Conversa amb una pedra

Un relat de: Atlantis
Conversa amb una pedra

Obre’m la porta pedra enclaustrada
feta de marbre, cal, sofre o arena,
roca trencada, bocí de carena
que has baixat riu avall tota esbancada.

No tinc cap espiell, ni balconada
que soc compacta, dura, que vaig plena
de plor eixut, del cor de l’assutzena
feta de foc d’un mal llamp calcinada.

No tinc boca ni veu ni mans ni peus
ni ventre, ni tinc cor per crear llaços,
Fòssil i muda i pètria. Sóc així.

No tinc mots ni moixaines ni altaveus.
Mirades ni adjectius no son capaços
de fer-vos arribar el meu sentir.




Comentaris

  • No coneixia la conversa..[Ofensiu]
    Magda Garcia | 30-04-2023

    ..amb la teva pedra i m'ha fet molta gràcia llegir-la. Enhorabona Atlantis! I gràcies pel teu comentari al relat de la pedra del DA. Cordialment, Magda.

  • Intimitat[Ofensiu]
    SrGarcia | 13-03-2020

    Una poesia que fa pensar. No és senzill sentir-se identificat amb una pedra, som massa diferents; però precisament potser és aquesta distància el que ens atreu. La pedra no té ulls ni portes, viu una vida tancada en ella mateixa.
    Nosaltres potser ens en cansem de viure massa de cara a l'exterior i enyorem la vida concentrada dels minerals.
    Tota matèria imaginada és finalment la imatge d'una intimitat.

  • Poesia de l'ànima[Ofensiu]
    Canela fina | 02-03-2020 | Valoració: 10

    Gràcies pel teu comentari al meu relat "M'agrades molt", m'alegra saber que vas entrant al meu estil i que t'agrada, de vegades sóc més explícita i altres menys, va com va això. Sempre però, intento escriure des de les sensacions i emocions que genero, que em generen, que observo i tu, amb la teva poesia m'has fet sentir i gaudir d'una bona lectura. No acostumo a llegir gaire poesia, la teva m'agrada. Abraçada ;) ens llegim!

  • Sòlida descripció[Ofensiu]
    llpages | 19-02-2020 | Valoració: 10

    És el primer cop que llegeixo quelcom teu, Atlantis. I m'ha agradat. Per la solidesa del sonet, impecable, i per la senzillesa de la descripció, tan austera com una pedra. Això d'escriure de manera entenedora és molt difícil, jo sempre caic en el parany de fer servir algun que altre mot poc comú, i sempre em quedo amb el rau-rau de l'esnobisme barat.
    Seguiré llegint-te, sempre m'han fascinat els relats breus però rics en missatge.

  • Quin goig![Ofensiu]
    kefas | 19-02-2020

    Quin goig ! Un sonet en decasíl•labs !

    Ara no es porta la musicalitat en les formes. Les muses abominen de qualsevol servitud física i, sovint, també de la servitud de la raó quan il•luminen els artistes de la paraula. Només valen les emocions, criden els pregoners de la llibertat. I els carcellers se’n alegren. Perquè no hi ha material més mal•leable que l’emocional.

    Magnífic el poema de la Szymborska i també magnífic el teu. La poesia no cal explicar-la. Cadascú en traurà el seu propi plaer o profit. El primer poema, el de la Szymborska m’explica que tot és pedra, tot està fet de la mateixa matèria. Som pedra també, però no sabem participar en el món com a pedres. Per això no ens podem entendre.

    El teu poema em diu que la pedra és un altre no-jo, Expliques la pedra com allò que no és. No és humana i per això no ens hi podem comunicar. Aquesta és la més comú de les sensacions entre nosaltres i l’expliques esplèndidament. Enhorabona.

