Avui, el teu àngel

Un relat de: instants

"Hi ha una cosa que està clara: estic fins als collons! Els dies es capgiren sense sentit, monòtons, tristos i pobres en somriures. Avui cauré, per fi, en el més profund son, m'oblidaré de tu, d'ella, de nosaltres, de tothom! Deixaré el meu alè marcat als teus llavis fins que rebentis en la necessitat de veure'm. T'obligaré a desitjar-me en lo més profund, feréstec de saber que no m'oblidaràs. Gaudiré veient com capgires la meua memòria, fent-me dòcil i, fins i tot, bona persona. Et quedaràs muda i no escoltaràs els meus batecs. Vomitaràs la bilis deu vegades o cent, fins que l'estómac es recargoli en si mateix i la tràquea et cremi insensible al dolor. Et tallaré , sense compassió, el llavis per sempre més , "

Golpejà la cadira i la corda es tensà.

Els àngels, en veure'l, li feren pam i pipa.

Comentaris

  • si senyor..[Ofensiu]
    Nyanga | 13-12-2009

    Hi ha de tot en aquest breu i intens text que t'atrapa amb força fins al final....molt ben trobat, millor escrit i insuperable final.
    Una abraçada!

  • Angelical absència[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-02-2008

    S'intueix entre línies una bona barreja d'elements: passió, ràbia, ironia, enyor i desig, per nomenar uns quants...
    Amb tots aquests ingredients, el teu text, tot i que breu, resulta fort, dens, interessant i apassionat.

    Encantada de tornar a llegir-te, t'envio una abraçada i un somriure,
    Unaquimera

  • ufff...[Ofensiu]
    Basileia | 11-02-2008 | Valoració: 9

    m'ha fet sentir dues coses oposades...plaer i rebuig...

    molt ben fet, amb molta força!

    Basileía

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

90697 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.