Fidel Obediència

Un relat de: instants

Refugiats entre somnis i malsons,
ens desfem per camins obviats,
silenci del demà que ens espera,
càlida llum del desig.

Passos ferms sense destí.

De la tendresa en farem nostra mentida,
de l'obediència llur desferma,
del teu so m'ha llibertat.

Esperem sense fi
la teua arribada,
incessant clamor
del qui s'esgota.

Opac qui et sedui,
entre paraules i somriures.

El pols temblorós
i els teus llavis humits.
Sa terra esclafà la suor dels nostres sexes,
desfets entre gargalls
i solcs esgarrinxats,
presses que no es comprenen,
de tristesa ennuegat.

Deixeu-lo lliure,
que ni tan sols coneix el sol.
deixeu-lo córrer,
que no sap caminar,
deixeu-lo morir

i ja mai més tornarà.

Fidel obediència.

Comentaris

  • Brutal[Ofensiu]
    sants78 | 03-01-2007 | Valoració: 10

    Estic llegint els teus poemes i la veritat és que m'han encantat, aíxí com el cartell que has escollit com a imatge per mostrar.

    Et seguiré llegint.
    Salut i revolució!

  • Entre el silenci i la tendressa,[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-11-2006

    m'apropo al teu poema i en gaudeixo dels teus mots i el seu esperit, però la idea central, global, se m'esvaeix.

    Potser perquè, tot i que la intensitat i força del relat són evidents, el vers no és transparent... o està entelat, ... o hi ha una barreja d'elements darrera els mots, que sembla que t'han caigut per allà més que no pas haver-los col·locats!

    No sé si m'explico, és una sensació només... però en el fons em sembla que transmet una sensació alhora agre i dolça... hi ha com un rampell entre línies... un llampec de fúria i en carta manera de tristor... o sigui, que el poema conté una idea dual.

    Crec que aquesta idea és bona i alhora difícil d'expressar: tu hi has fet una gran incursió amb els teus mots, però en definitiva queda obert en quan a interpretació... i aquesta lectora dubta...

    No tinc cap dubte, però, en enviar-te una abraçada càlida i ferma,
    Unaquimera

  • M'agrada molt!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 19-11-2006 | Valoració: 10

    M'agrada molt l'esperit de llibertat d'aquest escrit, i també el seu "sentit comú concret" que dóna a entendre.

    Visca la llibertat!! Salut!!

  • angie | 19-11-2006

    "De la tendresa en farem nostra mentida,
    de l'obediència llur desferma,
    del teu so m'ha llibertat." (és ma llibertat, ehem...)

    M'encanten especialment aquests versos, uuff... encara que tot el poema té un pausat avançar cap a un eteri horitzó, que entristeix i alhora no es deixa véncer, malgrat allunyar-se a mida que llegim.

    Molts petons!

    angie

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96124 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.