  • Aclariments.[Ofensiu]

    No coneixia pas la poetessa polonesa Wisława Szymborska i tampoc que havia estat traduïda al català per en Josep Maria de Sagarra. Agraeixo els teus aclariments. Nil

  • Gràcies...Atlantis...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-02-2020

    Gràcies pel teu amable comentari al meu poema, sobre "Cauen les estrelles", en el qual em dius que és tendre i original i m'animes a fer poemes d'altres classes.
    Ja veuré aquesta Wislawa, que m'aconselles i la llegiré. Et done les gràcies també per l'alariment que has posat sobre el teu relat.
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • De pedres i ànimes[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-02-2020

    Per a mi, tot és un. Vull dir que l’ésser humà parla amb les pedres, sí però, tant els mots de la persona com els de la pedra, els posen el mateix cervell i la mateixa ànima, els de l’esser humà. Nosaltres ens ho fem tot, podem interpel•lar pedres, cabells, gotes de pluja, i ens contestaran en la mesura en que la nostra imaginació (i la nostra necessitat) tinguin la capacitat de crear respostes. I a la vegada és gran la temptació de creure que la contestació no hagi sortit de dins nostre sinó que hagi vingut de fora. Converses íntimes en equilibri amb l’entorn i que ens fan bé.

  • *Aclaració[Ofensiu]
    Atlantis | 19-02-2020

    Moltes vegades davant del poema escrit per mi poso un epígraf del poema I/o text que me l’ha motivat. Aquest està inspirat en un poema de Wisława Szymborska, poeta polonesa guanyadora del premi Nobel de literatura l’any1996. És reconeguda per haver escrit poesia filosòfica amb un llenguatge comprensible per a qualsevol persona i per la seva senzillesa.
    Té un poema que s’anomena precisament així: “Conversació amb una pedra.” Comença així:
    “Truco a la porta de la pedra
    -sóc jo, deixa’m pasar
    -No tinc porta-diu la pedra”
    Wislawa Szymborska. Ed Columna 1997. Traducció de Josep Maria de Segarra.

    Després continua parlant amb la pedra i amb altres elements de la naturalesa: La fulla, la gota d’aigua, un pèl del cabell.
    Aquesta porta de la pedra, és la que em va portar a personalitzar la veu del poeta i la impossibilitat de comunicació i vaig escriure el sonet. Jo crec que el meu poema gira cap un altre sentit del que fa Wislawa que és més filosòfic. Però com que es molt fàcil plagiar a dins d’un fòrum , voldria aclarir des de on he escrit al poema i al mateix temps donar-vos a conèixer aquesta poeta polonesa, que val la pena. Té un llibret petit que es diu “Instant” en català. Els demés poemes que he llegit han estat en llengua castellana. Llegiu-la. Val molt la pena.

  • Simpàtic article.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 18-02-2020 | Valoració: 8

    Una pedra, un element d'allò més simple, vivint aventures i peripècies... Que original que és aquest relat. Felicitats. I procura fer-ne algun de semblant.

    Ens veurem per Relats, espero!!

  • Món mineral[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 18-02-2020 | Valoració: 10

    Malgrat que al nostre planeta el món mineral no pot allotjar cap esperit rencannat, si que aquí pot transmetre o projectar certa vibració. Energia provinent de l'entor. Atlantis, la teva poesia, Conversa amb una pedra, és una meravella de poema que rodola per si sol en estar escrit amb summa mestria i sobretot amb cert coneixement de causa. I és què, conscient o inconscientment, has sabut veure que una pedra és una projecció de la nostra consciència. Una abraçada, Nil.

  • Vibració[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 18-02-2020 | Valoració: 9

    Malgrat que al nostre planeta el món mineral no pot allotjar cap esperit rencannat, si que aquí pot transmetre o projectar certa vibració. Energia provinent de l'entor. Atlantis, la teva poesia, Conversa amb una pedra , És una meravella de poema que rodola per si sol en estar escrit amb summa mestria i sobretot amb cert coneixement de causa. I és què, conscient o inconscient, has sabut veure que una pedra és conscient . Una abraçada, Nil.

  • Si la pedra no parla, l'has feta parlar.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-02-2020 | Valoració: 10

    M'ha admirat com has fet un sonet a la pedra, la qual és un objecte més que hi ha en el món. No té ni boca, ni veu, ni mans, ni peus.
    Redola en el món i ens fa molta falta per a la vida en general, doncs sense ella no haurien eixits les primeres cases.
    Enhorabona, Atlantis.
    Perla de vellut

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

160 Relats

1368 Comentaris

98444 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com