De vegades no cal un títol

Un relat de: apolo2010

Estic molt trist.
Em sento buit.
Només em vull sentir estimat
i tu de sobte...
t'has allunat.

Torna... si-us-plau.

No entenc
aquest dolor.

No el puc fer fora,
i cada minut que pasa
et necessito més.

Sé que no vols parlar,
però, de debó, sento que
no sóc jo qui s'ha equivocat.

... és notmal, sóc normal.
Només vull estimar.

Comentaris

  • Que maco..[Ofensiu]
    apolo2010 | 17-10-2011 | Valoració: 10

    Moltes gràcies Anna. M'arriba molt el que dius, hauria de tenir-ho tothom molt clar això. I no és així. El món seria més feliç...

  • només...[Ofensiu]
    annah | 17-10-2011

    volem estimar i sentir-nos estimats...
    L'amor és l'essència de la vida. Amor és tot el què fem, l'amor és el vehicle que ens guia i l'amor és l'objectiu on volem arribar...

    I... quan aquest ens falla... fa mal... i estem trsitos...

  • Proposta de títol[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 13-11-2008 | Valoració: 9

    Em permeto suggerir un títol. Una pèrdua. Una trobada.
    M'atreveixo a una invitació. Assumeix el repte del canvi. Un canvi de l'absència per la presència... quan la trobis.
    El teu poema m'ha animat a gotejar positivitat.

  • Perdoneu les errates[Ofensiu]
    apolo2010 | 13-11-2008

    Amb la galipandia que portava quan vaig escriure això no és d'estranyar.

    Sorry.

l´Autor

Foto de perfil de apolo2010

apolo2010

5 Relats

11 Comentaris

5084 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nascut a Lleida, un 27 de març a les 11:00 del matí, per no fer matinar a ningú, sempre he intentat passar desapercebut.

Actualment estic afincat a Barcelona, podríem dir de manera definitiva. Sóc mestre de música a una escola de Ripollet (Vallès occidental). També dirigeixo cors, i canto per aquí i per allà.

La música és la meva vida,
sense ella no seria rés.
Rectifico, seria algú.

M'agrada el silenci. Sobretot, aquell que crea una tensió que no es pot suportar, i que té un desenllaç magnífic a través d'una cançó, una veu agradable, un instrument, un so (que no un soroll).

No em considero de cap manera, potser contradictori o incomprès, o ambigu. Atemporal?