Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES. [temps real de lectura: 3 minuts]

Es veu que els finals són el meu taló d'Aquil·les:

En utilitzar una lletra més gran, em semblava que els signes punt, coma, dos punts i punt i coma sortien fluixos i em va donar per escriure'ls en negreta, fent servir els tags {strong} i {/strong}. En el punt i final del relat, amb les presses, he usat {strong} i {strong}, sent aquesta la causa que tot el que seguia es veiés en negreta. No sé si hauré aconseguit deturar-ho.

Estic tan poc acostumat a escriure emoticons en els textos, que el nanorelat "Més sobre Kefas", acabat amb punt, m'ha sortit bé; però "Ser o no ser perepunyetes", que era una pregunta, també l'he acabat amb punt quan havia de ser una interrogació. Aquí teniu la versió correcta:

Ser o no ser perepunyetes...
És més perepunyetes Joan Colom o TerricheT pontificant sobre què és un microrelat i què no? ;-)

Passant a les objeccions de SrGarcia:

En el nanorelat "Esposa perepunyetes" he escrit el que volia escriure, "destrempar-lo".

"La inducció en conjunts P numerables" és una boutade: evidentment, el món probabilístic de la física quàntica no té res a veure amb l'abstracció matemàtica dels axiomes de Peano. Ara bé, l'extensió de la propietat P a tot un conjunt ordenat, partint només de dues constatacions, que s'acompleix en el primer element i que, si s'acompleix en un qualsevol, s'acompleix també en el següent, és inducció pura i dura, que va d'allò particular a allò general. A més, és inducció perfecta per que afecta a un nombre infinit d'elements, es a dir "a tots". No pas com allò de la mortalitat dels homes i de Sòcrates, que és deducció, però que parteix de la premisa imperfectament inductiva que tots els homes són mortals. Perquè qui et diu, SrGarcia, que tu no estàs cridat a ser l'excepció a la regla?

Suposo que qualificar-me de sonat és una bona aproximació a la realitat: quan m'autoqualifico d'anancàstic pretenc situar-me a mig camí entre el perfeccionisme i el trastorn obsessiu compulsiu. La collonada dels signes de puntuació en negreta n'és una bona mostra. Quan escrigui el relat anunciat a "Paraula de perepunyetes", que haurà d'esperar una mica perquè abans he d'acabar els dos episodis que seguiran a "Fibonacci i cia", ja veuràs com als dotze anys ja anava per aquest camí. I això de "involuntàriament" és rigorosament cert: seré un sonat però no un malparit.

M'han agradat, aquesta vegada m'han agradat.

Comentaré els acudits que em passin pels collons comentar:

Aprensions... Molt bé, tirant a genial.

Com en el concurs... La paraula "torracollons" sempre m'ha cridat l'atenció. Es torren els collons com qui torra calçots? Jo en diria "tocacollons", però estic en minoria.

Concurs de...Molt bo, genial, fantàstic.
.
Confessió... Molt bo, genial, fantàstic.

Esposa... Hauries de fer servir un corrector. Potser volies dir "destrempar-lo". Sense tenir en compte això, el relat és molt bo.

La inducció... No veig relació entre els axiomes de Peano i el gat d'aquest bon home. Per cert. En diuen inducció, tot i que és un procediment típicament deductiu.

Lletraferit i llurs llars: jo escric així la majoria de les vegades, tot i que el cos em demana escriure en català dialectal.

Paraula de... anancàstic només t'ho sentit dir a tu, però ja està bé. El que més m'agrada és l'adverbi "involuntàriament".

Ser o no ser... M'ho poses fàcil: tu ets un sonat, en Terriche un pedant.