Cercador
Vint nanorelats sobre Culpable. [temps real de lectura: 3 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Assetjament escolar.
Li feien bullying i a sobre se’n sentia culpable. Fins que no va poder més...
Chicago, anys vint.
Quan el portaveu del jurat va llegir el veredicte de culpabilitat, els advocats de Capone van prorrompre en rialles ostensibles.
Ciclistes massa intrèpids.
Tot i els testimonis que el ciclista passava en vermell, era qui havia pres mal i ell havia begut oli.
Com "El fantasma de Canterville".
Era una ànima en pena tan infelic que no sabia infondre por als qui s’apareixia. Ni amb llençol ni sense.
Concupiscència carnal.
—Equivocar-se és humá i perdonar és diví —digué, mentre li retirava la mà del cul i rebia una sonora plantofada.
"El judici final" de la Capella Sixtina.
—Papa, ¿Miquel Àngel era d’esquerres?
—Per què, fill?
—Perquè els innocents són a l’esquerra i els culpables a la dreta.
El judici satànic.
Consegüentment et declaro culpable de no ser culpable, comdemnant-te a anar de cap al Cel, a avorrir-te per tota l’eternitat.
El súmmum del cinisme.
Curiosament, el règim sorgit d’una rebel·lió militar jutjà i sentencià a mort Lluís Companys per adhesió a la rebel·lió militar.
Gasiveria.
De la mesada els descomptava 20€ per cada dia que havien fet tard, i no s’hi valia atribuir-ho als embussos.
In dubio pro reo.
Tot i quedar demostrat que la sang del vestit era de la víctima, el presumpte culpable seguia reclamant presumpció d’innocència.
Irresponsabilitat culpable.
L’atropellament del ciclista potser va ser accidental, però la denegació d’auxili i la fugida ja constituïen un acte criminal.
L’any 2023, culpable.
L’any 2023 és culpable de semblar un nombre primer i no ser-ho: és divisible per 7, 17, 119 i 289.
"L’estrangulador de Rillington Place", film basat en fets reals.
L’execució de Timothy Evans, i posterior inculpació de l’assassí en sèrie John Christie, influí en l’abolició de la pena capital.
L’últim paga.
L’últim a acabar-se aquell coi de ranxo pagava cafè i copa a tothom. Sovint s’indigestaven per menjar massa de pressa.
Mateu 7,1.
—No jutgeu i no sereu jutjats —digué adreçant-se al jutge, que el multà per desacatament i l’expulsà de la sala.
Negacionisme turc.
Turquia encara segueix negant l’holocaust armeni, que entre 1915 i 1923 va representar l’exterminació d’un milió i mig de persones.
Nuremberg, 1946.
—Té sentit declarar culpable qui no té sentiment de culpa? —preguntava al tribunal, amb altivesa, aquell SS-Obersturmbannführer.
Per al·lusions.
—Mea culpa, mea culpa, mea máxima culpa —clamava TerricheT tot donant-se cops al pit, mentre monsenyor Colom, benevolent, l'absolvia.
Reinhard Heydrich, el carnisser de Praga.
En represàlia per la seva mort, els homes majors d’edat de Lídice i Lezáky foren assassinats, i els pobles arrassats.
Sempre ens quedarà Madrid.
—La culpa és teva.
—Que no; és teva.
Intervenció paterna:
—No sou culpables. La culpa, com sempre, és de Madrid.
Li feien bullying i a sobre se’n sentia culpable. Fins que no va poder més...
Chicago, anys vint.
Quan el portaveu del jurat va llegir el veredicte de culpabilitat, els advocats de Capone van prorrompre en rialles ostensibles.
Ciclistes massa intrèpids.
Tot i els testimonis que el ciclista passava en vermell, era qui havia pres mal i ell havia begut oli.
Com "El fantasma de Canterville".
Era una ànima en pena tan infelic que no sabia infondre por als qui s’apareixia. Ni amb llençol ni sense.
Concupiscència carnal.
