Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]

Un relat de: Joan Colom
1714.
Era tan patrioter que proclamava que el pa amb tomàquet servia per recordar-nos la sang vessada pels defensors de Barcelona.

A la "Tomatina" de Bunyol (País Valencià).

Hi van cada any colles de catalans que, després de la festa, preparen entrepans aprofitant la impregnació general de tomàquet.

Amb tres llesques de pa.

Era tan panarra que es preparava entrepans de pa. Això,: el pa, amb tomàquet.

Amb un porronet de vi.

Si en una fonda us donen a escollir entre esmorçar continental o pa amb tomàquet i embotit, escolliu el segon.

A més de botifler, ignorant.

Assegurava que les quatre barres en l'escut del comte Guifré no eren sucades de la seva sang sinò de tomàquets.

Compte amb la sal (1)!

Si mengeu truita amb pa amb tomàquet, poseu sal a la truita o al pa, però no als dos.

Compte amb la sal (2)!

Si mengeu pa amb tomàquet i pernil, i el pernil és salat, no saleu també el pa.

Consens impossible amb els frànkfurts.

A ell li agradaven amb mostassa i a ella amb tomàquet. Sucaren amb mostassa una llesca i amb tomàquet l'altra...

Diumengers de Can Fanga.

Molts urbanites es pensen que la tomaquera és un arbre d'on pengen els fruits, com si fossin préssecs o peres.

La invenció del pa amb tomàquet.

Diuen que fou un actor dolent, menjant l'entrepà entre funció i funció, encara amb polpa de tomàquet a la cara.

L'ingedient més car del pa amb tomàquet.

D'ençà que l'oli és article de luxe, el passa de l'ampolla al setrill i d'aquí a un flascó amb comptagotes.

Menjars eixuts.

Per a mi, un entrepà sense tomàquet és tan eixut com una truita de patates sense ceba.

Pa amb...

A Barcelona en diem "tomàquet"; al País Valencià "tomaca"; a Ses Illes, "tomàtiga"; però també "tomata", "tomàtic", "tomaco", "tomato", "tomàtec"...

Per no foradar la llesca de pa.

El tomàquet ha de ser madur i el pa de molla consistent o torrada. O crostò, en lloc de llesca.

Perversitat.

Processat per crim contra el patrimoni cultural: al seu restaurant servia "pa amb tomàquet" pinzellant pa amb salsa de tomàquet.

Pitjor que els entrepans de calamar.

Els amics encara em retreuen que, en un sopar amb llagostins a la planxa, me'n fes un entrepà amb tomàquet.

Quí va inventar el pa amb tomàquet?

No podia creure's que els catalans, tan garrepes, en fossin els inventors, aprofitant només la polpa i llençant la resta.

Sóc home de rutines.

Per sopar suco amb tomàquet panets torrats, acompanyant el formatge sec, i la pela l'afegeixo a l'amanida d'escarola i ceba.

Taylorisme a l'Hostal del Pa amb Tomàquet.

L'un llescava pa, l'altre tallava tomàquet, un tercer el refregava, el quart hi posava l'oli i l'últim hi afegia sal.

Una més sobre Jaume I.

Si llegiu que el rei En Jaume ja menjava pa amb tomàquet no us ho cregueu: el tomàquet procedeix d'Amèrica.

Comentaris

  • Irresistible[Ofensiu]
    llpages | 17-03-2024 | Valoració: 10

    En acabar de llegir-los, m'he torrat una llesca de pa i hi he sucat tomàquet amb un rajolí d'oli i un polsim de sal. La primera mossegada m'ha fet reviure tot el que he llegit, el paradís a la terra. Gràcies, Joan!

  • Invitació[Ofensiu]
    SrGarcia | 16-03-2024

    Moltes gràcies per la invitació, però això d'escriure relats tan curts no em surt gens de bé.
    He provat de fer-ne un, l'he llegit a la dona i m'ha dit:
    -És molt dolent, perdona que t'ho digui.
    Si ella diu que és dolent, vol dir que és abominable i potser ja n'hi ha prou de fer el ridícul.

  • Rosa Gubau | 16-03-2024

    Aquesta tarda m'hi posaré.. a veure si se m'acut alguna cosa, m'agradaria satisfer la teva invitació, tot i que no t'ho puc garantir. Ara, m'hauries d'explicar com ho haig fer, vull dir, on haig d'escriure el nanorelat.
    Referent al meu poema, el final no és per acabar amb un final feliç, sinó que penso que si perdem l'esperança estem perduts.

  • Invitació a Rosa Gubau i SrGarcia[Ofensiu]
    Joan Colom | 16-03-2024

    Tot i haver passat l'equador del termini per al NanoRepte 1075, tema: PA AMB TOMÀQUET, a hores d'ara només dos concursants hi han presentat nanorelats a concurs.

    Sé que cap dels dos freqüenteu el Fòrum, ni menys els NanoReptes, però, atès que el meu recull de nanoocurrències sobre el tema, fora de concurs, us ha mogut almenys a comentar-los, penso que igual hi teniu coses a dir i us convido formalment a no quedar-vos-les al pap, participant-hi. Deu, o qui sigui que mou dels fils d'aquest món imprevisible, us ho pagarà.

  • Invents.[Ofensiu]
    SrGarcia | 13-03-2024

    Sembla que de qualsevol invent català se n'ha de trobar un origen forà: que si el pa amb tomaca el van inventar els murcians que treballaven al metro, que si els castells s'han copiat d'allò d'Algemesí.
    Igualment en la història medieval: tot és aragonès, aragonesos per tot arreu. Tot? No, hi ha una cosa que és autènticament catalana, la venjança. Mai n'he sentit dir la venjança aragonesa.
    Sobre això dels urbanites, una vegada vaig sentir dir algú "un cebollero", l'arbre d'on surten les cebes; era un mangraner a l'hivern.

  • Tomàquet[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 12-03-2024

    per tot arreu. Quin reguitzell de nanoocurrències que et passen pel cap, No en deixes escapar ni una. Això se li diu una bona tomacada a la catalana.

    Rosa.