Li he posat un 7 per la ultima frase que m'agradat molt molt.
Per la resta mira... se m'ha fet una mica llarg i tot, tampoc crec que calgués allargarse tan en una amenaça.

Seria possible algun relat en que algu no acabi morint? va bé de tan en tan canviar una mica de tema i deixar a tothom viu per variar, faria el relat més alegre!

Hi ha una frase feta que diu "Es tan lleig com pegar a un pare". Doncs imaginat lo malament que sona matar una mare...

Es nota que hi ha sentiment, però pel meu gust es massa radical. En tot hi ha un límit, i cadascú ha de posar-se el seu límit, fins a on esta disposat a sacrificar.
Renunciar si ho has intentat no es pas una traició.

Aquest m'ha agradat per què ets tu mateix, es nota quan toques un tema que t'escau, no pas aquell de la barca que no cuallava amb tu. (ara si XD)

Ui, me equivocat de poema, el comentari d'abans ha d'anar al "Has canviat".

Pel que fa aquest no se, el trobu massa trist... suposu que m'agradaria si diguessis el motiu del marginament

Aquest m'ha agradat per què ets tu mateix, es nota quan toques un tema que t'escau, no pas aquell de la barca que no cuallava amb tu

Estic amb la noia. Sortir del pacifisme no es la solució.

Pel meu parer el primer paragraf em sobra, es molt pesat i practicament no aporta cap informació. Tot i això m'ha agradat

Per ser un poema crec que li falta sentiment, lo del mar es macu i tal, però no desperta massa interés.

Per cert, que vol dir màstir?