Detall intervenció

RE: com no vens pel facebook et porto jo;)

Intervenció de: Epicuri | 02-08-2012

Doncs això el teu relat serà la meva entrada d'avui (amb el teu permís) :)


Respostes

  • Seria la mort que tothom vol...
    Mena Guiga | 01/08/2012 a les 11:38
    Vaja, que convida a fer una restallera de relats amb el títol del teu post. Però no començaré jo. Proposo i fa calor i avui la platja crida i demana i prou orgàsmic que és també, no?;-D
    Ara que...l'estat perfecte aquest té més noms: benestar total, nirvana, oblit de tot, ...????
    També és un estat genial gaudir d'un entrepà amb pa autèntic amb pernil ibèric pota negrai un vi amb un bon cos, Aquí involuciono al paladar, però.

    Per molt d'amor i que tothom en tingui i en doni!
    Bon primer d'agost!

    Mena
  • RE: Moriria fent l'amor amb tu
    Cargolsalalluna | 01/08/2012 a les 11:44
    Idò, no. Potser en l'últim de tots els coits possibles. En un moment després d'haver pres un bon alçador, enmig de tant de cuixam i pitram i ulls esbatanats que et miren endins de l'ànima. Aleshores potser sí que estaria bé fer fluir l'últim alè dins el cos de l'altre amb el tant desitjat orgasme. Menjar-se l'amant? Això va bé a les espècies si és la femella la que ho consuma, ja que d'altra banda, tururut espècie. Ara bé, els francesos en diuen la petite mort, cosa que sí, també ens hi apropa. De totes formes és una gran, gran expressió. La desarem a la butxaca. :))

    Salisalut!
    • RE: RE: Moriria fent l'amor amb tu
      allan lee | 01/08/2012 a les 11:57
      Sí, Petite mort és una expressió que sempre m'ha agradat. És bella i poètica. D'altra banda, menjar-se l'amant, a banda d'una raó de subsistència- la mare ben alimentada criarà fills forts- té la vessant estètica de convertir-se en part de l'estimat-da- literalment- per sempre. Per sempre, bue, ja m'entens.
  • RE: Moriria fent l'amor amb tu
    bloodymaruja | 01/08/2012 a les 16:48
    Un tema molt profund, Allan. Em venen escenes gore al cap ,terribles, de sado, del David Carradine ofegant-se amb el llaç al coll per sentir un orgasme que imaginava sublim o al paio que va posar un anunci per internet demanant un amant que es deixés devorar, i el va trobar.
    Les dues forces que mouen el món són els diners i el sexe. I , en el cas del sexe, el mouen les hormones, que a mi personalment, m'han fet fer quilòmetres i molts disbarats.Espero que a cap científic d'aquests ben preparats ( Previs a les retallades) se li acudeixi una mutació hormonal que ens faci actuar com a les mantis o a les femelles escorpines, ja que si m'han fet conviure amb un tio impresentable i carota, i arribar a estimar-lo o conduir tot un dia sota la pluja o pensar en deixar-ho tot per estar amb ell, les hormones em poden fer fer qualsevol altra cosa, fins i tot desitjar la mort. Menys mal que amb els anys van baixant de nivell.
    Tot és química !!
    Petons i molts orgasmes d'aquests que descriu tan bé l'Allan, companys i companyes.
  • RE: Moriria fent l'amor amb tu
    Xantalam | 01/08/2012 a les 18:08
    allan!!! només per llegir això ja val la pena entrar a Relats (estic molt "perduda" darrerament, però ara estic uns dies per aquí...)
    petons i gràcies :))
  • RE: Moriria fent l'amor amb tu
    rautortor | 01/08/2012 a les 18:48

    Morir d’amor, morir fent l’amor, morir per amor, morir de massa/de poc amor, morir i amar, tan propers l’un de l’altre i tan distants quan un dels dos és mentida.
    De totes maneres, l’amor i el sexe donen molt de si. Hi ha unes quantes preguntes, però, que caldria respondre amb molta sinceritat. Ens estimem o ens atraiem? Quant hi ha d’hormonal en el nostre amor i quant de romàntic, si és que aquest darrer terme és acceptable dins d’un context científic? Qui no diu t’estimo després de fer l’amor amb la seva parella? És l’orgasme de llum de què parla l’Allan equiparable a una experiència mística? La cerca obstinada de l’orgasme perfecte pot ser el motiu d’allò que anomenem amor perpetu? Els poetes universals tenen la culpa dels sentiments amorosos o és al contrari, són els sentiments els que han fet possible la poesia romàntica? On situaríem la poesia eròtica, en el romanticisme o en la passió carnal? S’estimen els animals o és simplement pura i dura atracció sexual?

