Cercador
L'inconscient no entén de sexualitat
Un relat de: apolo2010- Compartir:
Nit desperta, música de fons.
Sento que envaeix tots els racons.
En girar-se amb gest senzill,
un altre cop aquella mirada de "perill".
Ulls de gat, penetrants.
De verd clar i fosca ànima ennuvolats.
Dues gruixudes i saboroses maduixes a sota d'un nas erecte,
amaguen immaculades i perfectes perles, la bogeria em ve a veure.
Cara ben formada, quadrat perímetre.
Pell suau, bronzejada, el desitjo cada mil·límetre.
Mans i peus grans, sorpreses probables.
Desèrtica esquena, dunes inacabables.
Cau la roba, suau rellisca pel seu cos, ja no saps qui ets.
S'acosta lentament, calculant tots i cadascun dels teus secrets.
La més salvatge de les passions ja t'ha vençut abans que arribi.
Una última imatge abans de fondrem al llit, fa encara més que el desitgi:
Una sola vena baixa gruixuda pel seu braç, prové del seu pit,
i només recordo que acabava a sota del melic.
Comentaris
-
hola atemporal!![Ofensiu]silvia_peratallada | 14-05-2008
fa com il·lusió quan veus que algú es remonta a les teves primeres paraules en públic (poèticament parlant), aquells primers versos que van atrevir-se a sortir del calaix, perquè ja no hi cabíen, perquè van creure que era l'hora que la ràbia de dins sortís més enllà d'un paper amb carbó de llapis, més enllà d'uns ulls que miren el que no son capaços de veure, que senten molt més del que escolten...
és com retornar als inicis d'una poesia diferent, més pura, més interna, més íntima (perquè va costar tant clicar "enviar", potser els sento més meus...)
moltes gràcies per fer-me sentir tot això...
un plaer llegir-te!!!
PD: perdona si comento un de cada mil, últim mes de carrera (i de fet des de fa dos anys), estrés extrem, poques hores, massa feina, haver de compaginar la situació amb una vida que se suposa que hem de poder mantenir, uns amics als que hem de veure, una gata que s'ha de cuidar, una parella que s'ha de valorar, cuidar i acompanyar.... ahhhhhhhhhhhhhh!!! doncs això, que aterro de tant en tant!!!
salutacions!!! i gràcies!
l´Autor
5 Relats
11 Comentaris
5085 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Nascut a Lleida, un 27 de març a les 11:00 del matí, per no fer matinar a ningú, sempre he intentat passar desapercebut.Actualment estic afincat a Barcelona, podríem dir de manera definitiva. Sóc mestre de música a una escola de Ripollet (Vallès occidental). També dirigeixo cors, i canto per aquí i per allà.
La música és la meva vida,
sense ella no seria rés.
Rectifico, seria algú.
M'agrada el silenci. Sobretot, aquell que crea una tensió que no es pot suportar, i que té un desenllaç magnífic a través d'una cançó, una veu agradable, un instrument, un so (que no un soroll).
No em considero de cap manera, potser contradictori o incomprès, o ambigu. Atemporal?