Maltractament psicològic? I ara!

És una autèntica bofetada a la cara...

M'encanta!!


Moltes gràcies pel teu comentarii

M'ha encantat. Com es pot arribar a descriure tan i tan bé una emoció. Quant n'he d'aprendre!
Clar de lluna mira't el tema que he penjat al fòrum. Crec que és per tu. Ja et veig. Jeje..

Felicitats de debó. I si t'animes ja ho saps. Em dius el què quan llegeixis el fòrum.

Una abraçada amb taquicardia!!

Es pot ser un complet immoral fent el bé; és a dir utilitzar el bé per fer mal?
La temàtica no és la mateixa, aquí només hi ha dissimul de cara enfora, però el dolent no vol passar per bo amb l'altre.
Però el mateix efecte es podria arribar a aconseguir utilitzant el bé però per fer el mal. O be alternativament espacir negativitat de forma fins i tot involuntària!
Pot ser el fdp una persona "normal"?
Són preguntes!

Quina historia mes real!; El control i l'assetjament constant del mascle sobre la femella, de la que creu ser-ne l'amo, m'ha recordat episodis verídics de diferents histories que, amb una narrativa planera i entenedora has incorporat magistralment en el relat per esdevenir una sola historia colpidora que sacseja els sentiments fins triturar-los i aixafa la dignitat fins perdre'n l'autoestima.

Gràcies per el teu comentari, i mil gràcies per corregir-me lo d'apostrofar els articles definits, procuraré tenir mes cura.
Malauradament quan vaig estudiar sols era permès "el cristiano" i era habitual sentir-se recriminat quan amb menyspreu et proferien frases com " hableme con la lengua del Imperio" quina ira!! quina colera senties a les entranyes!! o sigui que ens varem tenir d'espavilar solets per conservar la nostra llengua, per això ara, aprecio molt les correccions encara que no sempre es quedin gravades a la memòria. De debò mil gracies Clar de lluna, bonica partitura per piano de Be

J. Lluís Cusidó

cru i real, amb un bon fil i un ritme fort que remarca el sentiment de desgràcia i d'odi. Molts homes ( i també dones) no son ningú sense aquest poder destructiu...La continuació, em sembla, seria, una vegada aquesta dona ha estat capaç d'expressar-se, matar-lo o fugir amb els seus fills a una casa d'acollida, però hi ha camí obert...

Un text gens agradable pel significant i per la història que imaginem conta. Més aviat horrible.
Un text amb força literària, difícilment estructurable si partim del plantejament de primera persona.
Ara comences -10 relats sols-. Per què no intentes fer alguna cosa diferent, menys "truculenta"? (L'he trobat, de debò, un pèl 'exagerat. Que no vol dir que puga haver estat realitat el que descrius).
El costat amable de la vida també pot ser 'objecte literari'.
I mentrestant t'ho penses... salut i rebolica!

paraules

Has descrit un infern: patir continuament un suplici "que no es veu, meticulós i planificat", que per tant no desperta la compassió ni la solidaritat, difícil de demostrar i denunciar, però destructiu en un grau molt alt, fins al punt de deixar la persona afectada sense forces per sortir-se'n.

Un relat que trasbalsa, pel tema i la primera persona que has emprat. Ben escrit!

T'agreixo el comentari a Tarda de passió, un text especial per a mi. Ens continuem llegim...

Entre tant, rep una abraçada forta,
Unaquimera

Et puc dir que jo l'estructuraria de la següent manera:

1) Un primer paràgraf:
"Maltractament psicològic? I ara! Els ulls de la gent veuen el marit ideal, un exemplar pare de família, responsable, treballador i bona persona. Jo sóc la paranoica de torn que no estic mai contenta. La dona amargada que no sap valorar allò que té a casa! Si el poguessin veure quan estem sols, de portes endins... si el poguessin veure..."

2) Tot el tros que descriu què passa, què li fa...
(M'agrada que sigui seguit, com un vòmit rampell d'odi, incontenible).

