UN ESTRANGER EXTRAVAGANT

Les estacions del temps, les estacions de la vida ... La teva estació del tren és una estampa de que han estat aquests espais des de la seva posta en marxa. Un lloc d'anades i vingudes, de partides sense retorns, d'arribades de gent particular i exòtica com és el teu personatge central. M'ha agradat molt llegir-te perquè per a mi les estacions ferroviàries han estat una constant en la meva joventut. I no voldria acabar pas aquest comentari sense recordant al nostre pintor català de vàlua i reconeixement internacional, en Salvador Dalí, que va dir que l'Estació de Perpinyà era el centre del món. Enhorabona! Ah!, et recomano rellegir un poema meu de caire sexual que vaig publicar en data de 25/05/2017, que porta per títol ( Un tren anomenat desig). Mercès!

Es feia mirar el punyetero, oi?.

M'he imaginat al teu personatge agafant un tren en una andana intermèdia, com el 9 i 3/4 per anar a Hogwarts. Potser aquest estranger extravagant va a un món paral·lel on, per exemple, hi ha en vigor un nou decret de sequera, com el que descriu Kefas en "Els mitjons vermells".  ;)

Fer un cafè i mirar la vida com passa, acompanyat d'algun amic o a soles. Tant a les grans estacions de tren com als aeroports es pot veure un munt de persones diferents. Són finestres a les que ens aboquem des del nostres petits mons.

Uns seguit de opinions mirant la gent que passa. Per què a de ser un estranger? Potser quan viatgem ens veiem mes capaços de vestir-nos diferent i els altres ens veuen extravagants.

Veig que en tot el que s'ha escrit es parla de la manera de vestir, però ser extravagant també és una manera de ser, de comportar-se: potser per cridar l'atenció, per expressar coses que que es senten o es pensen...pel gust...

La dona que es vesteix de negre del meu relat, vol expressar el dolor que sent per la pèrdua.

Osti!, quin relat més curiós, no sembla un relat en si mateix, és com un seguit de reflexions de dos que prenen un cafè sobre coses que passen al seu voltant, i sembla que hi faltin coses, paraules, en alguns punts. Però és fresca i divertida, la manera com ens planteges aquesta trobada dels cosins. De fet, aquesta conversa tots l'hem tinguda en alguna ocasió de la vida, quan contemplem als altres que ens envolten.
Bé, potser hi ha gent que mai l'ha tinguda, però aleshores, aquests espècimens extraordinaris d'humà potser tampoc tenen vida, en fi... Sort!

I mirar la vida com passa per davant. A una estació de tren de vida n'hi ha molta i passar...passa!
Bon relat profund en la seva senzillesa narrativa!
Sort
Amb total cordialitat

Amb aquest relat contraposes la quotidianitat amb l'extravagant. Prendre un cafè amb un amic a la terrassa d'un bar i contemplar la gent del voltant, sense cap ànim fiscalitzador, tan sols gaudir del que ens ofereix el dia a dia. Bon relat! Bona sort!

Totalment cert, les estacions de trens sempre hi torbes gent diversa i extravagant.
Molt ben escollida l'atmosfera del relat.
Molta sort,
Una abraçada,
Neus

És bonic destacar d'entre la grisor. A mi m'agrada veure persones "extravagants"o que d'alguna manera criden l'atenció, perquè són una nota discordant en una vida de vegades massa monòtona i lineal. Cal vèncer l'impuls del prejudici i mirar amb ulls amables qui gosa destacar!

Moltes gràcies per passejar pels meus somnis!

L'Hilari va veure si el presumpte estranger portava un cor vermell? Si és així, amb tota seguretat era l'Agatha Ruiz de la Prada vestida d'euskaldun. El sac al cap i el blau i vermell són decisius.

La nostra manera de vestir és un reflex de la nostra personalitat, per això jo estic en contra del nudisme, que fa pensar en els presos d'un camp de concentració, tots vestits igual.
Hi ha, però, qui no té sentit del ridícul. No és veritat que en la varietat resideix el gust, ni que sobre gustos no hi ha disputes, ni hi ha res escrit. Jo crec que sí que hi ha criteris objectius en això.

M'ha agradat molt la teva curta però intensa reflexió sobre els estrangers i excèntrics, que sempre han de ser (potser no necessàriament, sigui positiu o negatiu) objecte d'atenció.

A vegades un simple vestit estrafolari o unes costums o alguna cosa hilarant fan que tothom parli de tu i quedis com un pallasso. A mi m'ha passat.

A veure quin dia aprenem que el vertader aspecte de les coses és més el caràcter, o sigui la personalitat, de la persona, encara que a vegades vestir-te degudament és important, per exemple en citar-te amb la dona o en un lloc determinat. A vegades.

Felicitats pel teu relat. Salut, amic!!

Les estacions de tren sempre són un bon aguaitador per contemplar el paisatge humà. S'hi solen veure coses sorprenents. No m'estranya que als teus personatges els cridés l'atenció aquest estranger.

Els estrangers sempre han estat un tant estrevegants!
Molt entretengut aquest relat!
Gràcies Perla de vellut

Els estrangers sempre han estat un tant estrevegants!
Molt entretengut aquest relat!
Gràcies Perla de vellut

Els estrangers sempre han estat un tant estrevegants!
Molt entretengut aquest relat!
Gràcies Perla de vellut

Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.

Comissió XII Concurs ARC de microrelats