Una tonteria com una altra

Un relat de: Montseblanc

I
si
els
teus
llavis
adorats
incapaços
fossin un dia
de regalar-me
el seu somriure
o la carícia tèbia
del seu setí tibant
absorbint-me l’alè,
jo, de fam em moriria
de les ganes de xuclar
la vida a la teva boca
i ja no seria res més
que un cos mutilat,
destruïda, desfeta
recordant només
l’oxigen que em
donava cada
petó amarat
de la teva
essència
d’home
senzill,
únic i
meu.
Tu.
;)

Comentaris

  • Preciós i original[Ofensiu]
    Atlantis | 20-12-2020

    L'he robat per casualitat i m'ha agradat molt, pel contingut, sobretot i per la forma tan original de presentar-lo.

  • Ves quin bes ![Ofensiu]
    kefas | 08-09-2018


    T’has posat a parlar del bes i t’ha sortit un pit rodó.

    La geometria de les paraules en mans d’un bon compàs pot aconseguir aquestes filigranes.

    I ja m’explicaràs quina és l’altra beneiteria que és com aquesta. Friso per amorrar-m’hi.

  • Cap tonteria[Ofensiu]
    Naiade | 07-09-2018 | Valoració: 10

    Un poema bell, intens. Expresses a la perfecció una passió desbordant. M'ha agradat molt.

  • Sensatesa![Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 23-12-2016 | Valoració: 10


    Jo a més de veure un pit de dona en el dibuix de lletres, hi veig una boca, de perfil, punxuda, si es mira de perfil, és clar! Xuclant, com molt bé dius, amb ganes la vida a seua boca. “i ja no seria res més que un cos mutilat, destruïda, desfeta”. Una imatge molt potent de la sensació que té tona dona , per més sexualment liberal que sigui, del seu cos quan és lliurat amb “cos i ànima” al seu amant. Poema molt trobadoresc fet amb paràmetres actuals. Molt bonic!

  • Un poema d'amor[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 21-12-2016 | Valoració: 10

    que fa sentir la tebior dels llavis estimats, el seu somriure, el seu bes. La forma que pren el teu poema, com ja ha dit l'Israel, evoca un pit desitjós de ser besat i xuclat. Una molt bona troballa per un poema tan apassionat.

    Bones Festes, Montseblanc

Valoració mitja: 10