Cercador
Vint nanoacudits sobre POR. [temps real de lectura: 3 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Benigne o maligne?
Estava terroritzat i no s’atrevia a obrir el sobre amb el resultat de la biòpsia d’aquell tumor.
Compte amb els dips de Pratdip!
Temps era temps la gent de Pratdip (Baix Camp) estava ben acollonida pels gossos-vampir. De res servien alls i crucifixos.
"Creix, creix però no et multipliquis" (Joan Oliver).
Antonio Juan Creix, cap de la Brigada Político-Social a Barcelona, exercia de torturador en la Prefectura de Via Laietana.
El terror.
S’anomenà així el període de la Revolució Francesa en què els jacobins dominaren la Convenció, instigant la mort dels opositors.
El terrorisme d’estat.
L’ara tan constitucionalista Felipe González fou "el senyor X", màxim responsable dels GAL, posant-se al mateix nivell dels dirigents d’ETA.
Fantasmagoria.
En aquella antiga capella, durant les nits de quaresma, s’apareixia un fantasma amb corona d’espines, arrossegant una creu.
"Johnny va agafar el fusell" (Dalton Trumbo, 1971).
Reduït a un tors vivent a conseqüència d’una explosió, aquell soldat a qui condemnen a seguir vivint vegetativament, és conscient.
La condemnació eterna.
Els nens que patíem els col·legis de religiosos vivíem angoixats perquè, si moríem en pecat, cremaríem eternament a l’infern.
"La nit dels morts vivents" (George A. Romero, 1968).
El terror funciona millor en B&W que en color. Compareu, si no, l’òpera prima de Romero amb les seves seqüeles.
"L’enigma d’un altre món" (Howard Hawks, 1951).
La vaig veure a l’Astòria, amb quatre anys. Després era incapaç d’anar a les fosques pel llarg passadís de casa.
"Música per a corda, percussió i celesta" (Bela Bartók, 1936).
Quan Kubrick n’utilitzà el tercer moviment a "La resplendor", feia molts anys que era habitual en emissions radiofòniques de misteri.
Necrosi isquèmica.
Un dolor i una pudor insuportables: se’m comencen a gangrenar —podrir— les extremitatats. Me les amputaran a temps?
Ni Poe ni Lovecraft.
El terror gòtic i el terror còsmic exclouen el terror quotidià: a emmalaltir, perdre la feina o quedar-se sense sostre.
No dormiu amb la finestra oberta.
En llevar-se s’havia trobat pàl·lid, en el mirall. Ara, tibant-se la pell del coll per afaitar-se, descobrí dos foradets sospitosos...
No-morts i morts vivents.
Relació simbiòtica entre vampirs cristians i zombis musulmans: uns xuclen la sang a les víctimes; els altres poden menjar-se-les halal.
Por real o metafísica?
Quina por és més angoixant, la por a allò dolent conegut o a allò dolent desconegut?
"Targets" (Peter Bodganovich, 1968).
Aquesta pel·lícula, òpera prima de l’autor ambientada en un autocinema, confronta el terror de ficció amb el terror real.
Terror cinematogràfic artesà.
Si Bela Lugosi, Boris Karloff, Christopher Lee o Vincent Price haguessin pogut disposar d’efectes especials digitals...
Terrorisme i antiterrorisme.
Massa sovint, els qui diuen defensar l’Estat de Dret es posen a l’alçada del terrorisme que volen erradicar.
Una mort no anunciada.
De qui era aquell xiscle esgarrifós? Mirà per la finestra i contemplà el seu propi cadàver, contrafet, cinc pisos avall.
Estava terroritzat i no s’atrevia a obrir el sobre amb el resultat de la biòpsia d’aquell tumor.
Compte amb els dips de Pratdip!
Temps era temps la gent de Pratdip (Baix Camp) estava ben acollonida pels gossos-vampir. De res servien alls i crucifixos.
"Creix, creix però no et multipliquis" (Joan Oliver).
Antonio Juan Creix, cap de la Brigada Político-Social a Barcelona, exercia de torturador en la Prefectura de Via Laietana.
El terror.