—Equivocar-se és humá i perdonar és diví —digué, mentre li retirava la mà del cul i rebia una sonora plantofada.
"El judici final" de la Capella Sixtina.
—Papa, ¿Miquel Àngel era d’esquerres?
—Per què, fill?
—Perquè els innocents són a l’esquerra i els culpables a la dreta.
El judici satànic.
Consegüentment et declaro culpable de no ser culpable, comdemnant-te a anar de cap al Cel, a avorrir-te per tota l’eternitat.
El súmmum del cinisme.
Curiosament, el règim sorgit d’una rebel·lió militar jutjà i sentencià a mort Lluís Companys per adhesió a la rebel·lió militar.
Gasiveria.
De la mesada els descomptava 20€ per cada dia que havien fet tard, i no s’hi valia atribuir-ho als embussos.
In dubio pro reo.
Tot i quedar demostrat que la sang del vestit era de la víctima, el presumpte culpable seguia reclamant presumpció d’innocència.
Irresponsabilitat culpable.
L’atropellament del ciclista potser va ser accidental, però la denegació d’auxili i la fugida ja constituïen un acte criminal.
L’any 2023, culpable.
L’any 2023 és culpable de semblar un nombre primer i no ser-ho: és divisible per 7, 17, 119 i 289.
"L’estrangulador de Rillington Place", film basat en fets reals.
L’execució de Timothy Evans, i posterior inculpació de l’assassí en sèrie John Christie, influí en l’abolició de la pena capital.
L’últim paga.
L’últim a acabar-se aquell coi de ranxo pagava cafè i copa a tothom. Sovint s’indigestaven per menjar massa de pressa.
Mateu 7,1.
—No jutgeu i no sereu jutjats —digué adreçant-se al jutge, que el multà per desacatament i l’expulsà de la sala.
Negacionisme turc.
Turquia encara segueix negant l’holocaust armeni, que entre 1915 i 1923 va representar l’exterminació d’un milió i mig de persones.
Nuremberg, 1946.
—Té sentit declarar culpable qui no té sentiment de culpa? —preguntava al tribunal, amb altivesa, aquell SS-Obersturmbannführer.
Per al·lusions.
—Mea culpa, mea culpa, mea máxima culpa —clamava TerricheT tot donant-se cops al pit, mentre monsenyor Colom, benevolent, l'absolvia.
Reinhard Heydrich, el carnisser de Praga.
En represàlia per la seva mort, els homes majors d’edat de Lídice i Lezáky foren assassinats, i els pobles arrassats.
Sempre ens quedarà Madrid.
—La culpa és teva.
—Que no; és teva.
Intervenció paterna:
—No sou culpables. La culpa, com sempre, és de Madrid.
Comentaris
-
Fecunditat[Ofensiu]SrGarcia | 13-01-2023
Quina fecunditat la teva; ets la conilla dels nanorelats. M'agraden especialment el primer "assetjament..." i el que fa vuit "El súmmum..."
-
El rei...[Ofensiu]Rosa Gubau | 12-01-2023
dels nanorelats. Et felicito Joan!!
Cordialment.
Rosa. -
Amb pressa oi sense[Ofensiu]Prou bé | 12-01-2023
És molt impressionant la capacitat que tens per escriure nanos!
Amb total cordialitat -
No es pot anar amb pressa.[Ofensiu]Joan Colom | 11-01-2023
En cadascun d'aquests dos nanorelats hi havia una falta d'ortografia. Aquí en teniu la versió correcta:
Com "El fantasma de Canterville".
Era una ànima en pena tan infeliç que no sabia infondre por als qui s’apareixia. Ni amb llençol ni sense.
El judici satànic.
Consegüentment et declaro culpable de no ser culpable, condemnant-te a anar de cap al Cel, a avorrir-te per tota l’eternitat.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]
- Esferes.
- TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES. [temps real de lectura: 3 minuts]
- No és fàcil anar d'original o Els experiments, amb gasosa. [temps real de lectura: 2 minuts]