    Tots sabeu -si heu seguit els meus poemes- que la vida m’emociona. Qualsevol tipus de vida. I, malgrat les qüestions que he encetat més amunt, sóc un sentimental impenitent i prefereixo viure enganyat creient en l’amor –si tens la sort d’encertar la parella, sigui dona, amic, pare, mare..., és clar– que no pas cregut que l’amor és tan sols pura química i cervell. No hi puc fer més, encara que els dubtes transcendentals em persegueixin. Vull creure en la raó i els sentiments i en una vida plena de relacions afectuoses. Això no obstant, no estaria del tot malament arribar a la mort després d’un orgasme prodigiós.

    Morir fent l’amor amb tu, un bell títol per un bell poema. M’ho pensaré. Amb el teu permís, Allan.

    Deu-n’hi-do, Sílvia, amb les teves dues darreres intervencions. Res és verí, tot és verí i aquesta. Són temes que animen l’estiu. No paris, sisplau!
  • RE: Viure la mort
    Epicuri | 02/08/2012 a les 10:23
    Podria ser d'altre manera? Gira el món i torna al born. Després de molt de temps fent el bitxo aquí i allà, torno enyorat al fòrum de Relats. De primer he passat per la portada, gairebé tot nou, massa! Com acostuma a ser: Vida i mort les dues cares de la mateixa moneda. A mi personalment em va impressionar molt el mosso aràcnid...es veu que fins i tot fa una composició musical amb les cordes de la tela de la seva estimada, per si te la sort de ser la melodia escollida per que la melodia de l'existència li atorgui el darrer plaer. Ho deia el vell Epicur, el be consisteix en la recerca del plaer, el que és bo és plaent...però no per un instant, no per que esdevingui després un major dolor si no el plaer definitiu. D'on venim, a on anem qui som? si no una dansa de partícules en etrerna dansa d'amor? De bitx@ a bitx@...tot el plaer del mon de trobar-te, de llegir-te de nou, prou que se que morirè, de relat en relat vull morir d'amor!

    P.D. visc al facebook, pot ser un dia m'animo a fer un blog o ves encara millor un llibre de poemes que es pugui transmetre en viu, personalment, a relats mes escaduserament. Un gran petò!
  • RE: com no vens pel facebook et porto jo;)
    Epicuri | 02/08/2012 a les 10:28
    Doncs això el teu relat serà la meva entrada d'avui (amb el teu permís) :)
  • Ostres! quantes respostes tan guapes!
    allan lee | 02/08/2012 a les 13:42
    Mena Guiga: sí, en principi vaig pensar, fes un relat, amb un títol tan exuberant. Però no se'm acudia res més, així que vaig posar el post tal qual.

    Cargols: tota la raó del món: millor esperem al darrer, a la última i definitiva Petite Mort. Si poguéssim triar!!

    Mercè: doncs a mi m'encantes tu, guapa. Un petó molt fort. No puc escoltar el video- no tinc prou cobertura- però confio que els companys puguin.

    Sangifetge: lamento la mort del teu estimat animal. Estic segura que és en un cel ple de gossetes i d'amics.

    Bloody: reina, no per res veig que et vas posar tal nom. Les teves descripcions traspassen el paper- la pantalla- i jo també veig sado i sexe a lo béstia. Hormones! Sí, han muntat un pollo que déu n'hi do;-))

    Xantalam: carinyo, se't troba en falta. Potser al setembre tots estarem més connectats, oi. Gaudeix molt de les vacances!

    Raül: tots els permisos expedits per fer un poema. ës més: amb ànsia l'espero. I, estic d'acord amb tu. També vull creure en l'amor pur, però, no penses, que la persecució del sexe "pur i dur" no pot ser també aquest "amor que mou el sol..."? I si l'estimació, la paciència, la tolerància, sorgeixen en part per aquest primer impuls brillant del desig, per què no pensar que les carícies de la pell són preludi d'afectes profunds? Una abraçada i gràcies pels teus pensaments tan ben plasmats.

    Epicuri: tot el permís per l'entrada a facebook, i ben contenta, ostres. I dius que vius allà ara? Ostres...ja veig que em perdo moltes coses, però veig que els meus fills tenen unes feinades tot el dia per estar al loro a face i tuiter que em fa com por...Una abraçada i ves passant també una mica per aquí, eh?;-))

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: