Detall intervenció

RE: La carta de les nacions

Intervenció de: Epicuri | 16-10-2012

Història fins i tot apart tinc entés que la carta de les Nacions és clara: L'únic que cal per exercir el dret inalienable a l'autodeterminació és LA VOLUNTAT POPULAR, i res mes. Els subjecte polític que decideix és el poble que vol exercir aquest dret (no el que li nega).

Per això crec de si els que ens governen fósin de debò com diuen de "boqueta" un per un, defensors d'aquest dret ( segons entrevistes documentades n'hi han suficients. Haurien de proclamar l'estat independent i després i no mes després com s'ha fet a totes les nacions que s'han autodeterminat aquests anys a Europa... sotmetre-ho a referèndum popular. Doncs la manera de guanyar referèndums com prou s'ha demostrat és convocar.los des de el poder.

Després de l'aplicació de violència de tota mena, les nacions com les persones queden afectades, malferides, embogides o mortes...i per molt que digui la veritat o la història un mort no es pot resucitar, com a molt es poden establir basses per no matar ni imposar les cosses violentament. Com les persones, de nacions mortes i ben mortes n'hi ha un munt; i a tota la Nació Catalana de Fraga fins a l'Alguer i de Salses a Guardamar ens volen ben morts i enterrats. Però es veu que encara no ho han aconseguit...un Estat? és el mínim que com a eina necessitem ( el mínim) en aquests moments hi ha vit-i un Estats que imposen l'Espanyola a sang i foc al món ( que algú provi de toacr-lis la llengua o la història i veureu amb quina naturalitat reaccionen) per cert tots ells jurídicament fills de la famosa Nación Española indisoluble en ambos Hemisferios" definida a cadis el 1812, moment en el que formalment érem una província de l'Imperi Napoleònic...

Que no ens maregin mes la perdiu que ens la estan matant...cal que decidim i dcidim aviat abans no ens l'acabin de fotre! qui pugui a on pugui!

Si voleu un dictamen polític internacional aquí teniu un que en sap

i si el voleu Econòmic un altre.

http://prezi.com/yebw8bzrszjm/singulars-carles-boix/


Respostes

  • RE: Carles Camp: La trampa del referéndum
    Cargolsalalluna | 15/10/2012 a les 12:29
    Bé, diria que si estem com estem és justament per aquest greuge històric. A qui se li devia passar pel cap, just acabada la II Guerra Mundial, que cap -zero- estat europeu mouria un dit per enderrocar l'últim règim feixista d'Europa? Si estem com estem és degut a decisions d'estratègia geopolítica. La península va servir durant el règim, de base pont entre EEUU i el món islàmic i africà. I a Europa ja li anava bé -a banda d'estar exhausta, clar-. Cal estar al lloro d'on venim, perquè els actors internacionals ja van jugar les cartes d'una manera no fa masses anys, tot i que també és cert, se li va donar suport a en Tarradellas anés on anés, per exemple. La història és la què és, una de sola, i tant de bo en Carles Camps tingui raó. De pors, cap ni una. Ara bé, els ulls ben oberts.

    Abraçades, a.
  • Sí,
    allan lee | 15/10/2012 a les 12:40
    hola maco. Ho he posat perquè m'ha semblat interessant. Però no sé molt d'història- jo vaig anar al col.legi tot en castellà, i la història també- i ara estic llegint coses d'aquestes sobre 1714. També he entrat a blogs castellans on diuen que res, que el 1714 no ens van prendre cap independència perquè no en teníem. Sóc analfabeta cultural, però bueno, encara es pot arreglar, això meu. Però dic jo, tots els de la meva generació i més grans, bé vam ser totalment espanyolitzats i olé. I mira com els hem sortit. ;-))
  • Home, vist des d'aquest punt de vista
    qwark | 15/10/2012 a les 13:52
    doncs té la seva part de raó. Per exemple, si ho comparem amb el cas del Sahara Occidental, de què serviria fer un referèndum? El guanyarien els marroquins, que han repoblat tot el territori amb població d'altres regions del Marroc. D'aquesta manera un país podria envair primer un territori, repoblar-lo després amb gent afí a la causa i finalment legalitzar la situació amb un referèndum.

    A Catalunya, podem fixar-nos amb el que ha passat amb ERC, partit independentista de més tradició. A les eleccions de 1932 va treure el 52% dels vots. Després van empresonar a Macià per proclamar la República Catalana. Després hi va haver una guerra i la meitat dels seus afiliats va haver de fugir de l'exili. Una quarta part van ser empresonats o morts durant la guerra.

    Quatre dècades de franquisme més tard (amb la seva espanyolització forçada per terra, mar i aire), en les primeres eleccions al Parlament d'aquesta era de democràcia actual, ERC treu un 8,90% del vots.

    Malgrat això, jo crec en la democràcia i estaré del costat del que decideixi la majoria del poble català en el referèndum (o en contra del que decideixin els qui impedeixin el referèndum, si aquest no se celebra). Crec en el present, més que no pas en la història. Hem de fer el futur que volem els que estem aquí i ara, no pas el futur que haguessin volgut els nostres besavis. Potser és injust històricament però crec que és el millor per a les persones. I tinc més empatia amb la gent que m'envolta que no pas amb uns llibres antics plens de pols.
    • RE: Home, vist des d'aquest punt de vista
      Galzeran (homefosc) | 15/10/2012 a les 21:09
      Sobre això de repoblar amb gent d'altres llocs, no estic a favor de ningú en el cas que exposaré, però crec que Kosovo és una cas com el que tu dius, i crec que amb referèndum inclòs, on una majoria albanesa fugida de la dictadura d'Albània es va refugiar en territori històricament Serbi, i en passar a ser majoria s'ha proclamat la seva independència. No voldria equivocar-me, però crec que ha anat per aquí, malgrat s'ha volgut ignorar el fet que la majoria albanesa de Kosovo són emigrants albanesos, en fi, i si és així, no t'estranyi que més tard o més d'hora Kosovo i Albània s'ajuntin, si Albània avança en drets democràtics.

