Voler-te, però poquet

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

aniria bé voler, però poquet.
m'agradat!
una airejada!!
atzavara.

d'acotar els sentiments: No tant... No massa... No per sempre...
Amb por, segurament, perquè tots som ferits d'una manera o una altra.
Mentre no s'estimi en soledat tot val...
M'ha agradat molt.

El color de la permanència, en plena primavera, pot ser verd, com diuen les llengües sàvies que és l'esperança... A ple estiu, segur que és groc, com el sol i el calor... A la tardor, diria que potser és daurat, amb aquell to de l'or vell, ... i a l'hivern, segurament és blanc, d'un blanc d'acer, de neu i de glaç, com el fred, com el gel, com el vent que s'escola per qualsevol escletxa. Però, sigui el que sigui el color triat per a fer el tatuatge sentimental damunt la pell, segur que quan el temps el cobreix d'instants inoblidables, de minuts per oblidar, d'hores immortals i dies i nits que lluiten per sobreviure, qualsevol disseny es torna blau, com els cops que deixen senyal: d'un blau fort com el mar, o d'un blau com el cel quan es va aclarint cap a l'horitzó,...

Em sembla que l'apunt el vas escriure amb tots els colors, encara que s'hagi tornat blau allà sobre el paper... i que el temps, però, és transparent!

T'envio una abraçada de les que no s'esborren fàcilment
Unaquimera

que de fet, com bé dius, sempre ens retornen en forma de record i d'imatge a la memòria.
Guardem els bons moments per seguir endavant amb aquesta heroïcitat, que és sobreviure.

M'ha agradat molt descobrir-te arran d'un teu comentari que t'agraeixo moltíssim!!

petons, et llegeixo!

gypsy

PD: el títol el trobo sublim.

genial, bestial!
Tant curt l'escrit, tan senzill i bàsic, però tan humà...
Has escrit les paraules justes, no en sobra cap, deixant un misteri melangiós a l'aire...
i queda aquest aroma d'innocència, ingenuïtat, tendresa, prudència i fidelitat.
Un dels teus millors escrits per a mi!!! i escrit amb aquest llenguatge teu, mig naïf, mig adult.
El títol, escandalosament natural, diminutiu, encantador...
Petons i una abraçada, però poquet... je je

molt bonic aquest relat...

Una cosa, m'has comentat el relat de "Demà serà un altre dia" i bé, el teu comentari no m'explica perquè m'has posat un 1...

b#NaT#b

a veure ara!

no ho vull deixar sense valorar!

que extremadament bonic!!!! Enhorabona!!!

i...gràcies!!!

Cada cop que llegeixo un relat teu, m'adono que m'agrada més aquesta subtilesa que tens per despullar l'ànima. Relats curts i contundents i sobretot profunds.