Un cas més

Un relat de: Nonna_Carme







La Montserrat és una dona vulgar. No en el sentit pejoratiu de la paraula sinó perquè no és destacable cap dels seus trets físics: estatura mitjana, eixuta de carns i ulls de color d'ametlla. No ha sobresortit mai per intel·ligència ni per fortalesa. Tan sols és una bona dona.

Avui, arraulida en un racó de la seva estança s'acarona l' espatlla malmesa. Una forta empenta, acompanyada d'un reguitzell de paraules obscenes i grolleres l'ha estampat, un cop més, contra la paret. Ja no plora. Fa temps que ha deixat de fer-ho, com també ha deixat de qüestionar-se a quin obscur paratge han anat a raure les moixaines i carícies que, a cada moment, intercanviaven.

I es sent culpable, terriblement culpable de l'odi que la envaeix . Malgrat tot no pot evitar el crit que, clafit de dolor i desesperança , li brolla de l'ànima:
-Maleeixo el dia que et vaig parir!




.





Comentaris

  • d'un amor immens a una immensa crueltat..[Ofensiu]
    teresa serramia | 03-04-2011

    d'això som capaços: tots!!, el misteri de l'amor és tan infinit com el de la crueltat...Hi ha una disfunció, quan es produeix l'odi...He tingut nens a la classe i he observat divereses persones que tenen aquest comportament violent , i he comprès que "estan malalts", molt malats...La causa de la malaltia??, eus ací la mare dels ous..
    Que et vaig superbé a Mallorca...Gràcies per l'abraçada..........Me la guardo per les emergències....
    Quina sort que tinc!, és una abraçada de 10 ************estrelles............

  • Fa mal a dins.[Ofensiu]
    sigbar | 23-01-2011 | Valoració: 10

    Molt ben escrit Carme, m'ha remogut les entranyes fins i tot abans de descobrir la magistral sorpresa final, tant de bó poguessim dir que aquests fets formen només part d'un món imaginari.

    Per cert espero que no et molesti que publiqui el meu comentari al teu poema "Demà" sota el títol de "Rèplica". Fins avia i gràcies pel teu comentàri!!

  • colpidor[Ofensiu]
    Avet_blau | 09-09-2010 | Valoració: 10

    relacions humanes,
    que es deterioren inclos les mes intimes,
    les mes properes,
    i ha un evoranc enorme entre les generacions.

  • Nyanga | 21-08-2010

    desgracadament passa i més sovint del que ens pensem i del que volem...des d'aquí animo a la gent que ho pateix, aquest o algun altre tipus de maltractament.que ho denunci. Que siguin forts, que es pot parar a temps!
    Moltes gràcies pel comentari, i felicitats per aquest colpidor relat.

  • És una meravella haver-te descobert[Ofensiu]
    kleist | 31-07-2010

    El relat me l'ha passat Lindgren, no sóc relataire sinó lectora.
    Em sorpren el final i el que em sap greu que em sorprengui perquè sembla que ja ens haguem acostumat als maltractaments de la parella i és important que ens acostumem a tractar-los com a delictes i no com a problemes de caràcter domèstic. Malgrat tots els avenços en tots els sentits, la cultura encara ens mostra la dona com un instrument de plaer i objecte d'exhibició. Si mirem alguns programes de la tele, els diaris, internet etc. veurem que el paper de la dona encara és humiliant.
    És un relat que fa reflexionar i és realment colpidor. Molt ben escrit

  • En poques paraules,[Ofensiu]
    Romy Ros | 16-07-2010 | Valoració: 10

    ens has descrit una situació que es veu que cada cop és més natural: el maltractament dels fills envers les mares! Que Déu ens en guardi! Però tu ho has fet amb naturalitat i sense grans escarafalls, amb maestria i brevetat inusitades. Enhorabona, perquè sempre és un plaer llegir-te.
    Gràcies pels teus comentaris perque són molt encoratjadors!

