Un dia més

Un relat de: Mercè Bellfort

UN DIA MÉS

La Lluna sap que és l'hora d'anar a dormir. Entra disparada a l'habitació de la Paula. S'ajau a l'estora peluda com ella i espera l'entrada de la mare i la filla. No es vol perdre per res del món el so d'una veu trista i dolça alhora que dia rere dia intenta donar caliu a la llar.
Seguint el mateix ritual de cada nit la mare agafa la Paula en braços i la posa al llit. Té el llibre preparat i el mocador també. La història d'avui parla d'uns follets que es troben en el lloc més màgic del bosc: el racó dels contes on s'expliquen les aventures viscudes amb d'altres éssers fantàstics que corren per aquell indret frondós i humit.
La Paula comença a bavejar i a cridar. La mare li passa suaument el mocador per la boca i la consola fent-li un petó al front. La Lluna llepa també la cara de la Paula tot imitant la seva mestressa. Després d'una estona llegint i eixugant, eixugant i llegint tanca el llibre. La Paula s'ha adormit. Ella respira profundament i la cobreix amb la manta d'estels. Està molt cansada. Desesperadament cansada.
Un dia més, tota sola, ha estat capaç d'arrossegar la creu de tenir cura d'una filla de vint anys que no entén res d'aquest món perquè, senzillament, el seu és un altre.

Comentaris

  • fills[Ofensiu]
    Englantina | 17-05-2011 | Valoració: 10

    La dedicació de les mares pels fills és infinita. I sobrehumana quan es tracta d'un fill especial.
    Enhorabona pel relat, Mercè. Se m'ha posat la pell de gallina.

  • QUANTA TENDRESA!!!![Ofensiu]
    Anna Rispau | 11-12-2010 | Valoració: 10

    Estimada Mercè, amb aquest conte m'has convertit en una llàgrima. És increïble pper la tendresa que traspua. És preciós,magnífic. Només algú amb la tevasensibilitat pot ser capaç d'escriure--l.
    M'ha impactat de debò.
    Carícies de lluna.

  • Que n'és de dura...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 30-09-2010 | Valoració: 10

    la vida per algunes persones! M'has fet estremir perquè conec d'a prop aquesta realitat, així com el coratge i l'amor incondicional de molts pares i mares amb fills que tenen dificultats. S'estimen, és clar, i molt, però és una dura lluita amb el dia a dia que no s'acaba mai. M'ha agradat molt la senzillesa gens estrident ni dramàtica amb que has explicat la història, i la sensibilitat que has abocat en cadascuna de les paraules utilitzades.
    Veina, la meva felicitació més entusiasta!
    Una abraçada, Mercè (i perdona, perquè sé que fa pocs dies va ser el teu sant i se'm va passar, així que ho faig amb molt d'endarreriment)

  • Un cop més[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-08-2010 | Valoració: 10

    Amb la dispersió pròpia de finals de juny, de la Festa Major i el començament de l'estiu, i amb la desconnexió posterior a causa de les vacances, se m'havia escapat aquest darrer relat teu.
    M'alegra haver-ho rescatat, ja que ha estat avui una boníssima lectura: en mig d'un dia estiuenc, m'ha escalfat per dins i després ha provocat un fred gairebé dolorós.

    El teu text m'ha recordat una bona lliçó sobre el dia a dia, sobre pares i fills, sobre dones valentes... i me n'ha donat una altra ben valuosa, molt més literària.
    T'agraeixo totes i cadascuna d'elles, al temps que m'admira la teva capacitat d'autora demostrada en aixecar una escena plena de vida amb poques paraules... i és que potser no sempre són necessàries en quantitat, oi?

    Un cop més, t'envio una abraçada des del meu món,
    Unaquimera

  • El que fan els pares[Ofensiu]
    Leela | 10-08-2010

    pels fills és indescriptible i, malauradament, no ens n'adonem fins que no som també pares o fins que, per desgràcia, els perdem.

    El meu pare va morir fa quatre anys i en fa dos i quatre mesos que va néixer el meu primer fill. Ara, com ja saps, n'espero un altre. Des de llavors la vida passa pel meu davant d'una manera diferent: de vegades com si tot fos un somni, de vegades pesada i dura, de vegades riallera i de vegades esbufegant com si no em donés temps de païr tants canvis que m'han vingut de sobte després d'una vida calmada i monotona de molts anys.
    Ara però, i malgrat aquesta inestabilitat deguda als canvis em sento bé, molt bé, acompanyada dels que m'estimen i sobretot del record dels que sempre m'han estimat, com el meu pare.

    Només volia enviar-te molts ànims i dir-te que el record que inicialment és trist i fa mal, amb el temps es transforma amb un record entranyable que t'ajuda a viure i a comprendre-ho tot millor.

    Una forta abraçada!

  • Genial [Ofensiu]
    Naiade | 21-07-2010 | Valoració: 10

    M'agrada la naturalitat amb que descrius el relat. Aquest el comences a llegir, pensant que es un escrit quotidià, ple de tendresa i ben descrit. Al final i veient que és biogràfic,t'adones de lo dur i colpidor de la realitat, però portat de manera tan dolça que sembla que puguis palpar l'amor que transmet aquesta mare que ho embolcalla tot amb afecte i abnegació.
    Una forta abraçada

  • Emocionant![Ofensiu]
    brins | 18-07-2010 | Valoració: 10

    Uns instants quotidians, tristos i alhora dolços, que ningú no podria hever descrit amb més encert. La lluna ha entrat a l'habitació de la Paula i ha entrat també al teu esperit. Felicitats!

