El Tafaner

Un relat de: Olga Cervantes
Des de la duna estant, albiro tota la platja que, esquitxada de pell blanca encara sense bronzejar, m’ofereix aquest bon matí de Març. Ocult entre les canyes, observo els nudistes inerts com despulles de l’últim temporal que, havent-se endut la gentada juntament amb la sorra i les algues, els retorna ara, amb les seves motxilles, tovalloles, bronzejadors i llaunes. Així, com si fossin ja al vestíbul de l’infern, jeuen de bocaterrosa com una premonició de la posició que els pertoca. En veritat us dic, m’estava avorrint de mala manera en aquest primer dia de vacances quan tot d’una, la vaig veure aparèixer. Sí, els àngels sol•lícits també en tenim, d’això que en diuen vacances. Es clar que jo no hi veig la diferència entre aquests indolents i els altres. Potser els indolents que jeuen al purgatori del Dant són més divertits quan, també de bocaterrosa, treuen el nasset del llot. Deia que, com per confirmar les meves cavil•lacions, apareix per la vora, una dona pèl-roja que arrossega un vestit de núvia i plora, però la gent no la mira, no la sent, l’ignoren. Avui hi ha una riba magnífica, llarga i plana, amb tolls d’aigua presonera, on el cel s’hi emmiralla. La dona s’atura, on l’aigua no l’atabala i es comença a colgar amb el vestit de núvia abandonada. Es posa el cosset de blonda, color mar de cava i oculta els pits, tan feliços avanç en l’aire, deixant només un escot de barca. Tot seguit, agafa la faldilla de seda i com si fos de sorra, se la tira per sobre, amagant el pubis enfosquit d’ombres. Només resta en la humitat de la sorra, l’estela de volants d’una cua tenebrosa que, entre llàgrimes i sal, busca la profunditat de les roques. Surto esverat del meu observatori en veure-la caminar cap a l’infinit, cap a l’eternitat i, quan l’aigua li arriba a la cintura, desplego les ales de tul, cobrint-li els cabells, com protegint-li l’aura. El resultat és magnífic! S’ha convertit en una gavina i s’assembla a mi, si més no en les ales.

Comentaris

  • Significats evocadors[Ofensiu]
    aleshores | 05-05-2020

    Significats evocadors els del relat que es desenvolupa amb un llenguatge que li escau. La dona arrossegant per la platja el vestit de núvia és original i suggeridor.

  • Els Josepets[Ofensiu]
    Nil | 28-02-2020

    En resposta al teu comentari: Els Josepets són els lilàs (Syringa vulgaris) ?, si és així mai ho havia sentit dir que també es digués d'aquesta manera , bonic nom! Jo, com els meus poemes són autobiogràfics, per força ha de sortir la flora que sempre m'ha acompanyat, primer com a treballador de la terra i ara com a jardiner. Estic molt cofoi que tingui tanta dona seguidora dels meus poemes. Jo crec que es degut, tenint en compte que els meus poemes versen sobre homes que desitgen els homes, a que no caic en l'error d'ésser vulgar. Ans tot lo contrari, sempre procuro cerca la bellesa en les paraules i en les formes, per més sòrdida que sigui l'experiència viscuda. Abraçada carina a totes vosaltres!, i també, a vosaltres nois i homes....

  • Nudista[Ofensiu]
    Nil | 22-02-2020 | Valoració: 10

    Els àngels són uns treballadors infatigables que són per tot arreu.... protegint-nos i inspirant-nos. un relat, al començ, força misteriós, però al final prou clar. M'ha encantat com descrius de forma realista l'atmosfera de la platja. Nil.

  • Magnífic!![Ofensiu]
    Materile | 21-02-2020 | Valoració: 10


    Un relat molt ben escrit ple de poesia i molta imaginació. M'ha agradat moltíssim, per tot el que significa.
    Felicitats!!!!
    Una abraçada,

    Materile

  • Un relat misteriós i bo.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 18-02-2020 | Valoració: 9

    M'agrada aquest relat. Des del principi es veu una aura de misteri, i al final, per sorpresa, l'home i la dona es transformen en gaviotes. Que sorprenent!! M'ha agradat. Salut, Olga, ens veurem per aquí espero!!

  • El vol de l'àngel[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-02-2020 | Valoració: 10

    Hi ha àngels que ho veuen tot, fins i tot tenen pinta d'ocell marí. Grallen observant l'entorn, cercant aliments de tota mena. Un repàs per la literatura clàssica, (records a Florència i un escriure tan poètic com l'escenari que descrius. La indolència s'haurà d'esperar, caldrà una lectura pausada. Una forta abraçada!

    Aleix
    !)

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

41 Relats

243 Comentaris

26510 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.