UN ESTRANGER EXTRAVAGANT

Un relat de: PERLA DE VELLUT


UN ESTRANGER EXTRAVAGANT

Una estació de tren sempre és un lloc diferent de la resta de la ciutat en la qual dona serveis perquè concentra un nivell altíssim d'individus en trànsit.
L'Adolf vivia en aquesta ciutat i es va dirigir a aquella estació, aleshores va seure en la terrassa del bar i esperava al seu cosí l'Hilari per a xerrar una estona i a la vegada fer-se un café.
L'Hilari va començar una conversa sobre com està el món en general: "Realment hi ha de tot", va dir.
L'Adolf no li va negar el que deia el seu cosí: "Cada vegada està més entremaliat".
Al cap d'un moment l'Adolf va demanar els cafés.
Després, al cap d'uns minuts, l'Hilari va veure un home passejant per la vorera, que portava una taleca en el cap, en comptes d'un barret. Lligat a la cintura tenia una corretja verda i a la vegada roja. Portava en la mà esquerra una maleta que cridava l'atenció pel seu embalum i era de color blavenc i plomís. Els dos vam veure'l i amb un somriure en la boca.
Hi havia gent que el mirava de seguit, sense parar.…
L'Hilari li digué al seu cosí que això no era normal, com anava aquell subjecte. Més aviat semblava un estranger o un medicant. De totes maneres era molt extravagant.
L'Adolf li va donar una ullada més completa i va comprovar que aquell estranger no era de la ciutat i a la vegada l'Hilari també ho va afirmar.
Així que van veure que aquell home anava de pas i es dirigia cap a les andanes per a agafar un tren...
Tots els que estaven en aquella andana el miraven amb ulls sorpresos i amb un somriure estrany...
Realment donava el to cridaner en aquella estació de tren.


Comentaris

  • L'home inconegut...[Ofensiu]
    Nil | 07-05-2022

    Les estacions del temps, les estacions de la vida ... La teva estació del tren és una estampa de que han estat aquests espais des de la seva posta en marxa. Un lloc d'anades i vingudes, de partides sense retorns, d'arribades de gent particular i exòtica com és el teu personatge central. M'ha agradat molt llegir-te perquè per a mi les estacions ferroviàries han estat una constant en la meva joventut. I no voldria acabar pas aquest comentari sense recordant al nostre pintor català de vàlua i reconeixement internacional, en Salvador Dalí, que va dir que l'Estació de Perpinyà era el centre del món. Enhorabona! Ah!, et recomano rellegir un poema meu de caire sexual que vaig publicar en data de 25/05/2017, que porta per títol ( Un tren anomenat desig). Mercès!

  • No abusis dels cultismes. [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 24-04-2022 | Valoració: 10

    Es feia mirar el punyetero, oi?.

  • L'important és saber a on va![Ofensiu]
    Homo insciens | 20-03-2022

    M'he imaginat al teu personatge agafant un tren en una andana intermèdia, com el 9 i 3/4 per anar a Hogwarts. Potser aquest estranger extravagant va a un món paral·lel on, per exemple, hi ha en vigor un nou decret de sequera, com el que descriu Kefas en "Els mitjons vermells".  ;)

  • La valentia de ser diferent[Ofensiu]
    Montseblanc | 15-03-2022

    Fer un cafè i mirar la vida com passa, acompanyat d'algun amic o a soles. Tant a les grans estacions de tren com als aeroports es pot veure un munt de persones diferents. Són finestres a les que ens aboquem des del nostres petits mons.

  • extravagant perquè es estranger?[Ofensiu]
    Atlantis | 14-03-2022

    Uns seguit de opinions mirant la gent que passa. Per què a de ser un estranger? Potser quan viatgem ens veiem mes capaços de vestir-nos diferent i els altres ens veuen extravagants.

    Veig que en tot el que s'ha escrit es parla de la manera de vestir, però ser extravagant també és una manera de ser, de comportar-se: potser per cridar l'atenció, per expressar coses que que es senten o es pensen...pel gust...

    La dona que es vesteix de negre del meu relat, vol expressar el dolor que sent per la pèrdua.

  • Hola Perla![Ofensiu]
    Fidel Català | 14-03-2022

    Osti!, quin relat més curiós, no sembla un relat en si mateix, és com un seguit de reflexions de dos que prenen un cafè sobre coses que passen al seu voltant, i sembla que hi faltin coses, paraules, en alguns punts. Però és fresca i divertida, la manera com ens planteges aquesta trobada dels cosins. De fet, aquesta conversa tots l'hem tinguda en alguna ocasió de la vida, quan contemplem als altres que ens envolten.
    Bé, potser hi ha gent que mai l'ha tinguda, però aleshores, aquests espècimens extraordinaris d'humà potser tampoc tenen vida, en fi... Sort!

