Cercador
Tristesa
Un relat de: instantsLa pitjor soledat és la que no s'entèn,
la que s'escola pels records.
Avui, miro i no em trobo,
sóc bassal d'angoixes
i perdo el desig.
Allunya't.
Sóc qui et farà infeliç,
t'ensenyaré el llenguatje de la tendresa,
del somriure sincer, de la paraula justa,
et descobriré l'odi i te'l faré besar,
tocaràs els estels,
la lluna et plorarà,
l'escoltaràs,
sentiràs el buit de la foscor,
m'abraçaràs i sabràs...
que
Avui, no sóc àngel ni dimoni,
només un misteri.
El meu silenci
ja no és la mentida,
de paraules escrites,
de camins marcats,
d'il.lusions ja realitzades,
d'un món que no entenc,
d'un instant oblidat,
i, tanmateix, sóc aquí,
estimant la vida.
I , encara, no sé per què....
Comentaris
-
m'ha encantat[Ofensiu]Nyanga | 10-12-2009
frases enganxades per un fil conductor que et porta trepidant fins al final del text. Sensacions que em transporten, paraules que em delaten de la nostalgia...
enhorabona, vas a preferits directe! :)
Una abraçada, -
Estimat instants![Ofensiu]Unaquimera | 21-11-2006
Assaborint la tristor, paladejant-la, vivint-la a fons, sentint el dolor que comporta la tristesa tot enfrontant-t'hi. deixant-la passar ben a prop teu, assaborint-la, delectant-te... decidint mastegar i engolir la teva aflicció personal i expressant-la al mateix temps en fora, has aconseguit un poema dens, amb força i amb sabor,.. i amb quelcom més...
Amb desig potser d'assaborir el dolor?
Aquí no hi ha fúria sinó una altra cosa... com un clam apagat... mormolat... més que no pas cridat!
A cau d'orella, sí, però serrant les dents!
Una abraçada, donada tan de prop com m'ho permetis,
Unaquimera
-
un poc d'àcid per tocar el cor..[Ofensiu]Noia de vidre | 30-10-2006 | Valoració: 10
el que mai s'enten, el que t'envaix i t'ofega.... mhhh realment m'ha agradat moltissim, era el moment de llegir-lo! gràcies per aquest regal!
un peto de vidre fort* -
indiferencia[Ofensiu]Esclavitzada per la Gleva | 07-02-2006
el que em deixa indiferent es aquest, altres teus m'han agradat molt
-
Per què?[Ofensiu]mzungo | 07-02-2006 | Valoració: 10
Es necessari saber el per què?
-
la nostra tristesa[Ofensiu]kispar fidu | 02-01-2006
aquella que ens acompanya suaument i ens fa dubtar de qui som realment. Aquella que ens fa retrobar-nos amb la melancolia i ens fa perdre'ns en uns somnis que s'allunyen. Aquella que fa que ens preguntem un munt de dubtes i ens fa sentir perduts entre la boira. sense saber-ne el per què...
sovint, de tant en tant, també em sento així...
Eis! --> moltes Felicitats!!!
que vagi bé!
ens veiem per aquí!
Gemm@ -
Interessant[Ofensiu]boigboig | 11-11-2005
la teva proposta, m'agrada més que els poemes curts que t'havia
llegit (els dos últims que has penjat, per exemple) que em deixen
una mica indiferent, i les llargues llistes anteriors, que em
deixen.... avorrit? (no sóc gaire fan dels poemes "patriòtics",
inflamats, de les grans paraules....prefereixo les confessions a
l'orella).
Tot i així, t'he de dir que la segona estrofa no em satisfà del
tot, trobo que d'alguna manera trenca amb la primera i la tercera.
Després hi ha també alguna cosa que no m'agrada: per exemple, això
dels de records sulfurosos d'imatges fantasejades,
(fantasejades em sona bastant incorrecte, però no pretenc ser un
integrista de la llengua, jo que faig sovint moltes faltes
d'ortografia).
En quan al contingut, em pregunto: que ens vols dir? I com ens ho
dius? I sincerament, tu n'estàs satisfet? Em sembla que tens
fusta, però encara tens feina per fer....
Au, aquest és el problema: li dónes la paraula a un boig.... i mai
saps el que et poc arribar a dir, però segur que res agradable!
BOIG! -
Perqué la vida és....[Ofensiu]angie | 10-11-2005
una caixa de sorpreses amb música.
I tu n'ets enamorat.
L'enhorabona.
Angels -
Beneida Ignorancia[Ofensiu]blaumar | 05-11-2005
si ens ha de procurar
tan sabies i dolces
paraules -
i quina paraula[Ofensiu]silvia_peratallada | 04-11-2005
més ben parida...
Tot son moments, no!?
mercès pel comentari, camarada. En podries fer un poema, xD
salut company!
Sílvia -
quina meravella, instants![Ofensiu]llu6na6 | 28-10-2005 | Valoració: 10
Quina melodia!
Notes de paraules que es desgranen lentament per expressar el teu estat d'ànim. La delicada percepció de les coses.
