Vint nanoacudits sobre EL CEMENTIRI [temps real de lectura: 3 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Com en "Els ocells" (Alfred Hitchcock, 1963).
Un cop, que creuava el Cementiri de Montjuïc de dalt a baix, m’atacaren les gavines que niaven sobre els columbaris.

Cristians si us plau per força.

La tapa del taüt tenia quatre foradets perquè el difunt era ateu però tots els fèretres en estoc duien crucifix.

Cuelgamuros.

L’anomenat "Valle de los Caídos" és un faraònic cementiri amb quaranta mil combatents de la Guerra Civil enterrats, d’ambdós bàndols.

Deixeu els morts en pau.

Provaren de tocar l’Himne Espanyol Monàrquic per veure si aquell insigne republicà s’alçava de la tomba, però no els funcionà.

Dies de Tots Sants i dels Difunts.

Tret que el primer és festiu i l’altre feiner, no he aconseguit esbrinar enlloc la diferència entre aquests dos dies.

Enterramorts i enterravius.

L’enterrador tenia un ofici remunerat i una afició: de tant en tant capturava visitants solitaris i els estabornia i enterrava.

Entre dos veïns de nínxol:

—Com ens ho farem, quan arribi la ressurrecció de la carn?
—Els meus hereus ja estaran al cas, de treure’m.

Estar acompanyat i sentir-se’n.

Quan estava deprimit se n’anava a passejar pel cementiri. Deia que s’hi trobava més acompanyat que per les Rambles.

Foc follet.

A cap cementiri barceloní s’observa aquest fenomen, però al barri del Bon Pastor hi ha el Carrer del Foc Follet.

Influències del castellà (1).

A Catalunya en diem cementiri i al País Valencià cementeri, més semblant al castellà.

Influències del castellà (2).

Al País Valencia en diuen soterrar i a Catalunya enterrar, clavat al castellà.

Matí del Nadal de 2011.

Davant del nínxol familiar, a Montjuïc: només dos enterradors, dos xofers, la meva dona i jo, per enterrar la mare.

Mestres contraculturals.

Eren tan perversos que la nit de Halloween duien les criatures al cementiri del poble, a fer-les passar por.

Post-Tots-Sants.

A mitjans de novembre els cementiris, solitaris, fan olor de flors pansides.

Sols-Tots-Sants.

I què n’hem de fer, dels morts pecadors i descreguts, valgui la redundància?

Sant Genís dels Agudells (Horta-Guinardó).
El cementiri que hi ha al costat de l’església és el més petit i coquetó de Barcelona.

Últimes voluntats.

En llegir el testament s’assabentaren que el difunt volia que l’incineressin. Així que el dugeren del nínxol al crematori.

Una vídua equànime.

En tenir els dos marits en cementiris allunyats, alternava les visites de Tots Sants: anys senars un i parells l’altre.

Un nínxol amb vistes.

Sovint he sentit dir, al Cementiri de Montjuïc, "Mira quines vistes que tindrà", referint-se al difunt que hi enterren.

Va de carn picada.

Quantes més hamburgueseries s’obrien en aquella ciutat, menys enterraments s’hi celebraven.

Comentaris

  • Com sempre[Ofensiu]
    Prou bé | 30-10-2023

    Quanta imaginació!
    Amb total cordialitat

  • Eclèctic[Ofensiu]
    llpages | 30-10-2023 | Valoració: 10

    Jo diria que és la col·lecció de nanoacudits més eclèctica que he llegit fins ara, una barreja perfecte de realitats (comparació català-valencià), sortides de to (hamburgueseries, enterramorts) i tocs d'humor (les vistes des de Montjuïc). Aquí hi ha feina, Joan, molt bona feina.

  • Pecadors[Ofensiu]
    SrGarcia | 29-10-2023

    No és mal moment per escriure aquests nanoacudits, no. Sobre això de Tots Sants i difunts, fa poc ho parlava amb la dona i vam arribar a la conclusió que Tots Sants era el dia dels que eren al cel i difunts el dia dels que eren al cel, purgatori o infern. Sí, els pecadors també tenim un dia, cosa que és d'agrair.