  • Un cafè al bar...[Ofensiu]
    Prou bé | 14-03-2022

    I mirar la vida com passa per davant. A una estació de tren de vida n'hi ha molta i passar...passa!
    Bon relat profund en la seva senzillesa narrativa!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • la quotidianitat[Ofensiu]
    Solsona Bot | 14-03-2022

    Amb aquest relat contraposes la quotidianitat amb l'extravagant. Prendre un cafè amb un amic a la terrassa d'un bar i contemplar la gent del voltant, sense cap ànim fiscalitzador, tan sols gaudir del que ens ofereix el dia a dia. Bon relat! Bona sort!

  • Molt cert![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 13-03-2022 | Valoració: 10

    Totalment cert, les estacions de trens sempre hi torbes gent diversa i extravagant.
    Molt ben escollida l'atmosfera del relat.
    Molta sort,
    Una abraçada,
    Neus

  • Destacar[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 11-03-2022

    És bonic destacar d'entre la grisor. A mi m'agrada veure persones "extravagants"o que d'alguna manera criden l'atenció, perquè són una nota discordant en una vida de vegades massa monòtona i lineal. Cal vèncer l'impuls del prejudici i mirar amb ulls amables qui gosa destacar!

    Moltes gràcies per passejar pels meus somnis!

  • Una pista[Ofensiu]
    kefas | 09-03-2022

    L'Hilari va veure si el presumpte estranger portava un cor vermell? Si és així, amb tota seguretat era l'Agatha Ruiz de la Prada vestida d'euskaldun. El sac al cap i el blau i vermell són decisius.

  • Em fas pensar[Ofensiu]
    helenabonals | 08-03-2022

    La nostra manera de vestir és un reflex de la nostra personalitat, per això jo estic en contra del nudisme, que fa pensar en els presos d'un camp de concentració, tots vestits igual.
    Hi ha, però, qui no té sentit del ridícul. No és veritat que en la varietat resideix el gust, ni que sobre gustos no hi ha disputes, ni hi ha res escrit. Jo crec que sí que hi ha criteris objectius en això.

  • Notable reflexió.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 07-03-2022 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt la teva curta però intensa reflexió sobre els estrangers i excèntrics, que sempre han de ser (potser no necessàriament, sigui positiu o negatiu) objecte d'atenció.

    A vegades un simple vestit estrafolari o unes costums o alguna cosa hilarant fan que tothom parli de tu i quedis com un pallasso. A mi m'ha passat.

    A veure quin dia aprenem que el vertader aspecte de les coses és més el caràcter, o sigui la personalitat, de la persona, encara que a vegades vestir-te degudament és important, per exemple en citar-te amb la dona o en un lloc determinat. A vegades.

    Felicitats pel teu relat. Salut, amic!!

  • paisatge humà[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-03-2022

    Les estacions de tren sempre són un bon aguaitador per contemplar el paisatge humà. S'hi solen veure coses sorprenents. No m'estranya que als teus personatges els cridés l'atenció aquest estranger.

  • Estranys, estravagants, divertits[Ofensiu]
    Miquel Seguí Cases | 05-03-2022 | Valoració: 10

    Els estrangers sempre han estat un tant estrevegants!
    Molt entretengut aquest relat!
    Gràcies Perla de vellut

  • Estranys, estravagants, divertits[Ofensiu]
    Miquel Seguí Cases | 05-03-2022 | Valoració: 10

    Els estrangers sempre han estat un tant estrevegants!
    Molt entretengut aquest relat!
    Gràcies Perla de vellut

  • Estranys, estravagants, divertits[Ofensiu]
    Miquel Seguí Cases | 05-03-2022 | Valoració: 10

    Els estrangers sempre han estat un tant estrevegants!
    Molt entretengut aquest relat!
    Gràcies Perla de vellut

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.89

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de PERLA DE VELLUT

PERLA DE VELLUT

105 Relats

1876 Comentaris

71707 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Soc Rafael Molero Cruz. Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos (Màlaga), el dia 22 d'agost de 1953.
Vaig estudiar tècnic administratiu i batxillerat superior en Sevilla.
Em vaig presentar a oposicions com a Auxiliar de classificació i repartiment i vaig aprovar, sent la meua destinació a Vilanova de Castelló (València), en la qual he estat treballant com a carter trenta-vuit anys de servei. Actualment, estic jubilat des de l'any 2013.
Em dedique, en l'actualitat a llegir alguns llibres i d'obres poètiques, de diferents autors.
També a escriure i compondre poesies, que és la meua afecció favorita.
He obtingut premis literaris en valencià a Vilanova de Castelló, en els anys 1984, 1986 i 2003.
Actualment visc en el poble de Manuel, prop d'aquell.

llamprmc@gmail.com


Rafael