Foto de perfil de apolo2010

apolo2010

Barcelona,

5 Relats, 11 Comentaris
3808 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nascut a Lleida, un 27 de març a les 11:00 del matí, per no fer matinar a ningú, sempre he intentat passar desapercebut.

Actualment estic afincat a Barcelona, podríem dir de manera definitiva. Sóc mestre de música a una escola de Ripollet (Vallès occidental). També dirigeixo cors, i canto per aquí i per allà.

La música és la meva vida,
sense ella no seria rés.
Rectifico, seria algú.

M'agrada el silenci. Sobretot, aquell que crea una tensió que no es pot suportar, i que té un desenllaç magnífic a través d'una cançó, una veu agradable, un instrument, un so (que no un soroll).

No em considero de cap manera, potser contradictori o incomprès, o ambigu. Atemporal?

Últims relats de apolo2010

Últims comentaris de l'autor

  • apolo2010 | 17-10-2011 | Valoració: 10

    Moltes gràcies Anna. M'arriba molt el que dius, hauria de tenir-ho tothom molt clar això. I no és així. El món seria més feliç...

  • apolo2010 | 17-10-2011 | Valoració: 10

    M'ha encantat la naturalitat de les teves paraules, la sinceritat. T'animo a que hi escriguis més sovint, m'agradaria poder llegir de tant en tant.

  • apolo2010 | 17-10-2011

    Tan de bo fóssim capaços de verbalitzar això. Dir-ho mirant als ulls a la persona que ens va hipnotitzar.

  • apolo2010 | 21-03-2009 | Valoració: 9

    M'encantaria saber quin so acompanya aquest pensament teu. Moltes gràcies.

  • apolo2010 | 13-11-2008

    Amb la galipandia que portava quan vaig escriure això no és d'estranyar.

    Sorry.

  • apolo2010 | 14-05-2008 | Valoració: 10

    Moltes gràcies per aquestes paraules. NO sé que dir. Gràcies de nou. M'has emocionat.

  • apolo2010 | 20-03-2008 | Valoració: 10


    Tot comença i tot s'acaba. Hi som. Ens perdem i ens tornem a trobar, amb tothom, sols, desconsolats, solitaris, ... i el paisatge blanc sempre ens ho recorda, que dura és la vida, no saps què tens... quina sort tens... desagraït..

    El violí sona lent, i el violinista tremola de fred a la porta del metro. Els dits morats surten dels forats dels seus guants de llana trencats.

    Desembre d'amor i pau, polvorons i llars de foc.

  • apolo2010 | 19-03-2008

    M'encanta la manera que tens dl'explicar-ho.
    Et faria rés que utilitzes frases del teu poema per posar lletra a un dels números de la obra que estic escribint? La informació està penjada al fòrum. Gràcies d'avançat i si no, doncs rés, em continua agradant igual, jej.. salutacions.

  • apolo2010 | 18-03-2008

    ... per la rebuda. És un plaer haver trobat aquest paratge ric de sabiduria i entreteniment. Espero que segueixin agradant-vos els meus relats... falten molts "somnis paranoics" per transcriure de la meva llibreta secreta de somnis. jeje.. Ja ho deia Freud...

    Una abraçada.

  • apolo2010 | 18-03-2008

    ... per la rebuda. És un plaer haver trobat aquest paratge ric de sabiduria i entreteniment. Espero que segueixin agradant-vos els meus relats... falten molts "somnis paranoics" per transcriure de la meva llibreta secreta de somnis. jeje.. Ja ho deia Freud...

    Una abraçada.

  • apolo2010 | 17-03-2008

    M'ha encantat. Com es pot arribar a descriure tan i tan bé una emoció. Quant n'he d'aprendre!
    Clar de lluna mira't el tema que he penjat al fòrum. Crec que és per tu. Ja et veig. Jeje..

    Felicitats de debó. I si t'animes ja ho saps. Em dius el què quan llegeixis el fòrum.

    Una abraçada amb taquicardia!!

  • apolo2010 | 14-03-2008 | Valoració: 10

    Felicitats, m'ha agradat molt el teu estil, la manera tan natural que tens de moure els fils d'aquests personatges, podria ser perfectament l'esboç d'una gran obra de teatre. Una abraçada.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: