xuclant-vos

Un relat de: quetzcoatl

Ereu un espiral projectant-se
en l'infinit d'un pla que desconeixies
llegint-vos els mots eteris
entre els solcs de la pell.

*

Qui va començar separant-te
les natges suaus i blanques de lluna
amb els rajos que irridiaven
llum del seu cor de sol lluent?

Ereu dues serps, xuclant-vos
les ànimes d'entre els porus de les pells.
Papallona i abisme:
bè i lleó híbrid de vergonyes
desvestint els rols com l'edat d'una serp.

Com vas apropar-te el membre
com un far buscant la marea d'un mar fosc
mentre ell s'abevia i ancorava al port
d'una ciutat a la que no sabria tornar?

*

Pel sinuós llom d'una sola criatura,
de llavis creuats i orificis lacrats de luxúria;
us movieu com les ones apassionades
d'un mar afamat d'amor.

Un preludi sobre les pells noves
que vibraven sorpreses i tendres
sota la llum d'un nou sol que us embolcallaria.

Comentaris

  • Tens un do[Ofensiu]
    Lady_shalott | 29-05-2007

    o quelcom d'hipnòtic.
    M'hi he passat varies vegades per aquest poema, i si dona la llum d'un cantó tens una pinzellada enèrgica i agressiva, d'altre té com un aire esfumat, suau de formes i cossos.
    M'agrada la sensació que transmet, que és capaç d'elevar-se a quelcom immaterial, les línies de les serps i l'equilibri sinuós, aquesta intercomunicació d'espais externs i interns, el so interior de les sensacions.
    mmm, sensualitat i composició... salutacions a la serp emplomada...

    Lady Shalott

  • m'agrada[Ofensiu]
    jaumesb | 30-01-2006

    la teva poesia, esper tenir temps per entrar-hi més

  • Quetz!!!!!!!!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    Ze Pequeño | 04-01-2006

    Feia molt que no et llegia, ho sé, i no tinc perdó. He de reprendre les lectures dels teus relats.

    Aquest, concretament, m'ha semblat molt intens. Està embolcallat d'un aire salvatge i tendre, d'una passió que es destil·la per cada vers. I no sé per què, m'ha fet pensar en un acte entre dos homes.

    En fi, donar-te un cop més l'enhorabona per aquest art que tens i, com no, un barret ben gros per vós, ple de nits passionals!!!

    Una abraçadota!

    Salz.

  • paraules i sines[Ofensiu]
    Marc Botey Agustí | 20-12-2005 | Valoració: 10

    L'erotisme de les paraules llegides o pronunciades barrejades amb la imaginació pot excitar més la ment que qualsevol sina despistada. El fet de parlar de vos encara fa augmentar la sensibilitat. Molt bella.

  • Cada vers[Ofensiu]
    brumari | 04-12-2005

    m'ha envestit "com les ones apassionades d'un mar afamat d'amor".

    Un encontre, entre violent i tendre, servit amb metàfores noves i valentes.

    Petons

  • L'elegància del sexe.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 27-11-2005 | Valoració: 10

    Quan les paraules no són suficients per expressar el que vol dir el joc i l'amor entre els cossos, la poesia s'hi apropa. Els sentiments es graven en format poètic, i qui els llegeix sent una petita part del molt que va sentir el poeta. Amb aquest poema, en llegir-lo, fem l'amor.

  • una pregunta[Ofensiu]
    neret | 25-11-2005

    hi té alguna cosa a veure que aquest sigui el teu relat número 69?

    :-)

  • ophebus | 24-11-2005

    gràcies pel teu comentari al meu relat. Jo ja havia gaudit de la teva poesia, plena de figures molt suggerents, i ara m'he animat a fer-te el comentari. Seguiré la pista dels teus escrits a RC.

  • Una descoberta...[Ofensiu]
    ROSASP | 23-11-2005

    que obre nous camins; un món d'intenses sensacions que no és fàcil de descriure. Utilitzes la força dels elements per obrir escletxes de màgia entre la unió més enllà dels cossos.
    Un borboll nuat que travessa la pell i ens porta per indrets salvatges, desfermats i ferèstecs, on una llum iriscent dóna vida a la vida.

    P.S. Vaig rebre el teu correu, però no t'he pogut contestar encara. El cap de setmana espero no anar tan ofegada i poder-te'n fer 10 cèntims d'algunes coses.

    Una abraçada molt gran!

  • Bè, lleó, papallones, serps...............[Ofensiu]
    angie | 22-11-2005

    posseïts d'uns sentiments tan humans...
    i els versos :
    les natges suaus i blanques de lluna
    amb els rajos que irridiaven
    llum del seu cor de sol lluent?
    unes metàfores genials, t'embolcallen del tot.

    I el millor per a mi:

    Pel sinuós llom d'una sola criatura,
    de llavis creuats i orificis lacrats de luxúria;
    us movieu com les ones apassionades
    d'un mar afamat d'amor.

    LLavis creuats (en un bes), orificis lacrats de luxúria (acte amorós), describint un moviment sinuós com les ones ... preciós.

    Noia, em trec el barret.
    Un petó, guapa.

  • la gent...[Ofensiu]
    fotas | 22-11-2005

    conèixer mons i escriure... aquesta també ha estat sempre la meva raó i quimera. La gent, sobretot. La gent fa que les coses apareguin diferents en qualsevol hemisferi dels que visitem ànima en mà. Allà fora, ens espera tanta gent que ens manca temps per a sortir a buscar-la.

    Encantat de llegir-te i agraït pels teus comentaris.

  • umm...[Ofensiu]
    Capdelin | 21-11-2005 | Valoració: 10

    no em dónes pistes clares en la presentació, amagues les intencions rere metàfores canviants i noves com pelles de plata seca de serpent...
    només veig en la foscor enlluernant... un sospir bestial d'erotisme escrit per la teva perillosa mà que és una espasa lluent que talla l'aire i eclipsa al sol...
    m'encanta la boira, l'ombra, la penombra on es mouen totes les sensacions i emcions...
    bestial!!!
    petons, musa meva!!!
    PD.
    gràcies per guardar en les teves mans blaves un tros de paradís on hi vull romandre i sentir amb tu el so de l'aigua i el cruixir de les cèl·lules vives del sol... per a què m'enseguis tots els llenguatges de l'aigua i els seus secrets...

  • No és possible llegir-te ràpid[Ofensiu]
    filladelvent | 21-11-2005

    i aquest és el motiu del perquè et llegeixo menys del que voldria. Uf, és que de temps en falta sempre!

    Però deixa'm destacar allò que més m'ha agradat (he intentat no córrer llegint...)

    llegint-vos els mots eteris
    entre els solcs de la pell.

    Papallona i abisme:
    bè i lleó híbrid de vergonyes
    desvestint els rols com l'edat d'una serp.

    Com vas apropar-te el membre
    com un far buscant la marea d'un mar fosc

    us movieu com les ones apassionades
    d'un mar afamat d'amor.

    Un preludi sobre les pells noves
    que vibraven sorpreses i tendres
    sota la llum d'un nou sol que us embolcallaria.


    Bé, molt bé per aquestes teves suaus expressions! N'hi havien d'altres, però poster un pèl massa recargolades al meu gust...

    Quan tingui el temps suficient per disfrutar-te,
    continauré llegint-te,

    -Filladelvent-

  • óndia quetzcoatl...[Ofensiu]
    abraham | 21-11-2005 | Valoració: 10

    m'agrada molt, les imatges k descrius són precioses en la meva ment...
    Sí, estic bé. et llegeixo ben sovint, doncs saps k m'agrada el k dius i kom ho dius. El que passa es k no comento gaire pk no tinc massa temps.
    Gràcies per preocupar-te, intentaré comentar-te més.
    Una Abraçada molt gran!
    Cuida't!

  • una erotica...[Ofensiu]
    Equinozio | 21-11-2005

    ... molt ben escrita, amagada rera metafores i daltres coses. Sinò hagues vist que l'havies posat a erotica no m'hagues donat compte. M'agrada molt.

    Equi

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de quetzcoatl

quetzcoatl

90 Relats

822 Comentaris

156440 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.

D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.

Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.


Espero que us agradi algun dels meus relats!

teaspoontrader@gmail.com