu relat.

    Realment, algnes persones (no és el meu cas, almenys no generalment) els agrada presumir de bon cos si en el seu cas el tenen. Conec una noia que possiblement també li agrada presumir de cos. És una interessant reflexió, encara que és humorística, sobre la gent de majoria d'edat o poc menys a qui li agradi presumir de "cos serrà". Insisteixo, no és el meu cas.

    Moltes gràcies pels teus comentaris.

    Ens veurem!!!

  • Unicorn Gris | 30-03-2018 | Valoració: 9

    Està bastant bé aquest relat de com una noia vol ingressar en un grup d'assassins. No sé, l'he trobat entretingut i agradable. Segueix així. Una abraçada.

  • Unicorn Gris | 30-03-2018

    Hola Marteta.

    Abans que res: no voldria ofendre...

    No sóc ningun geni però en tot cas no he entès gaire el teu relat. I sóc una persona que no solc fer dues o més lectures al mateix relat.

    Pel que sembla, parles de la mort...

    Crec, en tot cas, que tens molt de talent en brut i per això t'escric aquest comentari, animant-te a seguir endavant. No escric per fotre... no és aquest el motiu d'aquest comentari.

    Ànims i endavant!!

  • Unicorn Gris | 30-03-2018

    No sé, Montserrat.

    ¿Qui m'assegura que t'hagis llegit l'article? No em dius res sobre el seu contingut... Aquest comentari podria haver estat de qualsevol altre article pràcticament...

  • Unicorn Gris | 30-03-2018 | Valoració: 8

    Hola Montserrat.

    El teu conte està bastant bé, m'agrada, és imaginatiu, pobre noia, quasi em donaria pena si no fós una assassina amb sentiments suicides.

    És un bon relat de por, encara que es podria millorar en alguns punts. Bé, suposo que res és perfecte.

    Anima't i segueix escrivint.

    I ara un agraïment: gràcies per intentar animar-me en el meu article "el trist de la ciutat". Realment, alguns som incompresos... i, d'altres, víctimes. Què hi farem. Però cal seguir endavant. Faré més articles i no em desanimaré.

    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: