xuclant-vos

o quelcom d'hipnòtic.
M'hi he passat varies vegades per aquest poema, i si dona la llum d'un cantó tens una pinzellada enèrgica i agressiva, d'altre té com un aire esfumat, suau de formes i cossos.
M'agrada la sensació que transmet, que és capaç d'elevar-se a quelcom immaterial, les línies de les serps i l'equilibri sinuós, aquesta intercomunicació d'espais externs i interns, el so interior de les sensacions.
mmm, sensualitat i composició... salutacions a la serp emplomada...

Lady Shalott

la teva poesia, esper tenir temps per entrar-hi més

Feia molt que no et llegia, ho sé, i no tinc perdó. He de reprendre les lectures dels teus relats.

Aquest, concretament, m'ha semblat molt intens. Està embolcallat d'un aire salvatge i tendre, d'una passió que es destil·la per cada vers. I no sé per què, m'ha fet pensar en un acte entre dos homes.

En fi, donar-te un cop més l'enhorabona per aquest art que tens i, com no, un barret ben gros per vós, ple de nits passionals!!!

Una abraçadota!

Salz.

L'erotisme de les paraules llegides o pronunciades barrejades amb la imaginació pot excitar més la ment que qualsevol sina despistada. El fet de parlar de vos encara fa augmentar la sensibilitat. Molt bella.

m'ha envestit "com les ones apassionades d'un mar afamat d'amor".

Un encontre, entre violent i tendre, servit amb metàfores noves i valentes.

Petons

Quan les paraules no són suficients per expressar el que vol dir el joc i l'amor entre els cossos, la poesia s'hi apropa. Els sentiments es graven en format poètic, i qui els llegeix sent una petita part del molt que va sentir el poeta. Amb aquest poema, en llegir-lo, fem l'amor.

hi té alguna cosa a veure que aquest sigui el teu relat número 69?

:-)

gràcies pel teu comentari al meu relat. Jo ja havia gaudit de la teva poesia, plena de figures molt suggerents, i ara m'he animat a fer-te el comentari. Seguiré la pista dels teus escrits a RC.

que obre nous camins; un món d'intenses sensacions que no és fàcil de descriure. Utilitzes la força dels elements per obrir escletxes de màgia entre la unió més enllà dels cossos.
Un borboll nuat que travessa la pell i ens porta per indrets salvatges, desfermats i ferèstecs, on una llum iriscent dóna vida a la vida.

P.S. Vaig rebre el teu correu, però no t'he pogut contestar encara. El cap de setmana espero no anar tan ofegada i poder-te'n fer 10 cèntims d'algunes coses.

Una abraçada molt gran!

posseïts d'uns sentiments tan humans...
i els versos :
les natges suaus i blanques de lluna
amb els rajos que irridiaven
llum del seu cor de sol lluent?
unes metàfores genials, t'embolcallen del tot.

I el millor per a mi:

Pel sinuós llom d'una sola criatura,
de llavis creuats i orificis lacrats de luxúria;
us movieu com les ones apassionades
d'un mar afamat d'amor.

LLavis creuats (en un bes), orificis lacrats de luxúria (acte amorós), describint un moviment sinuós com les ones ... preciós.

Noia, em trec el barret.
Un petó, guapa.

conèixer mons i escriure... aquesta també ha estat sempre la meva raó i quimera. La gent, sobretot. La gent fa que les coses apareguin diferents en qualsevol hemisferi dels que visitem ànima en mà. Allà fora, ens espera tanta gent que ens manca temps per a sortir a buscar-la.

Encantat de llegir-te i agraït pels teus comentaris.

no em dónes pistes clares en la presentació, amagues les intencions rere metàfores canviants i noves com pelles de plata seca de serpent...
només veig en la foscor enlluernant... un sospir bestial d'erotisme escrit per la teva perillosa mà que és una espasa lluent que talla l'aire i eclipsa al sol...
m'encanta la boira, l'ombra, la penombra on es mouen totes les sensacions i emcions...
bestial!!!
petons, musa meva!!!
PD.
gràcies per guardar en les teves mans blaves un tros de paradís on hi vull romandre i sentir amb tu el so de l'aigua i el cruixir de les cèl·lules vives del sol... per a què m'enseguis tots els llenguatges de l'aigua i els seus secrets...

i aquest és el motiu del perquè et llegeixo menys del que voldria. Uf, és que de temps en falta sempre!

Però deixa'm destacar allò que més m'ha agradat (he intentat no córrer llegint...)

llegint-vos els mots eteris
entre els solcs de la pell.

Papallona i abisme:
bè i lleó híbrid de vergonyes
desvestint els rols com l'edat d'una serp.

Com vas apropar-te el membre
com un far buscant la marea d'un mar fosc

us movieu com les ones apassionades
d'un mar afamat d'amor.

Un preludi sobre les pells noves
que vibraven sorpreses i tendres
sota la llum d'un nou sol que us embolcallaria.


Bé, molt bé per aquestes teves suaus expressions! N'hi havien d'altres, però poster un pèl massa recargolades al meu gust...

Quan tingui el temps suficient per disfrutar-te,
continauré llegint-te,

-Filladelvent-