Contes del Raval: El sol de la Mercè

Un relat de: Eric Martinez
Era el primer dia de primavera, i les flors començaven la seva infantesa entre les herbes ja madures que componien els espais mig il·luminats de la ciutat.

A poc a poc pujava el carrer de Perecamps amb l'objectiu de trobar-me amb el meu "Sol". Li deia així de manera afectuosa, ja que el seu nom, coincidia amb un vell conte que anomenava a l'estrella amb un nom propi. Lorenzo.

Era un home madur, d'uns cinquanta anys aproximadament, que havia dedicat tota la seva vida a la literatura. Per aquell temps treballava a un centre educatiu (per anomenar d'alguna forma als centres dedicats a l'ensenyament en aquella època).

- Entra Mercè.

Em deia des de la finestra que donava al carrer.

Entre cafès i llibres d'autors clàssics, el sol em parlava de literatura, del sentiment i la soledat d'escriure.

Era un home molt interessant des del punt de vista intel·lectual, i molt atractiu, des del sexual.

-Aquesta nit tinc una cita amb un llibreter experimentat, vol comprar-me un dels meus "Quijotes" voldries venir a llegir els documents de compra? La meva vista no val per a res aquests dies, i no vull que m'enganyin.

Carinyosament vaig acceptar la invitació.

-Merda! M'he adormit!

Deia mentre baixava el carrer de les Drassanes.

En arribar al carrer, em vaig trobar a tot un conjunt de guàrdies custodiant el pis del meu sol.

-No pot passar senyoreta, hi ha hagut un assassinat.
-És el meu mestre... Viu aquí...
-Ho sento moltíssim, senyoreta... De tot cor li dic.

En aquell moment la lluna es va fer la matrona del meu cel. El meu sol havia mort. I la llum s'havia apagat.

Mesos després el guàrdia em va cridar a comissaria... Havien capturat l'assassí. Semblar ser que era un monjo desequilibrat que havia matat el meu sol, perquè aquest s'havia negat a vendre-li el Quijote.

-Tenim el llibre, senyoreta, crec que li pertany.

En obrir el llibre, vaig poder veure que una dedicatòria ocupava tots els espais blancs de la pàgina inicial de la novel·la.

-Per la meva alumna, perquè la llum de la teva vida no s'apagui mai.

En llegir aquestes paraules, unes llàgrimes van recórrer el rostre de la Mercè.

-Senyora Rodoreda, aquest relat és increïble, forma part de la seva obra narrativa?

Va dir un estudiant que omplia la sala de conferències.

-Ara forma part del meu record, de la meva anima, i del meu cor.

Comentaris

  • Un excel.lent relat, i molt emotiu.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 07-04-2020 | Valoració: 10

    Hola Èric.

    M'ha agradat el teu relat, de com la dona inesperadament per a ella perd un per dir-ho així mestre i acaba desconsolada. Malgrat tot, la història té un final relativament feliç. Pobre home, descansi en pau.

    Tens, almenys en aquest relat, un estil tendre i maco de fer les coses, que no sé si és comú o no tant en tu, vaja. Ben aconseguit.

    Ens veurem per relats.

    Una abraçada!!

  • Hola de nou, Eric[Ofensiu]
    Romy Ros | 04-04-2020 | Valoració: 10

    He de reconèixer que he llegit alguns dels teus contes del Raval i aquest del sol de la Mercè, és el que més m'agrada perque te un contingut tendre que em corpren. I com una petita novel.la negra, el del comissari Ribot també té el seu encant.

    Et convido a que et passegis per la meva pàgina i comentis algún dels meus. tinco curiositat per conèise la teva opinió. Moltes gràcies i t'envio una salutació cordial
    Romy Ros.-

  • Gràcies...Eric Martínez...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-04-2020

    Gràcies Eric, pel teu amable comentari: Romanticisme, en el meu poema, en el qual em dius que és romanticisme pur i per a recitar-lo davant la posta del sol.
    Saluts
    PERLA DE VELLUT

  • Record en el cor[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-04-2020 | Valoració: 10

    Tot va esdevenint-se en el relat com a una posta de sol, amb una bona dedicatòria que ressalten en les pàgines inicials de la novel.la. Molt entretingut i amb bona cessió.
    M'ha agradat molt, Eric.
    Salutacions

  • Eric Martinez | 04-04-2020

    Moltísimes gràcies Nil, de tot cor!
    I tant que tinc correu es aquest.
    ericsantacoloma@hotmail.com

    No dubtis en escriurem, tots ajuda es ben rebuda.

  • "Lorenzo"[Ofensiu]
    Nil | 04-04-2020 | Valoració: 10

    Els teus relats tostemps s'ha ambienten en el Raval, en aqueixa Barcelona de reminiscències vuitcentistes que tan enyoro, i no pas perquè l'hagi conegut, sinó perquè la sento quan em passejo per llurs carrers estrets, humits i pudents... M'encanta com hi fas encabir els teus personatges, com es mouen per la zona, hi percebo la brisa del port, el sol, i els núvols. Però sobretot em delecto amb l'entramat de la història que expliques, amb situacions que acaben sacsejant el lector pel seu inesperat final. Llàstima que no tinguis un correu on et pugui suggerir algun canvi de paraula, que faria el relat més precís i punyent. Però això no obstant, on hi ha talent i ha talent! Salut, Nil.

  • Moltísimes gràcies[Ofensiu]
    Eric Martinez | 03-04-2020

    Moltísimes gràcies de tot cor!! Tant aquests comentaris com els altres, es un honor ser llegit per gent tan maravellosa.

    Una forta abraçada

    Eric

  • Sorpresa[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-04-2020

    Collons, quin final. Aquí sí que t'has lluït. Es podia esperar qualsevol cosa, però no això.
    Molt bé, com sempre; i jo diria que cada vegada millor.

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Romy Ros | 03-04-2020 | Valoració: 10

    Molt el teu relat! Com en una novel.la de ficció en pocs minuts expliques una bna història. Un final de sorpresa que posa la guinda al relat. Gràcies per compartir!
    T'envio una cordial salutació.- Romy Ros-

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: