VA DE PERES

Un relat de: E. VILADOMS
L'únic criteri a l'hora de collir era el diàmetre, alguns jornalers veterans explicaven que en campanyes anteriors els havien arribat a donar un petit cèrcol metàl·lic per seleccionar les peres, les que s'empassaven pel forat es deixaven a l'arbre. L'altra cosa que havíem de tenir en compte era la maduresa, per res del món havíem de posar la fruita madura a les caixes que anirien a la cooperativa, podien malmetre la resta. No haurien aguantat en bon estat el transport i posteriors emmagatzematges.
Les peres més dolces, les més sucoses, les que no trobaríeu a cap botiga, el pagès se les emportava a casa per al consum familiar o per vendre-les als pocs veïns que no en conreaven. Aquestes eren les que nosaltres ens podíem menjar a la pausa de l'esmorzar o quan ens rendia la set.
Aquella feina d'estiu, aquell treball precari, ens va permetre pagar part dels estudis i passar unes setmanes fora de casa, ja que no en teníem ni cinc per fer vacances convencionals.
La fruita que ha completat el seu desenvolupament penjada a la branca, la que ha madurat al sol, ofereix el màxim de fito-nutrients, aquests eviten mutacions que podrien causar càncer, desintoxiquen el cos i enforteixen el sistema immune. La veritat, és que llavors tot això no ho sabíem, simplement trobàvem aquella fruita, collida amb la nostra suor, boníssima. Nosaltres teníem el privilegi de gaudir-la en el seu punt just, al cap d'uns dies s'aniria deteriorant i, si no es consumia amb rapidesa, acabaria anant a parar al cubell dels porcs o al camió de la fàbrica de sucs.
Recordant ara aquella experiència juvenil, em sento com una pera. Quan era estudiant-jornalera tenia les mides òptimes, la fermesa per resistir els sotracs de qualsevol viatge i bona aparença per lluir a l'aparador. Amb el temps he guanyat contingut, en l'àmbit personal i en el professional, però tant en una cosa com en l'altra tinc la data de caducitat cada vegada més a prop.
"Carpe diem" que deien els antics.

Comentaris

  • Som com peres[Ofensiu]
    Materile | 22-03-2015 | Valoració: 10

    Ostres! Sort que ho he repassat. Creia que te l'havia comentat.
    M'ha agradat molt! Dels teus relats sempre n'aprenc coses. M'ha agradat la descripció que en fas de la recol·lecció de les peres i la seva maduresa comparant-la amb la maduresa de la persona.
    Un relat fantàstic i original.
    Una abraçada,
    Materile (Maria Teresa Galan)

  • Dolcesa[Ofensiu]
    brins | 19-03-2015 | Valoració: 10

    Un relat enginyós i ben escrit. Per mitjà de la textura, el color i l'olor de dolços fruits, ens has sabut presentar genialment una etapa important de la vida, la maduresa.
    Felicitats!

    Pilar

  • Va de... veres...[Ofensiu]

    Va de... veres. Sé que em repeteixo però és el que normalment trobo en els teus escrits, uns més difícils de pair que altres, però tots, tots, amb una lectura planera que llisca fins el final del relat.
    Continua, continua escrivint que jo t’aniré llegint.
    —Joan—

  • No m'agraden les peres![Ofensiu]

    Jo sóc més de pomes ;) Com diu el Ferran, molts de nosaltres em caigut a parlar de fruites per parlar d'un mateix tema. Una última frase final perfecta que resumeix tot el relat a la perfecció i on agafes aquest tòpic en el seu sentit literal i figurat, cosa que li dóna més mèrit encara. A més de l'estil, que com sempre és molt amè i ben escrit. Felicitats! Ens anem llegint!
    Edgar

  • pel gust[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 14-03-2015

    de l'home fosc, molta informació, tot i que molt literària. Toques moltes tecles i dones informació no transcendent i que no ens ajuda a arribar al final que ens presentes, també hi arribaries, i és un final que tanca a la perfecció la idea que planteges de la maduració en comparació a les fruites, que la trobo molt encertada. El text en general m'ha fet pensar en aquells iaios que es fan ells sols una parrafada poc abans de la becaina de després de dinar i amb la copeta d'aiguardent a les mans.

    Diria que, tècnicament, que si no fos pel teu nivell literari, seria més complicat de llegir aquest relat, no sé si m'explico, però dit d'una altra manera, en altres mans no obtindria l'interès del lector que tu assoleixes.

    Bona feina i a seguir madurant.

    Ferran


    PS
    és curiós que molts de nosaltres hem participat fent servir la fruita com nexe comparatiu, o per jugar amb les similituds, en el meu, retòricament, però que no deixa de ser una imatge literària que hi juga.

  • Per peres![Ofensiu]
    Ossian | 14-03-2015 | Valoració: 8

    Molt bo i molt treballat. Posats a dir jo ni pera ni poma, vaig fent merits per arribar a meló!

  • Ofici[Ofensiu]
    SenyorTu | 14-03-2015

    Aquest començament tan decidit capta l’interès i transmet sensació de seguretat com a escriptora, Enriqueta. Aviat el relat esdevé una mirada sentimental a aquells estius i és en el paràgraf final quan jugues amb els paral•lelismes i acabes amb una frase conseqüent amb tot allò que la precedeix.

  • Fruites madures[Ofensiu]
    Guiomar | 14-03-2015

    Genial aquesta comparació amb les fruites madures. Quan estem al punt som insuperables no? Molt bo com sempre!

  • Fruites madures[Ofensiu]
    Guiomar | 14-03-2015

    Genial aquesta comparació amb les fruites madures. Quan estem al punt som insuperables no? Molt bo com sempre!

  • pera o poma?[Ofensiu]

    Diuen que som o pera o poma. Que bé ser pera! Bona cintureta,bons malucs...Jo en canvi crec que darrerament m'esforço molt per ser poma, i ja se sap que el pecat (de la gula,en aquest cas) fa forat.
    Bon relat i bona comparança.



  • Bona comparaciói!![Ofensiu]

    Bona comparació, Enriqueta! Molt milor ser comparada amb una pera sucosa que amb la poma del pecat. Ben construït i be n trobat! (com sempre) Enhorabona!

  • Molt dinterés fins al final[Ofensiu]
    Edgar | 13-03-2015 | Valoració: 10

    M'ha semblat preciós. He trigat molt a assabentar-me de per on anaven els trets, cosa determinant per mantenir l'interés.

  • caducitat[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 13-03-2015

    Tot té data de caducitat, però mentre hi ha vida podem treure de nosaltres mateixos coses bones i profitoses. No crec que estiguis a punt de podrir-te com les peres, els humans podem seguir madurs molt de temps sense podrir-nos.
    Bon relat

  • CARPE DIEDM[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-03-2015 | Valoració: 10

    I Tant, un relat precios
    Una abraçada
    montse

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

64 Relats

732 Comentaris

71991 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.