Cercador
Un exemple del que no faria mai un heroi. La web Lletra Perenne us presenta Edu
Un relat de: unicorn_gris- Compartir:
Situació: en una partida de rol, estàvem en tot cas el director del joc, jo mateix, un jugador que es diu Edu i li posen l'apelatiu de "Destroyer" (aviat el veureu en acció), el director de la partida, una noia de la que no sé gran cosa i, crec recordar, dos altres nois dels quals jo no en sé res ni els coneixia d'abans.
Estàvem jugant la partida...
(La partida era en espanyol, però jo li donc una traducció al català.).
Els Personatges estem tots en la partida, buscant un castell (dic els personatges, no els jugadors reals), quan ens trobem uns simples vianants pel carrer.
Els hi preguntem (fent de personatges dintre del joc de rol amb el director, no en la nostra realitat de jugadors) la direcció del castell. Ells ens donen unes indicacions al respecte.
Aleshores els personatges no jugadors es disposen a deixar-nos per a recórrer el seu camí, tal i com ens explica el director.
En aquestes que l'Edu Destroyer ens dóna una idea:
- Esperem a que ells ens donguin l'esquena, treiem les escopetes, ¡¡i els matem!!
Instantàniament, tots els altres jugadors, inclòs jo, vam dir que sí, que això faríem.
El director estava com horroritzat.
- A veure si ens entenem - diu ell; - us trobeu amb unes persones desconegudes pel carrer, li pregunteu per una direcció, us dónen la direcció per seguir, us donen l'esquena, ¿i els mateu?
- Síííííí!!! - dic jo.
Aleshores el director va buscant informació al joc de rol i a les fitxes dels jugadors per a que els nostres personatges facin la matança. El director es veia obligat, ja que atacàvem per l'esquena, a donar-nos una bonificació per tenir aquest cert advantatge d'atac per sorpresa (les regles del llibre són així i no diferencien entre assassins bojos i herois combatents). En fi, mentre el director anava fent els assumptes de la partida, jo li vaig dir:
- ¡¡No som herois!!
El director m'alça la palma de la ma per a que em calli sense desviar la vista dels llibres i fulls, i només em contesta:
- Ja es nota, ja.
(És a dir: "ja es nota, ja, que no sou herois").
Després d'això, no recordo gran cosa de la partida, excepte, borrosament, que vam entrar dintre del subterrani d'un castell a través d'un passadís secret.
Ja aneu coneixent a Edu Destroyer. Salut!!
Estàvem jugant la partida...
(La partida era en espanyol, però jo li donc una traducció al català.).
Els Personatges estem tots en la partida, buscant un castell (dic els personatges, no els jugadors reals), quan ens trobem uns simples vianants pel carrer.
Els hi preguntem (fent de personatges dintre del joc de rol amb el director, no en la nostra realitat de jugadors) la direcció del castell. Ells ens donen unes indicacions al respecte.
Aleshores els personatges no jugadors es disposen a deixar-nos per a recórrer el seu camí, tal i com ens explica el director.
En aquestes que l'Edu Destroyer ens dóna una idea:
- Esperem a que ells ens donguin l'esquena, treiem les escopetes, ¡¡i els matem!!
Instantàniament, tots els altres jugadors, inclòs jo, vam dir que sí, que això faríem.
El director estava com horroritzat.
- A veure si ens entenem - diu ell; - us trobeu amb unes persones desconegudes pel carrer, li pregunteu per una direcció, us dónen la direcció per seguir, us donen l'esquena, ¿i els mateu?
- Síííííí!!! - dic jo.
Aleshores el director va buscant informació al joc de rol i a les fitxes dels jugadors per a que els nostres personatges facin la matança. El director es veia obligat, ja que atacàvem per l'esquena, a donar-nos una bonificació per tenir aquest cert advantatge d'atac per sorpresa (les regles del llibre són així i no diferencien entre assassins bojos i herois combatents). En fi, mentre el director anava fent els assumptes de la partida, jo li vaig dir:
- ¡¡No som herois!!
El director m'alça la palma de la ma per a que em calli sense desviar la vista dels llibres i fulls, i només em contesta:
- Ja es nota, ja.
(És a dir: "ja es nota, ja, que no sou herois").
Després d'això, no recordo gran cosa de la partida, excepte, borrosament, que vam entrar dintre del subterrani d'un castell a través d'un passadís secret.
Ja aneu coneixent a Edu Destroyer. Salut!!
l´Autor
61 Relats
164 Comentaris
35990 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Em presento.Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).
Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.
El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .
El meu nom de Twitter és
"El Dorat"
El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com
El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .
La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .
Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .
Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
https://lletra-perenne.fandom.com/ca/wiki/Lletra_perenne_Wiki#Continguts_del_Cosmos_Perenne_en_la_web_Relats_en_Catal.C3.A0
Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".
Que vagi bé!!!
Últims relats de l'autor
- La probable aventura del ''Blacky'' després de morir i la seva trobada amb els filòsofs ''energúmens''.
- Un exemple del que no faria mai un heroi. La web Lletra Perenne us presenta Edu
- El comissari González i Juan Cuesta busquen tenir la tarda lliure.
- Adéu, Racó Català i Comunidad Umbria
- Sobre el mediatisme en el Facebook i les altres webs
- La carn és dèbil... però l'esperit és fort.
- La cançó de la passionària de Marc Corbera i l'administrador de la web.
- El present del Portal Perenne
- Avui pot ser un gran dia.
- Poesia sobre la política.
- La Diada de Catalunya.
- Oda a la filosofia
- Arriba el Perennito.
- Aquest sóc jo.
- Perquè jo no sóc cristià, resumidament.