      Si algú en sap més, pot aclarir-me els conceptes, però crec que més o menys ha anat per aquí.

      Catalunya té una història plena de clarobscurs, però estic amb el qwark que cal mirar el futur, i si és sense espanya, pit i enfora, que això té bon color, que si les passem magres una temporada, res serà pitjor que el que ens hem vist obligats a passar.

  • RE: Carles Camp: La trampa del referéndum
    T. Cargol | 15/10/2012 a les 14:22
    Recomano els llibres d'Antoni Jutglar, per exemple o de Jaume Vicens Vives o Pierre Vilar en els quals jo diria que no es troben aquests tints neocolonials.
    Amb la pèrdua de la guerra de successió el 1714 es va voler assimilar Catalunya i altres llocs però també a partir d'aquell moment en no ser un regne independent va poder negociar amb Amèrica (i els Vidal Quadras tenien negocis de transport de poblacions africanes, crec)

    Sembla ser que al llarg del segle XiX hi va haver un pacte entre la burgesia catalana i els terratinents d'altres bandes. Què té a veure la buergesia catalana amb el poble català?: poc, realment, però vull senyalar que hi ha hagut un fort contacte entre les poblacions ibèriques.

    A Macià no el van empresonar per declarar la república catalana (crec que no va estar a la presó tot i que va protagonitzar un intent d'nvasió per Prats de Molló poc abans de la proclamació de la República, que no va reeixir. Va declarar la república catalana des del balcó de la Generalitat i desprès es va negociar l'estatut del 32.

    Jo ja ho he dit que per a mi l'important és doanr suport als que no retallen i el meu vot en aquest sentit osciola entre les CUPS i ICV. però si surt un partit de tota Espanya (el PSC, per exemple, cosa que no passarà) que reconeix Catalunya com a nació i ataca l'euro també el puc votar.

    Si la secessió de Catalunya servís per fer caure la caspa madrilenya: magnífic! fariem un favor a altres. Però compte! que no serveixi pel contrari. En la guerra de successió espanyola el Regne Unit es va desentendre de Catalunya que es va quedar sola amb Austria (l'altra part li va oferir poder negociar amb Amèrica i ho va preferir).


    • Perdó, greu error!
      qwark | 15/10/2012 a les 17:55
      He dit que en Macià va ser empresonat. I és en Companys qui va ser empresonat arrel dels fets d'octubre.

      Fa una bona pila d'anys però no deixa de ser trist que ja s'hagi deixat entreveure que al president Mas li podria passar el mateix si convoca un referèndum.

      Una mica més al nord, els anglesos estan donant una lliçó de democràcia i intel·ligència política. Tampoc no volen que Escòcia s'independitzi però acceptant el referèndum demostren respectar Escòcia i respectar la democràcia.
      • RE: La carta de les nacions
        Epicuri | 16/10/2012 a les 13:28
        Història fins i tot apart tinc entés que la carta de les Nacions és clara: L'únic que cal per exercir el dret inalienable a l'autodeterminació és LA VOLUNTAT POPULAR, i res mes. Els subjecte polític que decideix és el poble que vol exercir aquest dret (no el que li nega).

        Per això crec de si els que ens governen fósin de debò com diuen de "boqueta" un per un, defensors d'aquest dret ( segons entrevistes documentades n'hi han suficients. Haurien de proclamar l'estat independent i després i no mes després com s'ha fet a totes les nacions que s'han autodeterminat aquests anys a Europa... sotmetre-ho a referèndum popular. Doncs la manera de guanyar referèndums com prou s'ha demostrat és convocar.los des de el poder.

        Després de l'aplicació de violència de tota mena, les nacions com les persones queden afectades, malferides, embogides o mortes...i per molt que digui la veritat o la història un mort no es pot resucitar, com a molt es poden establir basses per no matar ni imposar les cosses violentament. Com les persones, de nacions mortes i ben mortes n'hi ha un munt; i a tota la Nació Catalana de Fraga fins a l'Alguer i de Salses a Guardamar ens volen ben morts i enterrats. Però es veu que encara no ho han aconseguit...un Estat? és el mínim que com a eina necessitem ( el mínim) en aquests moments hi ha vit-i un Estats que imposen l'Espanyola a sang i foc al món ( que algú provi de toacr-lis la llengua o la història i veureu amb quina naturalitat reaccionen) per cert tots ells jurídicament fills de la famosa Nación Española indisoluble en ambos Hemisferios" definida a cadis el 1812, moment en el que formalment érem una província de l'Imperi Napoleònic...

        Que no ens maregin mes la perdiu que ens la estan matant...cal que decidim i dcidim aviat abans no ens l'acabin de fotre! qui pugui a on pugui!

        Si voleu un dictamen polític internacional aquí teniu un que en sap

        i si el voleu Econòmic un altre.

        http://prezi.com/yebw8bzrszjm/singulars-carles-boix/

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.