UN NOU ESTATUS

Un relat de: Solsona Bot
UN NOU ESTATUS

Ha dormit intranquil i fins que no ha begut el tercer cafè, no s’ha vist en cor d’afrontar la primera entrevista del dia.
En Joan rep en el seu despatx al Xavier i el convida a seure a l’altra banda de la taula. Sap que la seva cadira és una mica més alta i això hauria d’afavorir el control de la conversa i evidenciar el seu estatus jeràrquic. Tanmateix, la mirada ferma de l’empleat, fins fa poc company de despatx, li transmet una gran inseguretat.
—Xavier, ets un treballador que destaques per la qualitat del teu treball i per la teva dedicació. Ara bé, el que exigim en aquesta empresa, és l’excel·lència. Ha arribat el moment en què has de saber discernir entre el que és important i el que és urgent.
En Joan intenta recordar els ensenyaments del seu psicòleg: la gesticulació i el llenguatge corporal; parlar ben alt, amb unes pauses estudiades, amb tot, sense donar peu a una rèplica.
—La prioritat sempre ha de ser fer primer les tasques importants i només quan ja les hem realitzat, abordar les altres. Les urgències actuen com a excuses i ens desvien dels objectius.
L’entrevista acaba amb cordialitat i, quan el Xavier surt, el Joan no està del tot convençut d’haver-li transmès amb prou fermesa les seves instruccions.
No té temps de seguir amb els seus pensaments, perquè sona el telèfon i, quan despenja, reconeix la veu de la seva parella:
—Joan?
—Diguem Rosa.
—Amor, et recordo que avui sopem amb l’Ernest i la Pilar.
—Però dona, avui tinc un dia ben carregat d’entrevistes i arribaré a casa baldat! No el podem ajornar?
—De cap manera! Mira Joan, aquest sopar és molt important per a mi.
—D’acord, ho entenc —amb desgana obra l’agenda, on consten les hores del dia i les tasques programades, i hi escriu la paraula sopar com a recordatori.
—Joan, és urgent que abans de venir a casa passis per la botiga de la Matilde a recollir el meu vestit. Un petó!
Penja el telèfon, agafa aire a poc a poc pel nas, i es disposa a afrontar la següent entrevista.

Comentaris

  • És un excel.lent article.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 16-01-2022 | Valoració: 9

    M'agrada molt el teu relat.

    Certament, la vida d'un empleat casat no és molt diferent d'això, i ho saps explicar d'una manera molt entretinguda i agradable. Felicitats.

    Et seguiré llegint per aquí. Que vagi bé!!

  • Un empleat eficient. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-01-2022 | Valoració: 10

    Molt bon relat, Solsona.
    M'ha agradat com l'has plantejat i dirigit. La prioritat és el més important en una faena. Totalment d'acord amb tu, per la bona decisió en l'opció de la prioritat.
    Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari, on la teua opinió m'ha alegrat molt, que està ben plantejat.
    Salutacions i fins a l'altra.

  • Rols quotidians[Ofensiu]
    TerricheT | 11-01-2022

    Tots rebem ordres, en un moment o altre, i tots estem per sobre d'algú altre, coses ideals que alguns se salten mostrant els seus sous a les xarxes. Però crec que ni aquests se'n salven, com bé mostres en el teu relat, el Joan segueix les directrius de la Rosa, que sembla vol rebre ordres d'algú de la parella que venen a sopar. Una pinzellada vital dels nostres dies molt ben portada.

    Com m'agrada fixar-me en detalls, també m'agrada comentar on veig coses a millorar, i n'he vist una de sospitosa; quan truca la Rosa ell respon "Diguem" i hauria de ser "Digues" o "Digues-me". I la frase sencera seria per exemple "Digues, Rosa" amb una coma entremig. O canviar la paraula de rebuda si li ha telefonat al mòbil i sap que és ella...
    Bé, coses meves, no facis cas.

    Gràcies pel teu comentari tan amable al meu relat del bruixot... no hi havia pensat que el Jan fos bruixot, mira, jo volia mostrar els menairons... com a element fantàstic. Ja és cert que el lector és l'amo final del relat.

    Ens anem llegint!

    Ferran

  • Ben trobat![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 10-01-2022 | Valoració: 10

    Mana és com una roda de fira, sempre hi ha algú que mana sobre teu, sigui el teu cap, la teva parella, etc. Per sort res és estàtic.
    Bon relat.
    Fins aviat,
    Neus

  • Manar[Ofensiu]
    Prou bé | 09-01-2022 | Valoració: 10

    Una cosa és manar i una altra dirigir. Sembla que en Joan té intenció de dirigir (dirigit per la influència del psicòleg). La seva dona, senzillament, mana. Ras i curt!
    Bon relat. Sort
    Amb total cordialitat

  • Tot és manar[Ofensiu]
    Manelfoo | 08-01-2022

    Tots tenim qui ens dirigeixi, fins i tot si laboralment tenim la responsabilitat de dirigir els altres. Enhorabona per un relat que reflecteix unes escenes força quotidianes, tant al món del treball com a l'àmbit familiar.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de Solsona Bot

Solsona Bot

26 Relats

170 Comentaris

10404 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona fa 60 anys i estic arrelat també a l'Alt Penedès i a la Segarra.
Amb estudis d'economia i treball en el sector bancari, des de ben petit m'ha interessat i absorbit la lectura. Ara escric una mica, i aprenc.
Jordi Font Oller