Guerrer

Del torment a l'enuig no puc evitar recordar com en les seves mans derrotat jo caigué, i amb mi l'imperi es desfer. Abatuda així, tota esperança per avant sempre anar, tancat entre escletxes que ni la llum de l'alba deixaven pas, mentre ennoblides en ombres de humiliacions perdudes en el temps, s'escoltaven sons de dolor que ja mai descansaran en la meva ment. Fóra víctima del meu propi complot i traït per l'esquena m'atraparan amagats entre els meus. Ni la seva cara gosaran mostrar-me. Però no s'adonaran que lliure altre cop em deixaran i amb mi l'odi i la ràbia la seva tomba per sempre cavaran. Armat de coratge i valor com llegendaris cavallers del passat que l'horror sembraran entre la misèria que el seu món voltava, m'he despertat de la penombra de la seva repressió, m'he aixecat més fort que mai i jurant venjança la guerra, tot sol, els he declarat.

L'ànima m'heu ferida i el cor enganyat amb les vostres promeses, desitjos incomplets, i totes aquelles farses que us han deshonrat temps rera temps, covardia que ben cara pagareu. El record sempre viu, sempre present. Jo ni oblido ni perdono i podeu estar-ne ben segurs que no descansaré fins els vostres caps veure'ls destronats davant aquest gran imperi que la vostre ignorància en mi ha forjat. Proeses que ultratjàreu, ànimes senceres esclavitzades sense remordiment algun, masses mentides per el vostre perdó, jo, escoltar.

Orgull i honor cridaren aquells que amb puny i espasa defensaren el seu destí, empunyant l'esperança arreu del seu pas fins la llibertat tan ansiada aconseguí. De les tenebres del foc a la força dels quatre vents, cavalcaré sense parar per munts i prats i, a ritme de vells tambors de guerra, onejaré fronteres per muralles enderrocà fins un únic crit fer escoltar i, jo, a vosaltres trobar. I llavors, ni el temor dels vostres ulls jo veuré, ni les vostres pregàries escoltaré quan rendits sota els meus peus sigueu víctimes de la vostre pròpia ignorància.

Somnis de prodigi dèieu poder predicar mentre lleialtat fèieu jurar-los ajaguts sota el vostre regnat per les seves vides salvar. Sagrades eren les paraules que els fèieu creure posseir desafiant Déus i Deesses per la vostre vida, en mi, condemnar. Així, el poder us atorgàreu forasters de la corona i la por arrasareu entre les seves penes per parlar ni deixar-los. Prou d'intolerància, el meu cor sofreix en veure aquesta prepotència damnant pels nostres carrers i, ara, el meu cap la vostre fi m'ha exigit. Humiliats caureu sense pietat, un a un: jo contra tu, tu contra mi. Cara a cara ens veurem, vessant sang sense rancor, com remuntant en èpoques tampoc tan llunyanes matàreu sense compassió. Ni la vostre clemència ni el vostre perdó frenaran la ràbia que amb mi gosàreu despertar i, la ira d'aquells que moriran, en mi tornarà per la fúria de tot un passat en vosaltres acabar.

La sang que per les meves venes corre, coent els camps regarà, i renaixent i triomfant pròspera la terra esdevindrà. Cremades així, les cendres del passat que el vent s'endugué horitzons enllà mai, aquestes, seran esvaïdes en el meu record i estoica la flama revifarà de nou aquest combat. Llàgrimes que per error lliure us atrevireu deixar, aviat, en el vostre pitjor malson es convertiran i la glòria al meu rostre us ressaltarà, i us puc assegurar, que llavors, ni el consol us doldrà. Massa tard per ja penediu-se'n, massa aversió espargida en el record per a la meva justícia haver de renunciar i a vosaltres salvar d'aquest destí. I ferm, gravades en les pedres que ni el pas del temps ha derrotat, orgullós aquest jurament escriuré per mai oblidar: "jo a vosaltres trobaré per veure's en silenci morir i des de la vostre tomba ni l'oblit us recordarà".


Amskr