  • El respecte[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 28-06-2010 | Valoració: 10

    Un dels valors més importants del ser humà envers ell mateix i també envers els altres, sembla com si hagués desaparegut en moltes cases, en moltes escoles... També a la tv veiem sovint escenes en les que en comptes de debats s'originen verdaderes batalles campals amb insults i agressions verbals. Crec que un dels problemes de la nostra societat rau en que hi ha molts emissors i pocs receptors. Hem perdut, a més, l'art d'escoltar i aprendre. Per tant, el diàleg fluid i amistós, sense intentar convencer ningú, només exposant punts de vista, ha perdut interés per una gran majoria. Només hem de fixar-nos en els rankings de programes que veu la majoria de la població. I jo em pregunto, si a un nen, o a un jove no li ensenyen el que és el respecte a casa, ni a l'escola, ni el veu en imatges amb les que facilment es poden identificar, és possible que l'aprengui per si sol? i la resposta que em donc no és gaire optimista. Tant de bo m'equivoqui.
    Tu has plasmat una escena amb tota la seva cruesa, amb la versemblança de casos que ens arriben i que ens esfereixen quan els sentim, tant és si el maltractador és un fill, el marit o qui sigui. És violencia! I he sentit un calfred posant-me en la pell d'una persona com la que descrius, en la que la ràbia i la impotència arriben a maleir el seu propi fill, el seu botxí.
    Amnb poques paraules arribes al cor de manera directa i fas que s'encongeixi davant l'escena.
    Felicitats pel relat, Nonna:_Carme, i moltissimes gràcies pels comentaris tant entranyables que sempre em fas.
    Una abraçada ben gran!

  • S'han perdut els valors[Ofensiu]
    Núria Niubó | 25-06-2010

    Un relat colpidor per la càrrega que té de dolor i impotència, i més encara perquè com ens dius en el títol tan encertat, és desgraciadament "Un cas més".
    Amb poques paraules ens dibuixes l'escena i ens transmets la ràbia d'aquesta mare en la seva darrera frase. Sí , sembla impossible però pot ser certa. La societat avui ha malmès els valors.

    Una abraçada molt llarga i plena de bons desigs en aquest dia tan important,
    MOLTES FELICITATS!
    Núria

  • Colpidor[Ofensiu]
    panxample | 09-06-2010 | Valoració: 10

    Terrible esfereïdor a més a més, ens sorprens al final,
    Em pregunto, que haurà vist aquest fill? per actuar així.
    El teu relat,malauradament és actual.
    Avant

  • En poques i [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 09-06-2010 | Valoració: 10

    ben trobades paraules em trobo amb una historia de maltractament o violència colpidor. Un microrrelat escrit amb duresa però tot i que porta incorporada una gran càrrega de tendresa, acaba inexorablement proferint una esgarrifosa frase, descarrega segura d'odi i ràbia tot i que hauria volgut evocar un cant al desix de pau i amor.
    Una abraçada

    J. Lluís Cusidó

  • Esgarrifa [Ofensiu]
    Naiade | 07-06-2010 | Valoració: 10

    Un relat fort i dur, encara que no fora real seria igualment horrible. No pensava que és tractés d'un fill.
    Cada dia per desgracia es repeteixen més escenes com les que expliques, potser més amb parelles, encara que tan se val el parentiu que es tingui. Es terrible igual.
    Et felicito per com las sabut portar, poques paraules, però contundents i ben dites. Ara només falta poder denunciar-los a temps i evitar aquets desenllaços tan dolorosos.

    Una forta abraçada Nona

  • Un cas més[Ofensiu]
    Renée Vivien | 30-05-2010

    dins d'un cercle cada cop més gran en el món dels maltractaments a la llar. Amagats del món es cometen els pitjors delictes, surten els pitjors instints i els duen a terme, sovint sense que ningú se n'assabenti.
    S'ha d'escriure sobre aquests temes, no han de quedar en el dolor del que ho pateixen.
    Una crítica a la societat que hem construït, tan de bo sabéssim com sortir-ne.

