Mentre llegia aquest poema... m'anava identificant de cada cop més.

Tinc una vida plena de monotia com si semblés que "camino en cercles" i a voltes penso que he de canviar de vida perquè així no puc seguir.

Però després em trobo amb els lligams que no em deixen canviar de vida (hipoteca, família, treball, etc...)

Jo també vull coratge per frenar la inèrcia del meu món.

Genial l'estructuració del poema i un tema molt original.

Com si es tractàs d'una prosa descrius un atac poètic de singlot. Presentació / Trama / Clímax / Desenllaç.

També ocurrent la separació dels paràgrafs en HIP's. Encara que aquesta onomatopeia em recorda més al crit de guerra HIP HIP HURRA ;)

Tinc curiositat pel proper tema que tractis.

Transmets fredor en cada paràgraf. Em xoca molt com pots convertir una escena de passió en un moment de gelada incomprenssió.

M'agrada molt. No tots els poemes han de ser feliços ni a totes les pel·lícules han de guanyar els bons. La felicitat fictia avorreix.

Et seguiré llegint.