El comissari González i Juan Cuesta busquen tenir la tarda lliure.

Un relat de: unicorn_gris
Observació: aquesta història passa evidentment en el passat "real" de la serie Aquí no hay quien viva, quan la senyora Paloma encara no havia mort; el comissari Otilio González és un personatge de creació en certa manera de mon germà i meva alhora.

Però passem a la història.

Caminant tranquilament, el senyor Juan Cuesta arriba a una pis, li obre la porta casualment un veí i puja fins al cinquè pis. Enseguida truca a la porta del cinquè segona. Està pensant en alguna cosa...

Responent a la seva trucada, un home entrat en anys però amb un caràcter molt viu li obre la porta, el mira amb curiositat i diu:

- Què passa? Què vol?

- Sóc Juan Cuesta, president de la comunitat Desengany 21, per servir-lo!!! - I dient això es posa ferm. Evidentment, Juan Cuesta parlaria en castellà, però he preferit traduir-ho al català per respectar la llengua bàsica d'aquest article.

- Ja - diu el comissari González, qui és evidentment l'home de la porta que viu en aquest pis. - ¿I què vol vostè?

- Vostè deu ser el comissari González, el marit de la senyora Desdèmona, si no m'han informat malament... - diu en Cuesta.

- No, no, vostè està ben informat. I li torno a repetir: ¿què vol vostè? - li pregunta el comissari.

En Juan Cuesta s'adelanta, amb tranquilitat, per parlar a Otilio González a l'orella; ell es deixa fer. En Juan Cuesta li diu fluixet:

- (Doncs veurà, jo sé que fa anys la seva senyora Desdèmona i la meva senyora Paloma eren molt amigues. Podríem intentar de reunir-les a les dues per una tarda i així podríem tenir la tarda lliure.).

En González ho ha escoltat tot. En aquests moments, justament, la Desdèmona apareix des de darrera del comissari i diu:

- ¿Què passa, maleït siga? - Assenyala el Cuesta: - ¿I qui és aquest?

- Oh - diu el comissari intentant al màxim de fingir una casualidad: - Desdèmona, et presento en Juan Cuesta; és el marit de la teva amiga, la Paloma.

- Què dius? Jo no conec ninguna Pal... ¿Com? ¿La senyora Paloma, dieu? Oh, i tant que la conec!! Erem molt bones amigues al colegi!! De fet, més d'una vegada compartíem els novios!!

Tant a Juan Cuesta com al comissari se'ls dilaten els ulls al sentir això.

- Ah sí? - diu el González. - ¡¡Que cabrones!! Vull dir... ¡¡Que amigues!!

I així va ser com tant Cuesta com González aviat paren poder disfrutar de la resta de la tarda lliures.




---------------------------------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://lletra-perenne.fandom.com/ca

Comentaris

  • Final sorprenent...[Ofensiu]
    Romy Ros | 19-03-2020

    Un final sorprenent ! Enhorabona

  • Bona traducció![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 21-02-2020 | Valoració: 10

    Fa molts anys que jo també seguia aquesta sèrie i m’ho passava molt bé.
    Una abraçada de Pinya de rosa

  • Teatre![Ofensiu]
    Eric Martinez | 20-01-2020

    M'encanta el conflicte, la teatralitat del relat, i "Aquí no hay quién viva" jejeje
    Bon relat!

    Eric

  • Escala de Veïns...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 05-01-2020 | Valoració: 10

    Les teves històries sempre estan amarades d'un efecte sorpresa! conten la quotidianitat de la vida sota el teu prisma...Que és força estrambòtic i xocant per les sortides que tens! Sempre va bé llegir a R.C algú que digui coses diferents... Si més no les teves són un llibre obert de tu i això a mi em suggereix que ets una persona sincera, noble i per damunt de tot senzilla. Bon any company, Nil.

  • Hola Unicorn Gris....[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-01-2020

    He entrat en el teu bloc de Lletra Perenne... i he estat llegit algunes coses interessants. d'això que vas publicant...
    M'ha agradat com descrius els pensaments filosòficament. Són prou bons.
    Sobre Jesucrist i altres.
    Saluts
    Perla de vellut

  • Tarda lliure [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-01-2020 | Valoració: 9

    Molt entretingut i molt adient a l'estat del comissari González i Juan Cuesta, els quals són tan bons que a poc a poc, van passar molt bé aquella tarda lliure.
    Ja ja ja ja ja... M'ha fet riure un tant. La senyora Desdèmora és la que més ha tingut companyia.
    Saluts...
    Perla de vellut

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de unicorn_gris

unicorn_gris

61 Relats

164 Comentaris

35629 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és
"El Dorat"

El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com

El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .

La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .

Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
https://lletra-perenne.fandom.com/ca/wiki/Lletra_perenne_Wiki#Continguts_del_Cosmos_Perenne_en_la_web_Relats_en_Catal.C3.A0

Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".

Que vagi bé!!!