L'última llum

Un relat de: instants

Fa un any,
la teva llum es va apagar
després de cremar
l'últim suspir.

Però resta encesa
quan somric,
quan ploro o
quan em desdic.

Ara fa un any,
la teva llum es va apagar
i de la teva cendra
en vaig fer una posta de sol,
per no oblidar mai
el camí que em vas ensenyar
a estimar.

Comentaris

  • Uf! Preciós...[Ofensiu]
    Clar de lluna | 12-02-2008 | Valoració: 10

    ...és el millor llegat, estimar!

    Una abraçada!

  • Llum eterna[Ofensiu]
    angie | 11-07-2007

    Emotiu i obert a les sensacions.
    No oblidem mai aquesta darrera llum, la tenim sempre al final del camí, mostrant-nos que sempre hi ha clarianes per on continuar caminant quan la foscor vol turmentar-nos.
    El comentari vol ser una gran abraçada i una eterna gratitud per haver-te deixat conèixer (no és fàcil).

    petons

    angie

  • m'agrada [Ofensiu]
    blaumar | 10-06-2007

    la suavitat amb que s'escolen els sentiments.
    I com sempre la precisió de les paraules.

    Hola de nou

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

90702 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.