  • El sistema[Ofensiu]
    joanalvol | 30-05-2010 | Valoració: 10

    actual és una roda que gira sense aturar-se i trepitja tot el que troba al seu pas. Tots l'empenyem una mica.
    Els relats breus i ben escrits són bàlsam per l'ànima.
    A mi també em va satisfer fer la teva coneixença
    Una abraçada, Nona
    Joanalvol

  • Molt fort![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 29-05-2010

    I molt trist el que ens descrius, Nonna. Jo diria que és un cas de bogeria, perquè sóc incapaç de veure-ho de cap altra manera. Molt ben explicat. Has sabut arribar al lector amb les paraules precises: he visualitzat aquesta mare destrossada pel tracte, maltracte, del fill que ha perdut el seny.
    Quan veiem aquests casos tan extrems d'odi ja ens podem sentir ben afortunades de comptar amb l'amor dels nostres éssers estimats (i els néts, els primers, oi?)
    Rep la meva abraçada ben amorosa, estimada Nonna.

    Mercè

  • colpidor[Ofensiu]
    copernic | 21-05-2010


    en el doble sentit de la paraula. Fas servir les paraules justes, precises per comunicar el que vols dir i ho transmets amb facilitat. El teu llenguatge és directe i contundent, com la història que expliques. Sense donar massa detalls, t'endinses en la trama que en aquest relat és el que compta. Un bon text fet amb gran destresa i domini. Una abraçada, Nonna!

  • Malauradament, és un cas real[Ofensiu]
    nuriagau | 16-05-2010 | Valoració: 10

    Ja, tens raó, ja, és una llàstima que aquest relat estigui inspirat en un cas real. I, malauradament, m'atreviria a afirmar que cada vegada més es donen més casos. La manca d'autoritat paterna està potenciant aquest tipus de conducta.

    Però, deixant de banda aquestes qüestions socials, et diré que el breu relat és contundent i està molt ben narrat.

    Enhorabona, Nonna!

    Núria

  • El maltractament [Ofensiu]
    Cendra de flor | 11-05-2010 | Valoració: 10

    és odios en tots els casos, però en el cas d'un fill és a més a més molt trist. Significa el fracàs com a pare, com pots odiar allò que has estimat més del món? És horrible!

    Molt ben aconseguit aquest relat, fins el final pensava que estractava de violència de gènere.

    Felicitats
    Cendra de Flor

  • Ai, que horrorós[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 08-05-2010 | Valoració: 10

    que aquestes coses puguin passar.
    Has escrit aquest relat amb tanta mestria que em sembla conèixer la pobre Montserrat i em fa molta i molta pena. I tot plegat ho has aconseguit amb unes línies. Em trec el barret.
    Shaudin

  • seguim en contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 01-05-2010 | Valoració: 9

    un relat molt culpidor amb un llenguatge adequat i ple de sentiments,
    et felicito
    fins ben aviat
    joan

  • malauradament hi ha més cassos com aquest del que la gent es pensa.
    A Serveis Socials constaten que van en augment.

    Carme, ja vull entrar al fórum, però no puc. El Google ha penjat una mini-pàgina d'anuncis que tapa l'espai on cal fer la incripció. No dona l'opció de tancar-la i es mou junt amb la pàgina de relatsencatalà.

    Penso que aixó ha de ser punible, cap buscador pot tapar imformació de cap pàgina legal.
    No em sembla que nomès passi amb el meu ordinador, no tindria cap esplicació per a mi. De totes maneres, aniré al Telecentre de la Generalitat que hi ha a Berga i miraré si també passa el mateix.

  • Colpidor![Ofensiu]
    brins | 29-04-2010 | Valoració: 10

    Quantes coses ens expliques amb molt poques paraules... Les has sabut expressar amb tendresa, pena i condemna alhora. Una bona prosa!

    A la vida, podem passar per molts infortunis, i tots fan mal, però aquest que pateix la protagonista, la Montserrat, potser és un dels que més fereixen el cor. Ha de ser terrible trobar-se en el seu cas.

    Un petó, Nonna_Carme,

    Pilar

Valoració mitja: 9.81

l´Autor

Nonna_Carme

70 Relats

1566 Comentaris

157702 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu, no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.