3) Un últim paràgraf: tal i com està:
"Maltractament psicològic? I ara! Agafats de la mà pel carrer, disposats per anar a sopar, som la parella perfecta de portes cap enfora. Jo amb la mirada perduda, sóc l'amargada que no sap fer feliç a aquest home tan meravellós. I ell amb un somriure encisador fa creure a tothom que, a pesar del meu caràcter, m'estima i és feliç. Fill de puta!"

Ara bé, respecte de l'argument, tot i ser un veritable problema a l'actualitat, a mi no em diu massa més que l'horror que "explica" el relat. I potser aquest és el meu problema, aquesta primera persona que ens explica, jo sóc molt més partidari d'uns personatges distanciats que ens apropin al text i a la idea que es vol transmetre amb fets, que en calgui deduir més que no pas assimilar...nusé si m'explico.
El text, no obstant, té força i ritme, i és colpidor, és clar.

una abraçada
foster

No sé perquè els punts i a part no me'ls posen, però el text original és aquest i amb aquestes pauses, és que sinó és de mal llegir!!!!:

Maltractament psicològic? I ara! Els ulls de la gent veuen el marit ideal, un exemplar pare de família, responsable, treballador i bona persona. Jo sóc la paranoica de torn que no estic mai contenta. La dona amargada que no sap valorar allò que té a casa!

Si el poguessin veure quan estem sols, de portes endins... si el poguessin veure...
És un fill de puta menyspreable, m'ha convertit en el què sóc: una dona sense vida que viu en un infern.
No sé com va començar tot, no sé com hem arribat en aquest punt. Ni tan sols recordo si mai l'he estimat. Però sé que ara estic nul·la. Controla els meus diners, els meus fills, la meva feina, els meus pensaments... no tinc ni veu ni vot, no sóc res. L'odio tant.
Si almenys em bufetegés i deixés marca tindria alguna prova, però no, el seu maltractament és aquell que no es veu, meticulós i planificat: amenaces, insults, silencis, girades d'esquena, plats trencats, mirades d'ira, menyspreus constants...
Ha arribat un punt que crec que només visc per veure'l morir. O qui sap, potser l'acabaré matant jo...
Com és possible que un ésser pugui ser tant dolent i fer tant mal?
Ja fa anys que dormo a l'habitació de planxar en un petit llit, doncs segons ell ocupava massa tros i no el deixava dormir. Treballo en la seva empresa i quan arribo a casa sóc la seva escalava, tot el dia netejant i cuinant per a ell. Ell és qui compra i qui planifica el menú setmanal. Em té prohibit que surti sola al carrer. Quan arriba a casa embruta expressament i si el menjar no li fa el pes m'escridassa i em diu que no serveixo per res, el tira a terra i ell mateix es prepara alguna cosa mentre jo recullo el què ha tirat. Els crits sempre són davant la canalla, que a vegades crec que l'odien tant com jo i d'altres vegades crec que acabaran sent com ell.
I el pitjor de tot és que no hi trobo sortida, no puc fugir. La casa va en nom seu. El meu sou se'l queda ell. La meva família no es creuen les meves històries. I els meus fills? Els meus fills què farien sense mi, amb un dèspota com ell?
A les nits que vol sexe em diu baixet a cau d'orella que em despulli i l'esperi a la seva habitació, que abans era la nostra. Jo sempre obeeixo, doncs la por no em deixa fer altra cosa. Entre els llençols és quan m'acaba d'anul·lar completament com a dona, a una prostituta la tractaria amb més tacte que a mi. M'obliga a fer coses que mai havia imaginat que faria, a vegades em lliga, d'altres... és igual, és repugnant. Sempre tanco els ulls i espero que el seu respirar acceleri i acabi, doncs aquest és el moment que, irat, em fa fora de l'habitació. I mentre ell dorm i ronca profundament satisfet, jo m'estic dues hores a la banyera, desfent-me de la seva olor i esborrant la seva cara, sense poder evitar sentir fàstic i dolor.
Així és el meu dia a dia, un infern.

Maltractament psicològic? I ara! Agafats de la mà pel carrer, disposats per anar a sopar, som la parella perfecta de portes cap enfora. Jo amb la mirada perduda, sóc l'amargada que no sap fer feliç a aquest home tan meravellós. I ell amb un somriure encisador fa creure a tothom que, a pesar del meu caràcter, m'estima i és feliç. Fill de puta!