S’anomenà així el període de la Revolució Francesa en què els jacobins dominaren la Convenció, instigant la mort dels opositors.
El terrorisme d’estat.
L’ara tan constitucionalista Felipe González fou "el senyor X", màxim responsable dels GAL, posant-se al mateix nivell dels dirigents d’ETA.
Fantasmagoria.
En aquella antiga capella, durant les nits de quaresma, s’apareixia un fantasma amb corona d’espines, arrossegant una creu.
"Johnny va agafar el fusell" (Dalton Trumbo, 1971).
Reduït a un tors vivent a conseqüència d’una explosió, aquell soldat a qui condemnen a seguir vivint vegetativament, és conscient.
La condemnació eterna.
Els nens que patíem els col·legis de religiosos vivíem angoixats perquè, si moríem en pecat, cremaríem eternament a l’infern.
"La nit dels morts vivents" (George A. Romero, 1968).
El terror funciona millor en B&W que en color. Compareu, si no, l’òpera prima de Romero amb les seves seqüeles.
"L’enigma d’un altre món" (Howard Hawks, 1951).
La vaig veure a l’Astòria, amb quatre anys. Després era incapaç d’anar a les fosques pel llarg passadís de casa.
"Música per a corda, percussió i celesta" (Bela Bartók, 1936).
Quan Kubrick n’utilitzà el tercer moviment a "La resplendor", feia molts anys que era habitual en emissions radiofòniques de misteri.
Necrosi isquèmica.
Un dolor i una pudor insuportables: se’m comencen a gangrenar —podrir— les extremitatats. Me les amputaran a temps?
Ni Poe ni Lovecraft.
El terror gòtic i el terror còsmic exclouen el terror quotidià: a emmalaltir, perdre la feina o quedar-se sense sostre.
No dormiu amb la finestra oberta.
En llevar-se s’havia trobat pàl·lid, en el mirall. Ara, tibant-se la pell del coll per afaitar-se, descobrí dos foradets sospitosos...
No-morts i morts vivents.
Relació simbiòtica entre vampirs cristians i zombis musulmans: uns xuclen la sang a les víctimes; els altres poden menjar-se-les halal.
Por real o metafísica?
Quina por és més angoixant, la por a allò dolent conegut o a allò dolent desconegut?
"Targets" (Peter Bodganovich, 1968).
Aquesta pel·lícula, òpera prima de l’autor ambientada en un autocinema, confronta el terror de ficció amb el terror real.
Terror cinematogràfic artesà.
Si Bela Lugosi, Boris Karloff, Christopher Lee o Vincent Price haguessin pogut disposar d’efectes especials digitals...
Terrorisme i antiterrorisme.
Massa sovint, els qui diuen defensar l’Estat de Dret es posen a l’alçada del terrorisme que volen erradicar.
Una mort no anunciada.
De qui era aquell xiscle esgarrifós? Mirà per la finestra i contemplà el seu propi cadàver, contrafet, cinc pisos avall.
Comentaris
-
La por és...[Ofensiu]llpages | 27-09-2023 | Valoració: 10
ignorància. Si coneguéssim, no tindríem por. Però sovint la por estalvia bajanades, com ara caminar en compte per una tartera per por a caure. En resum, si no tinguéssim por a res perquè coneguéssim exactament la conseqüència dels nostres actes, potser la convivència seria un infern. Millor així, una por mesurada, ni massa esporuguits, ni massa valents. Agraït per fer-nos rumiar, Joan!
-
Encara tremolo[Ofensiu]kefas | 18-09-2023
Però que hi fa un actor còmic com Felipe Gonzàlez en un film de por?
-
agraïda[Ofensiu]Nua Dedins | 17-09-2023
Bon dia Joan!
Gràcies pels teus comentaris en el relat 'El so d'aquests 50 anys', agraïda de veritat! Endavant també amb les teves aportacions de nanoacudits sobre la por... un gran tema que se'n parla poc... perquè serà?
Molt bon diumenge!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre PRIMERENC/NOVELL [temps real de lectura: 3 minuts]
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts]
- Hem begut oli.
- Llegir i escriure.
- Divagacions macabres. [temps real de lectura: 1 minut]
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.