Cercador
Viva mai fóra
Un relat de: Amskr- Compartir:
Entre burles i rialles,
tots d'ella en parlaven
mirades que ferien
paraules que enlloc duien.
Del seu poble tots se'n reien,
era feble el seu món
i morta el pou va caure
sense ni poder dir un trist adéu.
Ara desolats tots la recorden
maltreida per el seu ser no ser
i enrera volen tornar
però ella el fons ja ha caigut.
Ja d'ells feliços no en seran
en raó culpables se senten
i mai podran evitar d'ella
la seva presència enyorar.
En silenci, del torment al malson
plors d'ella no descansen
nit i dia no perdona ni oblida
per a ella la vida li ha sigut negada.
||*|| Amskr ||*||
Comentaris
-
Comentari del ramon[Ofensiu]Ponss | 12-11-2006 | Valoració: 5
Ui, me equivocat de poema, el comentari d'abans ha d'anar al "Has canviat".
Pel que fa aquest no se, el trobu massa trist... suposu que m'agradaria si diguessis el motiu del marginament -
...[Ofensiu]Amskr | 11-11-2006
Ramonet, ramonet..., sé on vius
-
Comentari del ramon[Ofensiu]Ponss | 11-11-2006 | Valoració: 8
Aquest m'ha agradat per què ets tu mateix, es nota quan toques un tema que t'escau, no pas aquell de la barca que no cuallava amb tu