És una partitura d'una melodia delicada i tendra en la que avises que l'amor, el teu, també pot fer sofrir.
Expresses molt bé la teva perplexitat davant les teves pròpies vivències, i és que la vida és una menja de mil gustos i sensacions amalgamades que encisen i espanten, de vegades, una mica.
Et felicito! M'ha agradat molt ,instants! -
Instants fabulosos amb la lectura dels teus poemes![Ofensiu]Leela | 26-10-2005 | Valoració: 10
El teu primer vers ja val una milionada!
La pitjor soledat és la que no s'enten
que només es veu superada per la resta del poema!
Fabulós el final!
Pau, admetre i dir clarament que avui no et trobes , que perds el desig i que s'allunyi no és més que una de les múltiples mostres que constantment ens dones de la teva valentia.
Una valentia que prové de la reflexió profunda que sembla que has fet amb tu mateix i que et permet dir que no saps perquè ets aquí, que ets un misteri, que ets ple de contradiccions, que pots fer infeliç mostrant les coses més belles... i que malgrat tot segueixes estimant la vida.
Dient aquestes coses per mi vals moltíssim...hi ha molt sota les teves paraules i molta noblesa.
Una abraçada enorme!
Leela
-
sense cap mena de dubte[Ofensiu]Becari | 26-10-2005 | Valoració: 10
es tracta d'un dels poemes amb el que més m'he identificat. és preciós, i de la mateixa manera és dur i directe. musical; fantàstic.
gràcies -
sense cap mena de dubte[Ofensiu]Becari | 26-10-2005 | Valoració: 10
es tracta d'un dels poemes amb el que més m'he identificat. és preciós, i de la mateixa manera és dur i directe. musical; fantàstic.
gràcies -
instants del temps[Ofensiu]mzungo | 26-10-2005 | Valoració: 10
Doncs perquè la vida són contrastos: no hi ha tristesa sense alegria i no hi ha alegria sense tristesa...
Àngel o dimoni? Les dos o cap.
Saps has aconseguit que recordi aquesta emoció que tant m'agrada.
Quan penso amb la tristesa, quan em sento perduda, m'imagino que sóc dalt d'un penya-segat tocant la brisa a la cara, a la meva pell...i amb els braços estirats com si volgués volar, penso: què faig aquí? I miro al mar. I el veig molt fort, massa fort. I aleshores decideixo llançar-m'hi i deixar-me portar per ell. Ja em trobaré. Ja em deixarà algun lloc. Cada dia neixo i moro. La vida són contrastos. I m'encanta la tristesa.
Enhorabona pel relat.
-
Els teus poemes sempre son impresionats.[Ofensiu]paparola | 25-10-2005 | Valoració: 10
M,agrada llegirlos, moltes vegades posen el dit, en un trosset del cor, perque he pogut sentir, aixó que clarament dius.
Et vull donar les gracies per els teus comentaris. Que tambe quasi empre son molt encertars.
Per tot gracies. -
Hola Pau![Ofensiu]ROSASP | 23-10-2005
Una petita llum sempre roman encesa al bell mig de l'obscuritat, encara que només sigui un reflex, potser una il·lusió fictícia, potser la nostra pròpia força amagada que ens fa una senyal.
Crec que has capturats uns moments difícils de descriure d'un estat anímic que no té una explicació concreta i els has deixat lliscar lentament pels versos.
M'ha arribat com la pluja que cau, melangiosa i vital, amb el seu cos menut ple de misteris.
Hi ha tantes coses que no semblen tenir explicació! Però realment fan meys mal si es reconexien com a part de la vida i de nosaltres mateixos.
Felicitats i una abraçada molt gran!
-
M'agradat molt[Ofensiu]AINOA | 23-10-2005 | Valoració: 10
Es descrit una sensacio que em semble que de tant en tant ens passa a tots.
U es fet realment be i en molt de tacte.
Mai habia vist ni llegit una descripcio tant intensa de la tristesa tant ben feta com aquesta.
Felicitats i una abraçada. -
T'has superat[Ofensiu]L'ull de la subcultura | 23-10-2005 | Valoració: 10
Felicitats Pau! es bonissim tio... esque que dir, sobren les paraules.
Salud & Anarkia -
has descrit[Ofensiu]fosca | 23-10-2005
...tot el que ara mateix em passa. Continuem aquí encara que sense saber-ho i amb l'enuig a cada instant. Recordo com era la meva vida quan la TRISTESA era nul·la.
M'agrada't molt.
Anneta. -
Tiamat | 23-10-2005
"i, tanmateix, sóc aquí,
estimant la vida.
I , encara, no sé per què...."
Ni t'ho qüestionis. Estima-la, i prou.
M'ha agradat, el poema, deixa una sensació entre incòmode, melanconiosa i tendra. Almenys a mi.
Una abraçada,
Tiamat.
Valoració mitja: 10
l´Autor
84 Relats
380 Comentaris
96229 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.
No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.
Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.
"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"
"La poesia militant
Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."
" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.