    Un petó,

    Pilar

  • Un relat tremendament colpidor,[Ofensiu]
    Romy Ros | 16-07-2010 | Valoració: 10

    ple d'aquesta dolceça que tan sols una mare pot sentir; però m'agradat que l'has fet amb una naturalitat i allunyant el dramatisme de la situació. Com sempre és un plaer llegir-te!

  • La realtitat de la vida....[Ofensiu]
    Fada del bosc | 07-07-2010 | Valoració: 10

    Un relat punyent però alhora natural com la vida mateixa, una vida que no sempre segueix l'estandard, és llavors quan la realitat topa amb la resta del món.

    Com sempre llegir un relat teu és un plaer.

    La fada.

  • Gràcies per aquest missatge de tendresa[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 04-07-2010 | Valoració: 10

    Sensacional i molt sensible. Ho he notat i expressat emocionalment.

  • gràcies mercè pels teus amables comentaris...[Ofensiu]
    joandemataro | 03-07-2010 | Valoració: 10

    i et felicito per aquest relat ple de tendresa i colpidor al mostrar una realitat que ben segur es viu amb gran dignitat a tantes i tantes llars, a vegades la condició humana no és pas tan dolenta oi?
    una abraçadota
    joan

  • Hola Mercè,[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 02-07-2010 | Valoració: 10

    Un tema dur i punyent que comences desenvolupes i acabes amb inaudita destresa, tant per el gran voltatge literari que desprèn, com per la destresa de fer-ho en tan curt espai.
    He vist que és biogràfic i això, si més no, m'esborrona i commou encara més els sentiments.
    Sempre és un plaer llegir-te i comentar-te. Una cordial abraçada

    J. Lluís

  • Un dia més,[Ofensiu]
    panxample | 29-06-2010 | Valoració: 10

    em portes pel món que tu vols, per un camí dolç, profund i colpidor, amb tendresa i real .
    enhorabona
    avant

  • Cada paraula,[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 25-06-2010 | Valoració: 10

    cada imatge està impregnada d'una tendresa, d'una dolçor que , tan sols una sensibilitat com la teva és capaç de transmetre.
    Gràcies per la teva felicitació, estimada Mercè.
    Aquest relat anirà directe als meus preferits el dia que una de les meves netes, m'ajudin a posar-lo.
    T'estimo, Merceneta.

  • doncs som-hi[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 24-06-2010

    ja me'l trec el barret, és que aquest astrònom!

    I que consti que és pura xamba escriure el comentari just després del copernicà, i el seu comentari cap a la meva persona.

    Un micro relat que m'ha agradat per la seva complicada posta en escena, i crec que la gràcia està en que no vols tocar la fibra, malgrat en un tema com aquest, seria el més fàcil. La teva prosa en aquest relat ens descriu un ambient amb tota la naturalitat del fet, i és aquesta la gràcia, malgrat el drama que amagues d'entrada, el desenvolupes amb senzillesa. Jo sols comentari que no cal dir que "carrega una creu", perquè aquesta, diria jo, és una opinió teva, potser la protagonista no ho diria així, o potser no ho diria, i les nostres opinions o punts de vista els hem de mostrar dins la literatura escrivint moments, cosa, per altra banda, que fas molt bé en aquesta petita i quotidiana història.

    Con diria aquell savi distret... pensem'hi!

    Ups, sento tant de rotllo, estava inspirat ara mateix.

    Una forta abraçada. I felicita al Pere, que li toca dilluns, si no vaig errat, i serem fora.

    Ferran

  • Chapeau![Ofensiu]
    copernic | 23-06-2010


    El que, en aparença, havia de ser un relat tendre, de nadons i gats (o gossos) es converteix en un malsòn per obra i gràcia del gir final. Tens una habilitat extraordinària per menar el lector per camins que siguin reconeixibles, que suggereixin el que vols que suggereixin per acabar amb un canvi de vies brusc que et sacseja sense fer-te caure perquè la història s'aguanta igual malgrat el prejudici del lector.
    Si fos en Darkman em treuria el barret. Enhorabona per un relat tan profund i colpidor alhora!

  • Quant d'amor![Ofensiu]
    Núria Niubó | 23-06-2010 | Valoració: 10

    M'he esborronat i he quedat amb un esglai al cor.
    Quanta sort té qui en sap poc o res de les angoixes que pateix una mare per una filla que depèn de la seva quotidiana entrega.
    I quanta poesia hi has posat en aquest moment, en aquest viure tan dur.
    Només un instant i ens descrius tota una vida.
    Preciós Mercè!

    Una càlida abraçada,
    Núria

  • Una vegada més...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 23-06-2010 | Valoració: 10


    Una vegada més m'has sorprès... l'única diferència és que en altres ocasions m'has provocat un somriure i en aquesta...
    En poques, poquíssimes paraules ens exposes una situació angoixant i ens recordes que ets una relataire camaleònica capaç de tocar, cada vegada, temes més diversos.
    -Joan-

  • Un relat amb màgia![Ofensiu]
    brins | 23-06-2010 | Valoració: 10

    Quin enfocament tan original i tendre has trobat per explicar-nos una realitat tan punyent, Mercè. Has donat vida a la lluna, li has atorgat vista, oïda i sentiments. Magnífic!

    Un petó; bona revetlla!

    Pilar

  • Sobre astres i llunes[Ofensiu]
    nuriagau | 22-06-2010 | Valoració: 10

    Un relat en què, amb unes imatges precioses, tractes un tema dur i angoixant.

    Molt adient haver creat aquest microrelat i que aquesta realitat tingui el seu espai a RC.

    Enhorabona, Mercè!

    Núria

Valoració mitja: 10